A judici per “ser un Pujol”: la família de l’expresident nega que sigui una organització criminal

La família Pujol sospita que s'asseurà al banc dels acusats per ser qui és, pel seu cognom. En el seu escrit de defensa, carrega amb duresa contra la interlocutòria del jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata, que els atribueix, entre d'altres, un delicte d'organització criminal. Per als advocats de l'expresident de la Generalitat, de la seva dona i dels seus set fills –tots ells processats–, el jutge no ha aportat ni una sola prova d'aquest delicte. Per contra, “recorre a una mena de responsabilitat de la tribu i de dret penal d'autor (ser un Pujol)”.

El text rebutja totes les acusacions contra la família i demana l'arxivament de la causa. Un dels punts al qual dedica més esforç argumentatiu és al delicte d'organització criminal. La defensa denuncia que l'únic vincle tangible entre els membres de la família és que el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, “va administrar el patrimoni conjunt” a Andorra entre el 1992 i el 2004, quan va fer la liquidació definitiva. La defensa sosté que, per definició, no pot existir aquest delicte amb un sol autor. I afegeix que els germans i la mare van mostrar una “conducta perfectament passiva” sobre la gestió d'aquests fons. Entre els Pujol, conclou, no hi ha hagut conductes de “cooperació ni col·laboració”, necessàries per sostenir el delicte d'organització criminal.

La família ha defensat, des de l'inici de la investigació –fa gairebé vuit anys–, que la fortuna que va mantenir oculta a Andorra durant més de 30 anys procedeix d'un llegat que el pare de l'expresident, Florenci Pujol, va deixar a la seva jove i als seus nets. La investigació mai ha donat credibilitat a aquesta versió i sospita que els fons procedeixen de pagaments d'empresaris al primogènit –que després revertien en tota la família– a canvi de “la influència exercida per la família davant de les autoritats”. L'escrit denuncia que, en realitat, es “desconeix” l'origen dels fons, per més que el jutge els atribueixi (sense proves, en la seva opinió) a “pagaments il·lícits”.

La defensa dels Pujol és un atac directe contra la tasca judicial. No hi ha “mostra d'indicis”, sinó només una “impactant adjectivació” que la fa “mereixedora de llustrosos titulars periodístics”. “La grandiloqüència descriptiva navega sota el pavelló de la inconcreció”, afegeix. I retreu al jutge que no hagi ha esmentat ni una sola autoritat, funcionari o resolució sospitoses. Tampoc concreta quins individus de la família Pujol van intervenir o van influir en adjudicacions públiques.

L'escrit conté un esment específic a l'home que va ser president de la Generalitat durant 23 anys (del 1980 al 2003). La “llarga instrucció” de la causa “no ha evidenciat” que Pujol hagués fet cap favor als clients dels seus fills (alguns d'ells, empresaris que solen contractar amb l'administració autonòmica). Tampoc va fer “la més mínima gestió, invitació o influx” i demana l'arxivament de la causa.

El compte 63810

En la interlocutòria, Pujol apareix esmentat com a titular del compte 63810 a l'entitat andorrana Andbank. El jutge atribueix un delicte de falsedat tant a ell com al seu fill gran. La defensa recorda que el compte el va obrir el primogènit el 2000 i el va tancar deu anys després. La comissió rogatòria enviada a Andorra va descobrir dues cartes, una del pare i una altra del fill, en la qual tots dos assumien que el titular del compte era en realitat l'expresident de la Generalitat. En les seves declaracions en seu judicial, tots dos van afirmar que van faltar a la veritat i que les cartes s'inscrivien “en el context de separació matrimonial” del fill gran amb la seva parella, Mercè Gironès.

El jutge no ha donat credibilitat a aquesta versió i atribueix la titularitat del compte a l'exmandatari. Més enllà de quina sigui la versió certa, la defensa sosté que en tot cas el delicte està més que prescrit. I assenyala una paradoxa: si segons la interlocutòria i la inspecció Jordi Pujol és el titular del compte, llavors les cartes “lluny de documentar una fal·làcia expressarien la veritat de les coses".

L'escrit analitza i rebutja tots els delictes atribuïts als Pujol: contra la hisenda pública, blanqueig de capitals, organització criminal i falsedat. La defensa remarca que no hi ha un nexe causal entre els negocis del primogènit i els pagaments a la família en els comptes a Andorra, nega que en els negocis de Jordi Pujol Ferrusola (fins a 32 operacions estan sota sospita) hi intervingués cap altre membre de la família i rebutja amb especial vehemència el delicte de blanqueig de capitals. “Sota rumboses i grandiloqüents expressions, hi ha el no-res”.