Preguntes
Per què Puigdemont vol que l’Estat demani perdó a Catalunya per l’aplicació del 155, quan, de fet, no se’ns hauria aplicat si hagués convocat eleccions en lloc de declarar la independència?
El saber no ocupa lloc, i a qui té ganes de saber, li pesen els interrogants. Per tant, avui em proposo fer preguntes a l’aire per si trobo algú de bon cor que es presti a donar-me’n les respostes.
Primera pregunta: per què el dia que es va obrir el Parlament a Madrid, hi va haver líders polítics que van dir “No tenim rei”? Començo per confessar que jo no soc monàrquic, però el meu sentit comú em diu que Espanya sí que té rei (i quan dic Espanya, incloc la majoria dels que viuen de Portbou a Guardamar i de Fraga a Maó). Com és que els independentistes (perdó: els autodeterministes, no fos cas que algú em retragués que no estic al dia) van dir que no tenien rei? Podien haver dit la veritat: que no els agradava tenir-ne, però no: van dir que no en tenien cap.
Segona pregunta: durant la comissió del 155 al Parlament de Catalunya, com és que l’Oriol Junqueras (que sempre diu que és un bon cristià, i jo me’l crec) no va demanar perdó per haver causat (ell i altres) tants desastres a Catalunya arran del 6 i el 7 de setembre, més l’1 d’octubre de fa dos anys? Dic això per evitar que vagi a combregar amb pecat mortal, perquè els capellans sempre m’havien dit que sense penediment ni propòsit d’esmena no hi ha absolució que hi valgui.
Tercera pregunta: el mateix dia, el mateix Junqueras va dir, més o menys: “A mi m’han de dir que he causat una fractura al país, quan jo estic empresonat i separat de la meva família?” La pregunta és: què hi té a veure, una cosa amb l’altra? No acabo de saber si ens volia donar gat per llebre o naps per cols.
Quarta pregunta: per què l’expresident escapolit vol que l’Estat demani perdó a Catalunya per l’aplicació del 155, quan, de fet, no se’ns hauria aplicat si ell, l’escapolit, hagués convocat eleccions en lloc de declarar la independència? Jo diria que aquesta manera de trastocar causa i efecte té com a resultat la més horrible de les metonímies, que és la de perdre la xaveta.
Cinquena pregunta: la Laura Borràs, que és una dona que trepitja fort, està acusada de fer tripijocs amb els contractes quan era directora de la ILC, i ella insisteix que no es va quedar ni un duro. Però el cas és que no se l’acusa de quedar-se duros, sinó de tripijocar, si se’m permet el neologisme. Qui li ha ensenyat a fugir d’estudi? El president fugit? És una llàstima, perquè si hagués trepitjat més fluix, hauríem pogut passar d’un president amb llaç a una presidenta amb papallona.
Tinc moltes més preguntes encara, però abans necessito descarregar-me del pes d’aquests cinc interrogants.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.