Així serà la nova normalitat en el sector editorial

Alguna cosa començarà a canviar a partir de dilluns que ve en un dels sectors més castigats per les conseqüències de la pandèmia de coronavirus. Les llibreries poden obrir «amb cita prèvia per a atenció individualitzada» si compleixen les condicions establertes pel Govern per a la fase zero de la desescalada, amb la qual cosa torna a l’activitat un engranatge essencial de la cadena del llibre. Però, ¿què trobarà el lector a les llibreries les properes setmanes? ¿Quina és l’estratègia de les editorials per evitar el temut col·lapse del mercat?

La desescalada editorial consisteix en dues fases: una primera en la qual tindran vida els llibres que van sortir just abans del confinament o que no van arribar a circular però que ja estaven impresos, i una altra a partir del 28 de maig, amb estrenes de pes per reactivar el sistema. «La tornada a la normalitat implica treure novetats, que és del que viu la indústria. Però no mantindrem el pla editorial com al principi d’any; un 30% d’aquests llibres es publicaran el 2021», assegura Pilar Reyes, directora editorial de Penguin Random House Grupo Editorial (PRHGE). «Els llibreters volen novetats fortes per a la reobertura, estan il·lusionats perquè arribin llibres potents que atreguin la gent a les llibreries, però no col·lapsarem el canal amb els que no hem pogut treure», remata, mostrant un temor compartit per editors, distribuïdors i llibreries.

Les apostes més literàries o arriscades, més d’autor, patiran en aquesta inopinada rentréeeditorial. «Soc conscient que vendré menys, que el llibre no tindrà el recorregut desitjable que mereixeria, però no podem sortir ara amb títols que no siguin potents. Cal oferir-los llibres que es puguin vendre bé; si no, no els comprarien ni ells ni els clients», argüeix Diego Moreno, director i fundador de Nórdica Libros, que amb l’estat d’alarma li han quedat, a impremta o ja al magatzem, sis títols. «Han de ser bons, però no difícils, atemporals, que atrapin i que no siguin massa complexos de comunicar però, tot i així, la seva vida serà pitjor», admet Luis Solano, creador de Libros del Asteroide, que dels set títols que tenia previst llançar abans d’estiu només en publicarà quatre i que, per als de la resta de l’any, baixarà de 10 a sis, una reducció de la seva programació «d’un 30%» semblant a la de la resta del sector. Aquests llibres perdran «entre un 30 i un 40% de les seves vendes potencials» a causa del retard en la sortida, la proximitat dels títols de finals de mes amb els de juny i les dates d’estiu, calcula Moreno. Però no seran els més castigats, coincideixen, una categoria que s’emportaran els que van aparèixer entre gener i principis de març: «Es va perdre el boca-orella i la promoció que tenien des de gener; en sortiran la meitat del que s’haurien de vendre» resumeix Solano. El mateix va passar a Anagrama amb Alejandro Zambra o a Alfaguara amb el seu premi a Guillermo Arriaga.

La incertesa juga un paper clau en aquesta primera part del procés. «No sabem si poden obrir les cadenes de llibreries i grans comptes, les que no són grans superfícies, com la Casa del Libro o FNAC. Sense tenir del tot clar quan obriran tots els clients és molt difícil saber quan es pot treure un llibre. Per als editors no és el mateix», explica Verónica García, de la distribuïdora Machado Libros.

El fantasma de les devolucions

«Els llibreters seran més conservadors per partida doble: compraran menys quantitat i només el que sàpiguen que vendran més», apunta Solano, que tem que el maig es converteixi en «un mes amb moltes devolucions». «Tots comptem que el maig serà un mes terrible per a això», afirma Moreno. «Estem intentant evitar que la devolució es converteixi en un mètode dels llibreters per no pagar les factures. Preferim posposar els venciments que incrementar les devolucions», planteja Martí Romaní, president del Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya i membre de la patronal estatal, sector en el qual ja treballa «un 95%, tot i que encara amb bastant servei mínim». En aquestes negociacions tindrà molt pes la musculatura editorial: «Els grans grups poden deixar-ho tot al llibreter sense que pagui res en tot l’any, o fins i tot poden no treure mai un llibre del magatzem o no publicar-lo mai; per a nosaltres, és impossible», diu Moreno, que ha traslladat el 15% de la seva programació prevista per al 2021. Són altres dimensions: només Grupo Planeta té un servei mitjà de 200 novetats al mes. «Els títols es reajusten en funció de múltiples variables que van des del que permeti el seu contracte a les millors condicions per a una campanya de màrqueting; majorment, canviaran de mes i els altres saltaran al 2021», apunta Jesús Badenes, director general de la Divisió de Llibres de Planeta, que assegura que els títols que ja estan publicats «no es quedaran als magatzems per compromís i respecte amb tots», mentre garanteix que al seu grup «serem molt prudents en les tirades per evitar una devolució alta». Grans i petits coincideixen, no obstant, a apostar per autors espanyols, amb una promoció més propera i senzilla.

La nova normalitat editorial implica un altre canvi essencial: l’estiu, fins ara època de guaret, es converteix en territori de llançaments, un espai per recuperar el temps perdut en un context en el qual hi haurà poc turisme. «Utilitzarem les ganes que tindrà la gent de moviment, d’entrar a les llibreries», celebra Silvia Sesé, editora d’Anagrama, que ha hagut de retoccar el calendari per publicar ara llibres que no van sortir al març i, des de finals de maig, començar amb llançaments que culminen entorn del 23 de juliol, la data a la qual es va traslladar Sant Jordi. «Moltes llibreries i distribuïdores no tancaran a l’agost, excepte en moments puntuals», apunta Romaní, amb la qual cosa els llibres llançats al juny i al juliol tindran més recorregut que altres estius. «Normalment proposem lectures per a l’estiu a partir d’abril i maig. Aquest any ho farem també al juny i al juliol. Les dates de moment són provisionals perquè ens estem adaptant contínuament a l’evolució de la desescalada», assegura Juan Díaz, director editorial de PRHGE i coordinador de l’àrea d’Amèrica Llatina, l’altre gran mercat de les editorials en espanyol, que es troba en una crisi similar.

Però si alguna cosa s’ha vist durant el confinament és que la relació dels lectors amb els escriptors no tornarà a ser com abans. «Sabem que en el futur immediat el format clàssic no és possible i això ens obliga a reflexionar molt», assegura Reyes, que pensa en formats mixto