El racisme, el cinisme i Buch

Només són 45 segons. Val la pena fer-los atenció. Entre crits de dolor, s’hi pot escoltar: “Negre de merda, fill de puta.” “He fallat, eh? Si no, et rebentava les costelles d'un tret”. “La pròxima vegada que vegis la policia, corre; ves-te'n més lluny de l'Àfrica”. Mentre el detingut diu: “Si us plau, deixeu-me en pau, que soc un humà com vosaltres”, i un agent respon: “No ets humà, ets un mico! Negre de merda!”.

Els fets van passar a Sant Feliu Sasserra (Bages) el gener de 2019. Va ser després del desallotjament d'un habitatge pels mossos. El detingut va ser el jove Wubi, de 20 anys d'edat. Els policies se'l van emportar emmanillat fins a un aparcament on es va produir la presumpta agressió. Fins fa unes setmanes cap autoritat no n’havia obert la boca. Però a les 24 hores que l'àudio de la detenció es pengés a les xarxes socials per SOS Racisme, els responsables del Departament d'Interior i del Govern van passar d'ignorar els fets a considerar-los intolerables. Quim Torra en persona va assegurar que prendria les “mesures més radicals i extremes” per aquesta agressió. El cap dels Mossos, Eduard Sallent, va dirigir una carta a tots els agents en què afirmava que es tractava d'un “cas aïllat” que “genera recel de la ciutadania cap a la policia”. “Sé que quan vau sentir l'enregistrament també vau sentir vergonya i indignació per una conducta que no ens representa”, acabava Sallent.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, va indicar –després de la seva protocol·lària condemna verbal– que esperaria a la sentència per procedir a prendre mesures disciplinàries. De moment l'exemplaritat ha consistit –després que l'enregistrament transcendís a l'opinió pública– a enviar els sis agents investigats judicialment a fer treball d'oficina en dependències diferents d’aquelles on estaven destinats com a integrants dels ARRO. Contràriament al que va dir Buch, la llei de policia no impedeix que amb l'obertura d'un procediment penal es puguin prendre mesures disciplinàries pels mateixos fets, tal com es va encarregar de recordar davant de l'escàndol el gens sospitós síndic de greuges, Rafael Ribó. Potser el problema rau que aquest Govern té una visió tan crítica de les lleis que instintivament es resisteix a aplicar-les. O potser el contorsionisme polític d'aquest Executiu li permet sentir vergonya i alhora no fer res per superar-la.

De moment els mossos imputats –explica Eldiario.es– s'han negat a fer la roda de reconeixement perquè l'agredit pugui identificar els autors i així separar les pomes podrides de la resta. El jutge fa un any que ho intenta infructuosament. Els comandaments policials asseguren, d’altra banda, que són incapaços d'identificar les veus dels protagonistes de l'agressió com els ha requerit la justícia. La defensa dels sis policies demana al jutjat de Manresa que la causa s’arxivi per haver-se superat els sis mesos d'instrucció del cas.

Tota aquesta exhibició de cinisme es produeix mentre encara dura la ressaca propagandística de “l'auditoria més important en la història dels mossos”, amb què les autoritats d'Interior van provar de mostrar arterament com depuraven responsabilitats pels suposats excessos policials en les càrregues contra manifestacions de protesta a la sentència dels líders independentistes.

Aquest Govern té a la ciutadania acostumada al ‘trompe-l'oeil’. Per això mentre assegura que hi haurà mà dura contra el racisme es fa el desentès a la petició del Parlament –aprovada amb els vots d'Esquerra, comuns i CUP– perquè se suspengui de sou i feina els mossos presumptament implicats en l'agressió a Wubi. Per apaivagar crítiques, uns dies després JuntsxCat és capaç de donar suport a la creació d'una comissió d'investigació sobre racisme institucional i estructural, encara que fent èmfasi en escrutar a la seguretat privada.

El tracte donat per Interior al cas de Wubi suposa un triomf de l'esprit de corps que la dreta i els poders han practicat i reivindicat. És un corporativisme defensiu que de vegades guarda una enorme semblança amb la meridional omertà siciliana. El problema és que quan es fa bandera de la democràcia, la transparència i els drets humans, un cas com el del jove de Sant Feliu Sasserra és capaç d'arruïnar un bon eslògan. Per molt que el conseller Buch i els seus col·laboradors aixequin cortines de fum amb la propaganda de “l'auditoria més important en la història dels mossos”.