Al rescat d’una residència a la deriva

Marta Muntadas es va trobar dimecres 1 d'abril amb una metàfora marinera: una residència d'ancians “a la deriva” i “sense rumb”, després que els treballadors i la direcció haguessin “abandonat el vaixell”. S'imposava, reflexiona ara, “un rescat” que va començar a forjar-se aquella mateixa tarda, quan la regidora de Tona (Osona) i mitja dotzena de voluntaris van abordar la residència Prat i van confirmar els seus pitjors temors: 60 ancians precàriament atesos per tot just tres gerocultores —la directora, amb dècimes de febre, era a casa; la resta del personal, de baixa, aïllat o absent— i el cuiner.

Muntadas recorda que, en entrar, una de les empleades estava a punt de saltar per la borda i marxar també. “No podia més. Deia que estaven totes exhaustes”. La regidora explica que la residència estava sumida en el caos. “Sense atenció, organització ni direcció”. I malgrat tot, l'actitud dels avis va ser exemplar. “No van fer ni una mala cara. Una senyora em va mirar i em va dir: ‘Sort que heu vingut, moltes gràcies'”.

Tot va començar el cap de setmana anterior. Muntadas va rebre un correu electrònic. La directora de la residència alertava de la falta de personal al centre, que ocupa els terrenys d'un antic hotel. “Una part estava de baixa per malaltia; l'altra, confinada”, rememora l'alcalde de la localitat de 8.000 habitants, Amadeu Lleopart. Encara que l'Ajuntament no té competències sobre les residències, va decidir intervenir. “En crisi així no pots pensar què et competeix, sinó què t'incumbeix. Havíem de pensar al poble”.

Dilluns, Muntadas va comprovar que la situació era “molt més crítica” del que havia anunciat la direcció. “Vaig rebre almenys 40 trucades de familiars, preocupats perquè no rebien cap informació dels residents. A l'ambulatori de referència ens van avisar que faltava direcció i personal amb prou coneixement. A Tona es va viure tot amb molta angoixa”. Una tècnic voluntària va entrar ja llavors en la residència i va observar que algunes empleades es negaven a accedir a la tercera planta per temor del contagi. Allà és on romanien confinats els ancians amb coronavirus o amb símptomes. Alguns ja havien mort a l'hospital. Fins ahir, un total de 15 ancians residents de la residència Prat havien mort per Covid-19. La directora seguia fora de joc i, encara que va prometre als familiars que els trucaria, no ho va fer. “No va estar a l'altura”, conclou Muntadas.

El dimarts, Tona va esperar en suspens l'arribada dels inspectors del Departament d'Assumptes Socials. Va ser en va. Un dia perdut que “va crear més tensió” i que “es va fer etern”, diu la regidora, perquè la vida en la residència continuava deteriorant-se. Dimecres al matí, finalment, va arribar la inspecció, que va recollir totes les irregularitats i va corroborar les sospites. Es va arribar a la conclusió que la Generalitat ha d'intervenir el centre per mantenir-lo a la superfície. Però de moment ningú hi va intervenir.

Ningú tret de Muntadas i els voluntaris que, esperonades pels responsables sanitaris, van entrar a la residència l'1 d'abril. “Al CAP ens diuen que és bàsic que les necessitats bàsiques estiguin cobertes. Que enviem suport perquè estiguin mínimament atesos”. Muntadas recorda un detall: no hi havia esponges per rentar els ancians. “Vaig demanar que anessin a buscar a les farmàcies”. A les portes de la residència romanien la dona i el fill de l'administrador. “No van entrar en cap moment”, retreu.

Aquella jornada va ser “emocionalment molt dura” i va deixar la regidora amb una sensació entre la “impotència” i la “tristesa”. Però va servir per canviar el rumb dels esdeveniments. L'empresa que administra la residència, mentrestant, havia guanyat temps davant de la Generalitat: van al·legar que anaven a contractar immediatament una nova directora. Però no era cert. “Una de les noies que va entrar aquell dia era especialment espavilada. Va assumir amb molt bona fe la responsabilitat de coordinar. Però era una voluntària, no volia ser contractada. Els van vendre la moto”.

La regidora va arribar a casa “molt enfadada”. I va explicar tot el va veure i viure a un responsable d'Assumptes Socials. La Generalitat va intervenir finalment la residència i la va posar en mans d'una nova empresa gestora. Alguns voluntaris van romandre en la residència fins diumenge per fer la transició. Una setmana després, Muntadas assegura que la situació està sota control: els torns s'han restablert gairebé el 100%, la direcció ha contractat personal nou; alguns empleats que estaven de baixa s'han reincorporat als seus llocs; la majoria de serveis (com el de fisioteràpia) s'han restablert i fins i tot s'han pogut ja fer videotrucades entre els interns i els seus familiars. Muntadas encara lamenta que, potser, es va tardar massa. “No vam poder fer més”.