La Zona Franca de Barcelona fa les Amèriques

"No ens interessa tant anar a guanyar diners com situar-nos allà per promoure la marca Barcelona i la marca Consorci de la Zona Franca (CZF)". Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al CZF, descriu així per què un organisme públic, participat pel Ministeri d'Economia i l'Ajuntament de Barcelona, ha decidit fer el salt i portar la seva activitat a l'altra banda de l'Atlàntic. L'octubre vinent, per primera vegada, exportarà a Colòmbia el seu Saló Internacional de la Logística (SIL). Ho organitzarà a la ciutat de Barranquilla en col·laboració amb Corferias, una empresa cotitzada colombiana que s'ha convertit en el principal operador de fires de Centreamèrica.

L'èxit del SIL arriba després de 22 edicions instal·lat a Barcelona i després que l'any passat concentrés també la celebració del saló eDelivery (especialitzat en el repartiment de l'anomenada última milla) i el Congrés Mundial de Zones Franques, entre altres esdeveniments, cosa que va permetre reunir a la capital catalana més de 700 empreses. El saló s'ha convertit en un referent del sector al sud d'Europa, arrossegat per l'auge del comerç mundial i pel boom del comerç electrònic en els últims anys, la qual cosa ha generat nous salons com el d'eDelivery. I, encara que s'ha centrat especialment a la zona del Mediterrani, en els últims anys ha aprofitat la porta que representa Espanya a Llatinoamèrica per estrènyer relacions.

De fet, Navarro destaca que el tancament de l'acord ha estat possible gràcies als contactes que, des de fa anys, el consorci ha establert amb el món empresarial llatinoamericà i, en el cas del proper SIL Américas, subratlla els esforços que va fer el seu antecessor en el càrrec, Jordi Cornet.

El SIL no és l'únic producte del seu catàleg que el consorci barceloní vol portar més enllà de la capital catalana. Les seves negociacions a Colòmbia també s'han estès fins al Ministeri de Comerç, Indústria i Turisme del país, amb el qual ha negociat la possibilitat que Bogotà instal·li al seu territori una altra iniciativa estrenada a Barcelona el 2019, el 3D Factory Incubator, la primera incubadora europea d'alta tecnologia en fabricació per addició, procés anomenat també impressió en tres dimensions.

El projecte, pel qual es calcula una inversió de 100 milions d'euros, preveu acompanyar projectes novells que aposten per aquesta tecnologia en diferents àmbits econòmics. "Per a nosaltres és una oportunitat perquè permet que empreses noves creixin amb una tecnologia amb molta projecció i per a elles també és interessant perquè totes les administracions estan buscant la indústria del futur", explica Navarro.

Una representació del consorci va visitar també l'any passat Nova York i va detectar com la impressió 3D és un dels focus on estava centrat el New Lab de la ciutat –una vella drassana de l'armada nord-americana que alberga companyies tecnològiques–, amb un concepte molt semblant al que vol desenvolupar l'organisme espanyol.

L'entitat que dirigeix Pere Navarro he evolucionat durant les últimes dècades. Creada el 1916, va ser la primera entitat pública de dinamització econòmica creada a Espanya i la seva primera missió va ser l'engegada del polígon industrial de la Zona Franca, un emplaçament on va començar a operar Seat i on actualment estan implantades al voltant de 150 empreses. Però el consorci ha canviat la seva manera d'operar i ara va més enllà de la mera gestió de sòl industrial. Ha promogut per encàrrec edificis per a empreses i organismes a Barcelona i ha aprofitat el seu sòl per implantar una nova indústria. La seva xifra de negoci va arribar el 2018 (últim exercici disponible) als 52 milions d'euros, i va obtenir un benefici net de gairebé la meitat: 25,6 milions.