Badia del Vallès, Salt, Torres de Segre i Batea, a la cua de renda per càpita

Els quatre municipis que tanquen el rànquing de la renda per càpita del 2018, segons les estadístiques de l'Agència Tributària, repeteixen a les quatre províncies de Catalunya en la seva gran majoria els llocs de cua d'anys anteriors. A la província de Barcelona, les localitats amb menys ingressos són Badia del Vallès (19.213 euros) i Santa Margarida de Montbui (19.060 euros); Salt (18.816 euros) ho és a Girona; Torres de Segre (16.459 euros), a Lleida; i Batea (14.260 euros), a Tarragona, amb la renda més baixa d'aquesta província i també del conjunt de Catalunya. Aquestes poblacions estan, pel que fa a renda, als antípodes de Matadepera, el municipi vallesà que encapçala les rendes més altes d'Espanya.

Per a Badia del Vallès no és cap novetat ser als últims llocs de la llista. “Però hem millorat els últims anys i hem arribat a la meitat de la taula de tots els municipis d'Espanya. La clau és que hi ha desigualtats estructurals del municipi i per revertir-ho calen accions conjuntes amb les altres administracions. I haig de dir que ens sentim abandonats per la Generalitat”, sosté Eva Menor, alcaldessa d'aquesta ciutat que el 1994 va aconseguir ser municipi independent. Té 13.500 habitants i des de fa anys pateix una regressió en la seva població perquè els joves –la segona generació dels fundadors d'una ciutat dibuixada amb tiralínies el 1973– se'n van: “El 100% dels habitatges són de protecció oficial en règim de propietat –molts amb problemes d'amiant en els elements estructurals–, amb prou feines hi ha pisos de lloguer i per això els joves se'n van a Barberà, on sí que n'hi ha”, apunta.

Més de 3.000 dels veïns tenen més de 65 anys. Com que no hi ha pisos de lloguer, amb prou feines hi ha immigració. Afegeix que s'ha treballat molt per millorar la formació dels joves i que sobre la taula tenen un projecte per construir pisos de lloguer en espais públics del municipi: “La qüestió és que per construir els pisos necessitem l'ajuda de la Generalitat perquè com a administració no tenim prou fons per afrontar-ho”. El règim de protecció del parc d'habitatges, 100% públics, no salta fins al 2025.

Salt, amb 32.000 habitants i un 40% d'immigració, és una altra de les ciutats que acostuma a estar a la cua en la renda per càpita. Un dels seus problemes és l'alta incidència de l'atur en una població que roman estancada des de fa anys. “La realitat sociodemogràfica té un impacte en la renda per càpita i des de fa anys l'Ajuntament està apostant per polítiques coordinades d'inserció i formació. A poc a poc van donant fruits i en els últims anys la renda està pujant. A més, altres municipis de la zona amb una realitat social molt diferent tenen una renda semblant a la de Salt”, comenta Toni Vidal, regidor de Promoció Econòmica del Consistori.

Torres de Segre és una de les localitats en les quals la renda per càpita ha baixat els últims anys. Amb una població de prop de 3.000 persones, i estable en els últims anys, més del 30% dels veïns no són espanyols i l'atur s'apropa al 14% segons les estadístiques de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). L'Ajuntament d'aquesta localitat ha declinat contestar a EL PAÍS. Com tampoc ho ha volgut fer l'Ajuntament de Batea, la localitat de Tarragona que té la renda per càpita menor (14.260 euros) d'aquesta província i, alhora, de tot Catalunya.

A Batea hi viuen 1.890 persones i, segons l'Idescat, la corba de residents al municipi és decreixent des del 2010. Es tracta, a més, d'una població envellida amb un 30% dels habitants per sobre dels 65 anys. Un 10% dels veïns són estrangers. El 70% de la seva economia està lligada al sector agrícola, especialment la vinya. Té una vintena de cellers al seu territori, situat a la Franja amb Aragó, comunitat a la qual es volia annexionar fa uns anys.