Els nous BBVA i CaixaBank acapararan el 77% de sucursals a Catalunya

La fusió encarrilada per CaixaBank i Bankia i la que ahir dimarts van admetre oficialment que preparen el BBVA i el Sabadell deixaran un mercat més concentrat i amb menys competència financera a Espanya. Catalunya serà, amb diferència, la comunitat que més patirà aquesta situació: les quatre entitats que participen en tots dos processos controlaven a finals del 2019 al voltant del 77% de la xarxa de sucursals bancàries que hi ha a la regió, 2.421 oficines d'un conjunt de 3.138.

És més que probable que els dos nous superbancs, els nous CaixaBank i BBVA, deixin anar llast amb reducció de xarxa comercial i retallades de plantilla una vegada executin les seves respectives fusions. Les situacions de partida, en tot cas, són les d'un gairebé control total pel que fa a la quota de mercat per nombre d'oficines a les comarques catalanes. I s'explica pel fet que les quatre entitats implicades, a més del seu arrelament a Catalunya, van integrar a partir de la passada crisi financera les nou caixes d'estalvi —La Caixa sempre va ser un cas a banda per la seva dimensió— que històricament havien donat la capil·laritat territorial que no interessava els grans. El BBVA es va menjar les caixes de Catalunya, Manlleu, Manresa, Sabadell, Tarragona i Terrassa, mentre que Bankia va integrar les de Penedès i Laietana, i CaixaBank va fer el mateix amb la de Girona.

Amb les estadístiques de l'any passat de l'Associació Espanyola de Banca i de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi a la mà, la nova BBVA-Sabadell seria la que lideraria el mercat català, amb 1.232 sucursals, amb una gran superposició a la província de Barcelona (894 oficines). CaixaBank i Bankia acumulen 1.189 sucursals, però amb més distribució al territori (a Barcelona en serien 795). La distància amb el Santander, que té 434 oficines, continua augmentant.

Repercussió per als clients

La qüestió és si aquest control pot acabar tenint repercussions sobre la clientela d'un territori específic, ja sigui en forma de públic captiu —per la dificultat de trobar alternatives— o bé per comissions més altes aprofitant aquest predomini al mercat. Anton Gasol, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, dubta que es pugui donar cap d'aquests dos casos en l'àmbit de la comunitat autònoma. En el cas de falta de competència considera que ens trobem en el millor moment perquè això no passi. “L'oficina presencial té curta vida, ara mateix. La proximitat aporta alguna cosa, però ens trobem en un moment de transició generacional i la digitalització i les fintechs tiraran per terra l'actual situació”, diu convençut.

“És cert que el mercat es redueix i pot ser més fàcil pactar preus i comissions, però la presència física ja no és tan necessària com abans”, indica la professora d'Economia i Empresa de la UOC Elisabet Ruiz-Dotras, que considera que el sector bancari continua sent molt tradicional i no ha acabat de transformar-se, a diferència d'altres sectors.

Gasol, en tot cas, explica l'alt nivell de concentració bancària al qual s'ha dirigit Espanya en els últims anys: “No arribem a un nivell d'oligopoli, però el grau de concentració ha estat més intens i ràpid que a la resta del món”. És a dir, que els resultats i els efectes d'aquest camí encara s'han de veure.