Targeta vermella al Tribunal Constitucional

El 16 d'octubre el TC va dictar una sentència, per majoria, per la qual es va declarar la constitucionalitat de l'art. 52 d de la llei de l'Estatut dels treballadors (LET), que recull com a causa objectiva d'extinció del contracte laboral l'absentisme justificat i intermitent si se superen determinats percentatges i amb certes excepcions.

La qüestió d'inconstitucionalitat que ha originat la sentència està fundada en el fet que aquest precepte era susceptible de condicionar el comportament dels treballadors en perjudici dels seus drets en vista del temor de perdre la feina. En suma, que el treballador podia sentir-se compel·lit a acudir a la feina malgrat trobar-se malalt assumint, així, un sacrifici en absolut exigible.

Es qüestiona com encaixa aquest precepte amb el dret a la vida i a la integritat física i moral; el dret a la protecció de la salut i el dret al treball.

El TC rebutja que l'art. 52 d de la LET sigui contrari a la Constitució, ja que entén que no s'ha demostrat que l'actuació empresarial (l'acomiadament del treballador) li hagi generat un perill greu i cert per a la seva salut; que no està acreditat que s'estigui desprotegint la salut; que la regulació controvertida ha pretès mantenir un equilibri entre la productivitat de l'ocupadora i la salut dels treballadors, i descarta, així mateix, la possibilitat de l'existència d'altres mesures més idònies per abordar aquest enfrontament.

El TC recorda que les seves facultats estan limitades a determinar si l'opció escollida pel legislador sobrepassa o no el dret al treball reconegut a l'art. 35 de la CE i s’inclina, en aquest cas, per la negativa. Admet que estem davant d'una limitació parcial del dret al treball, encara que es considera justificada per l'art. 38 de la CE, que reconeix la llibertat d'empresa i la defensa de la seva productivitat.

En aquest Tribunal hi ha una minoria composta de tres magistrats, i de vegades reforçada per un altre ocasional, que acostuma a mantenir posicions menys conservadores, com ha succeït en aquest cas. Al vot particular se li dona suport en què la sentència discrepada vulnera el dret al treball per sobrepassar el marge raonable de la llibertat de l'empresa. Per a ells, preval el dret al treball i a la salut sobre els de llibertat d'empresa i productivitat.

La sentència ha provocat reaccions contraposades: a favor per part de les organitzacions empresarials, en contra dels sindicats de treballadors. Lògic.

Tots, tanmateix, estan conformes amb el fet que l'absentisme laboral constitueix un autèntic problema i que la salut i el dret al treball han considerar-se. La divergència resideix en si la regulació de l'ET és o no conforme a la Constitució.

El TC té declarat que no existeixen drets absoluts, ja que tots tenen els seus límits: els altres drets que han de respectar-se en l'exercici dels propis. És una regla d'or bàsica per a la convivència democràtica.

Aquest conflicte és producte de la necessària coordinació de diversos principis constitucionals: la llibertat i productivitat empresarial, propis del sistema capitalista vigent que és el nostre país i que no pot, sense més ni més, arraconar-se, ja que d'aquest es deriven les retribucions i pensions dels treballadors, així com en bona mesura el sistema impositiu.

La decisió majoritària és objectable, primer, per basar-se en el fet que no s'ha demostrat que l'extinció del contracte hagi generat un perill greu i cert en la salut del treballador, requisit no exigit per la normativa aplicable i per ser presumible que el treballador que es col·loca en aquesta situació de perdre el seu mitjà de vida no ho fa per causes fútils; i segon, en el fet que s'hagués pogut optar per una mesura menys severa i més proporcionada a la situació, com la suspensió no remunerada de la relació laboral contemplada a l'art. 45.1.a i 2 de l'art. 45 de l'ET, que hauria compatibilitzat els drets, tots legítims, enfrontats sense ocasionar perjudicis irreversibles per a cap d’aquests.

La jurisprudència del TC d'un Estat democràtic i social de dret ha d’estar d’acord amb una interpretació humana de les seves normes sempre que no sigui contrària a la llei i a l’empara proporcionada de la resta dels drets i interessos enfrontats. Penseu que el lloc de treball de l'empleat acostuma a ser el seu únic patrimoni i base de la seva vida personal i familiar.

Sembla necessari que el legislador aprovi la corresponent reforma, en bé de la pau laboral i de l'humanitarisme normatiu.

Ángel G. Fontanet és magistrat jubilat.