Nou repte del Liceu amb ‘Les contes d’Hoffmann’

Els responsables del Liceu i, sobretot, els artistes i músics, van respirar tranquils aquest dijous, quan el Govern no va introduir més mesures restrictives que poguessin alterar la programació de Les contes d’Hoffmann, l'òpera de Jacques Offenbach que torna al teatre de la Rambla amb la producció de Laurent Pelly —es va representar el 2013— en aquesta ocasió amb la direcció musical de Riccardo Frizza. No les tenien totes al Liceu quan van presentar les 10 funcions programades des d’aquest dilluns al febrer. S'està convertint en un clàssic que artistes, cor, músics i equip tècnic, iniciïn els assajos amb la mirada posada en la incidència de la corba del coronavirus i entre extremes mesures de seguretat per evitar contagis. De fet, tres artistes del repartiment estan en aïllament preventiu per haver estat en contacte amb un cas positiu de la covid.

L’extraordinari de la situació fa que molts artistes agraeixin públicament l’esforç que fa el Liceu, i altres teatres d’òpera d’Espanya, en mantenir una programació contra vent i marea. Amb pràcticament la totalitat dels teatres d’òpera internacionals sense activitat des de fa prop d’un any —o fent una programació a porta tancada—, sortir a un escenari amb públic, tot i que sigui amb la meitat de les cadires buides per compliment de la normativa covid, es torna una cosa extraordinària.

“És el meu primer treball després de vuit mesos en pijama, com qui diu. Per a mi és molt important tot, tornar a veure i estar amb artistes i cantar sense mascareta”, reconeixia amb humor Ginger Costa-Jackson, la mezzosoprano que donarà vida a Giulietta, un dels amors del poeta Hoffman, centre de l’òpera que Offenbach va escriure en el tram final de la seva vida i que va quedar inconclusa a la seva mort, el 1880.

Compositor d’operetes còmiques, el músic francès va voler emprendre una òpera seriosa que es representés a l’Òpera de París. No és un drama —tot i que acaba fatal—, tampoc no és estrictament una comèdia, encara que hi hagi diàlegs i actituds còmiques dels personatges: “Es podria dir que és com un somni i té un punt de màgia”, argumentava Agathe Mélinand, la repositora del muntatge que es va estrenar el 2005 a Lió.

L’argument, que s'inspira en els relats fantàstics de l’escriptor alemany E.T.A. Hoffmann, és l’obsessió d’un poeta, Hoffmann, per trobar un amor perfecte, la dona ideal. Per a això, traça una cosa semblant a un viatge durant una nit en el qual entaula diàlegs amb algunes de les dones que han passat per la seva vida: L’Olympia (paper que interpretessin Olga Pudova i Rocío Pérez), l’Antonia (Ermonela Jaho) i la Giulietta (Nino Surguladze i Ginger Costa -Jackson). La mezzosoprano Marina Viotti interpretarà el rol de la musa, de forma alternada amb Carol García en l’altre repartiment, que és el personatge de l’òpera que fa fracassar els intents d’Hoffmann de buscar la seva dona ideal. La musa creu que la poesia està disputada amb l’amor.

El tenor John Osborn, que interpreta el poeta Hoffmann, < NO1>El tenor internacional <NO>és ben conegut pel públic del Liceu, en representacions com Benvenuto Cellini (2015) o Los Pescadors de Perlas (2019). Malgrat tot el bagatge professional que posseeix, reconeixia tenir “nervis” per reaparèixer després d’una activitat molt reduïda l’últim any, bàsicament en teatres d’Espanya, a causa d’una pandèmia que li va buidar una agenda plena de compromisos professionals.