L’incendi que va fer sorgir una activista de Sant Roc

Bahija Ez Zyyany, de 33 anys, mira la façana del bloc del carrer del Marquès de Montroig, a Sant Roc (Badalona) i assenyala el seu pis, el 3r 2a, on va viure. Ja no li salten les llàgrimes. La psicòloga li va recomanar durant mesos que no hi passés. “Però ara ja està. No passa res”, diu sobre el trauma (superat) que li va provocar l’esfereïdor incendi de la vigília de Reis del 2019. Les flames, originades al 1r 2a, van causar la mort a tres veïns i ferides a uns altres cinc. La vida li va canviar aquell dia a la Bahija: ara viu a Montigalà i és activista de la plataforma Sant Roc-Som Badalona.

L’incendi de la seva finca va ser un 5 de gener. I el de la nau del Gorg, que va segar la vida de cinc persones, el 10 de desembre. “Aquella nit no vaig poder dormir. La vaig passar mirant Twitter”, diu de camí a l’acampada dels afectats sis dies després del foc. Tot li resulta familiar. El panorama es repeteix a l’hivern, quan la gent s’escalfa com pot. Un retrat de la pobresa energètica: els pisos tenen parets de paper i s’endollen a totes les plaques del món per resistir el fred. I alguns punxen la xarxa, com sospiten els Mossos que va passar al seu bloc.

La sobrecàrrega és tan alta a Sant Roc que les elèctriques, diu Enric Marín, de la plataforma, tallen la llum de manera indiscriminada per compensar. El carrer Alfons XII —i de forma puntual el carrer Còrdova— va patir a primers de desembre 11 dies seguits de talls. Endesa hi va enviar operaris i va semblar que els talls de solucionaven però s’han repetit per Nadal i fins ahir mateix, com va denunciar desesperat un veí. La UGT ha denunciat el risc d’incendi amb els talls. La plataforma, que té el suport de Dolors Sabater, exalcaldessa i candidata de la CUP a la presidència de la Generalitat, es va concentrar fa dies davant d'Endesa per exigir millores a la xarxa i la instal·lació de comptadors socials amb el pagament d’una quota fixa. Carles Sagués, portaveu de la plataforma, explica que a l’octubre van demanar al Consell Municipal de l’Habitatge una comissió per a la pobresa energètica. “Encara esperem”, diu. Cada hivern, assegura, es declaren tres o quatre incendis en què intervenen els bombers.

Casada amb el Yassine i mare de tres nenes i un nen, d’11 a 4 anys, la Bahija, de Larache (Marroc) va arribar a Catalunya amb tres anys. És treballadora de la neteja en un hotel de Barcelona i està en ERTO. Té temps lliure i des que va esclatar la covid-19 participa al “100%” en la plataforma. “Veus aquell home d’allà? És un heroi!”, deia somrient la Bahija a l’octubre assenyalant el seu marit. El Yassine xerrava llavors amb veïns del bloc del passatge de la Torre, que va ser enderrocat i que van acampar davant del Viver després que l’alcalde Albiol deixés de pagar-los l'allotjament. D’acampada en acampada i de desnonament en desnonament, la Bahija ha patit i vist de prop la pobresa habitacional i energètica.

El dia de l’incendi estava treballant, feliç perquè aquella nit aniria amb els nens a buscar caramels a la cavalcada. El seu pare li va trucar dient que era al pis amb la Dania i l’Ismael, els nens petits, i que hi havia foc. I es va tallar. Ella va telefonar el seu marit, que havia de portar la Nora i la Laila, les nenes grans, a classe d'àrab, però tampoc no li va respondre. Nerviosa, va sortir corrents cap a casa seva i plorant, amb el metro, va passar 20 minuts eterns. El seu marit, mentrestant, havia avisat els veïns del primer i sense esperar els bombers es va enfilar a una escala d’una obra propera que només arribava fins al segon. Així va rescatar els seus fills, el seu sogre i el veí del quart i el seu fill. Les nenes ho van veure tot: les flames i com alguns baixaven a través dels cables. I com la senyora del cinquè va caure al buit. Va sobreviure. Quan va arribar la Bahija, la seva família ja era fora de perill.

“Mama, que tu no hi eres”, revela que encara li diu la Nora. A casa no poden parlar de l’incendi. No el va veure, però la va turmentar el que podria haver passat i va estar de baixa. Encara descriu el recorregut de les flames: “Del 1r 2a, al 5è 1a, al 6è 2a i al 8è”. Al vuitè van morir dos veïns pakistanesos i al novè la tercera víctima. El pis de la Bahija va quedar ennegrit i inservible i la família va ser reallotjada en un altre de Santa Coloma de Gramenet fins que van haver de deixar-lo perquè l'havia reservat el Mobile. La Generalitat els va instal·lar en un altre a Montigalà. Fa més d’un any, van aconseguir a través de la plataforma la dació en pagament. “El vam comprar el 28 d'abril del 2007”, diu. “Va ser la meva desgràcia”. La hipoteca pujava a 200.000 euros.

Però la Generalitat la pressiona perquè torni al seu expis, ja ocupat, i ella espera un acord per seguir al de Montigalà pagant o buscar-ne un altre. Sense convicció, diu que podrien tenir present la carta que l’expresident Torra li va enviar al Yassine, dos dies després de l’incendi, per haver contribuït a salvar els seus fills i un veí, agraint la seva actitud “heroica”. Dues setmanes després, l'exacalde Àlex Pastor li va enviar una altra missiva de reconeixement.

La Bahija coneixia de sobres el problema de la xarxa elèctrica i apunta que el febrer del 2017 hi va haver una manifestació a Sant Roc. Sagués va dir llavors que era pel “cablatge obsolet, la falta de manteniment i pisos ocupats amb la llum punxada”. Ho firmaria ara. Ajudant amb l’àrab, quan hi ha problemes de comunicació amb altres veïns, organitzant el lliurament de menús durant el confinament o repartint mascaretes a prop del CAP, la Bahija ajuda en tot el que faci falta i els seus companys diuen que és un puntal de la plataforma. De riure contagiós, medita un segon el que li diria a Albiol: “Que baixi a terra. Hi ha districtes pobres a Badalona i seguiran sent-ho si no es fa res. És igual si la gent és okupa, estrangera o no. Tots som iguals”.