Cinc lectures feministes per encarar el 8 de març

Sexoh! Mi revolución sexual, de Lyona

Lyona va començar a trencar tabús sobre la sexualitat femenina amb dibuixos a Instagram, que els seus seguidors van rebre amb ganes i aplaudiments. Ja era hora de dibuixar clarament el cos de la dona i el seu plaer sexual. Després de diverses il·lustracions que assenyalaven creences errònies i àmpliament divulgades per la pornografia més mainstream sobre la sexualitat, sempre enfocada al plaer de l’home, i que reivindicaven que el plaer femení rau, bàsicament, en el clítoris, el gran oblidat, Lyona ha convertit aquests tresors en un llibre que es titula Sexoh! Mi revolución sexual (Random Comics). Ella mateixa explica que va començar a dibuixar sobre sexualitat femenina arran dels comentaris que va rebre el dia que va publicar als seus stories que li havien regalat un estimulador. Això va fer que comencés a dibuixar per trencar tabús i generés un punt de trobada a la xarxa de debat i consultes, soroll sobre aquesta temàtica. Diu que amb aquest llibre parla “a través de la seva experiència personal” i les seves vinyetes de “sexualitat, educació sexual, plaer i poder”.

Ni forts ni valents, de Thaïs Gutiérrez

En els últims anys s'han multiplicat les lectures infantils enfocades en la igualtat, tant per a petits com per a grans. Els hem explicat a les nenes que poden ser el que vulguin i tenen les mateixes oportunitats. Poden ser guerreres, futbolistes, científiques i dirigir i liderar com ells. Però, què els hem explicat als nens? Poca cosa. Això és el que ha comprovat la periodista Thaïs Gutiérrez, mare de dos nens, que acaba d'escriure Ni forts ni valents (Bridge Books), que surt a la venda el 12 de març. Aquest llibre fa una mirada crítica sobre l'educació dels nens, i dona claus perquè creixin sense estereotips de gènere, sense el pes de la masculinitat tòxica, que els castiga i condiciona a ser forts i valents. Gutiérrez parla amb experts per analitzar les pressions socials que reben els nens pel simple fet de ser nens, i els estereotips masculins tòxics que els imposen. “Hem fet molta feina amb les nenes però ens hem oblidat dels nens”, apunta Gutiérrez, que evidencia que “ells també pateixen la societat masclista que els marca un camí correcte per ser nens i ser homes, que passa per ser forts, valents, no mostrar els seus sentiments, tot això encara està molt present”. Els petits han de poder ser nens lliures per convertir-se en adults lliures que tractin les dones com a iguals i amb respecte. I això vol dir poder vestir-se de rosa, fer ballet com a activitat extraescolar o portar un pijama de cors per carnaval.

Listas, guapas, limpias, d’Anna Pacheco

Aquesta és la primera novel·la de la periodista Anna Pacheco (Barcelona, 1991), que aquests dies està en boca de tothom per la seva participació al programa Operación Triunfo fent una xerrada sobre feminisme als alumnes de l’acadèmia. Una lliçó que ha corregut per les xarxes gràcies, sobretot, a la portaveu de Ciutadans al Congrés, Inés Arrimadas, que ha criticat les paraules de Pacheco sobre el feminisme liberal, un concepte que té el suport de Ciutadans i va ser el lema del seu manifest el 8 de març de l'any passat. Listas, guapas, limpias (Caballo de Troya) és una obra de ficció que retrata la classe treballadora des d’un punt de vista feminista, a partir del despertar de la protagonista, quan decideix deixar el xicot de l’institut, comença a estudiar Dret a la universitat i descobreix un món cruel al seu voltant que topa amb les expectatives generades. Tot amb un punt sarcàstic i un llenguatge planer des d’un títol que recull una frase repetida per moltes àvies. Pacheco recorda que els de la seva generació van créixer amb la idea que sent guapes, llestes i netes el camí ja estava fet.

Els argonautes, de Maggie Nelson

A cavall del dietari i l'assaig, la nord-americana Maggie Nelson (San Francisco, 1973) ens escriu a Els argonautes (L'Altra Editorial, traducció de Marina Espasa) el relat íntim de la seva relació amb l'artista transgènere Harry Dodge. A partir de l'experiència en la seva família queer, Nelson va abordant qüestions sobre la identitat, l'amor, el gènere, el llenguatge i la maternitat, entre d'altres, que enriqueix amb referents molt diversos, des de Freud i Lacan fins a Butler i Preciado. El cos en transformació hi ocupa un espai central: Nelson s'insemina i es queda embarassada alhora que la seva parella comença a injectar-se testosterona i es fa una mastectomia. Són dos cossos que viuen processos de canvi, en negociació constant amb ells mateixos i també un amb l'altre. En l'obra de Nelson es fa més que evident que allò personal és polític. I amb el seu gest, ens convida a iniciar la nostra pròpia recerca sobre què conforma la identitat i l'amor i com els vivim. 

Cómo ser famosa, de Caitlin Moran

Després de l'èxit de Com es fa una noia, la periodista i escriptora Caitlin Moran (Regne Unit, 1975) recupera el personatge de la Johanna, que ara se'n va a viure a Londres i s'inicia en el periodisme musical a l'Anglaterra dels noranta, en ple esclat del brit-pop. A Cómo ser famosa (Anagrama, traducció de Gemma Rovira), amb l'humor i l'atreviment que la caracteritzen, Moran ens fa un retrat irreverent i honest del que suposa ser una noia jove en l'entorn hipermasculinitzat de la música. És un món que destil·la masclisme –amb algunes excepcions–, tant dels grups i cantants com dels productors i els periodistes, en què la protagonista ha de bregar amb l'agressió sexual, en un cas que es podria qualificar de pornovenjança, tot i que l'utilitza per empoderar-se i retornar la culpa a qui li correspon, que és l'agressor. Tal com confessava l'autora en una entrevista, el 80% del que hi explica ho va viure en la pròpia pell, però Moran sempre ha defensat que cal poder parlar-ne sense perdre el sentit de l'humor, que "és una tècnica de supervivència".