Frederica Montseny pren la paraula en el Dia de la Dona

El 8 de març, Dia Internacional de la Dona, les tres televisions públiques en llengua catalana, TV3, À punt, de la Comunitat Valenciana, i IB3, de les Balears, a les 22:05, hora punta, emetran la pel·lícula Frederica Montseny, la dona que parla. Es tracta d'una ficció basada en la vida d'aquest personatge feminista, anarquista i lluitador, “molt poc visibilitzat en la història”, en paraules de Miriam Porté, productora de Distinto Films. “Un personatge injustament controvertit per una història que s'ha fet tradicionalment a través de mirades masculines”, va afegir la productora aquest dilluns, en la presentació de la pel·lícula. Màrcia Cisteró dona vida a la protagonista i Emilio Gutiérrez Caba a Largo Caballero, president del Govern de la Segona República. En el repartiment, hi trobem actors com Òscar Muños, Pep Ambrós o David Bagés. Mireia Llinàs i Rafa Russo s'han encarregat del guió.

Más información

En la ruïna de les batalles perdudes

El Teatre Lliure munta la revolució amb ‘Turba’

Màrcia Cisteró i els regals de la vida

La directora, Laura Mañá, va donar importància al fet que les joves (“i els joves”) tinguin referents en figures com Montseny i destaca com de complicat i delicat és filtrar els temes en una ficció i establir on es vol posar el focus: “He intentat centrar-me en la dona. No tant en la política, sinó en la persona. Volia estar molt a prop seu, va especificar Mañá. I, sobretot, va escollir la lluita interna de Frederica Montseny (Madrid, 1905 - Tolosa de Llenguadoc, 1994) quan, el novembre del 1936, en plena Guerra Civil, va acceptar el càrrec de ministra de Sanitat (va ser la primera dona ministra d'Espanya) renunciant als seus ideals anarquistes pel bé de la lluita contra el feixisme.

El guionista Rafa Russo va explicar que enfocar una història ambientada en la Guerra Civil és delicat: "Per evitar que la gent pensi, cansada, allò d''una altra pel·lícula sobre la Guerra Civil...', hem fugit del retrat maniqueista del dolent franquista i hem trobat el dolent en la figura de l'agent soviètic que vol manegar els fils a l'ombra". Russo va coincidir amb la seva col·lega Llinàs en el fet que la divisió de les esquerres en aquell primer any de guerra a Barcelona va ser complexa i el va definir com un repte "poc cinematogràfic".

“És important que la gent sàpiga qui han estat Clara Campoamor, Concepción Arenal o Frederica Montseny: és de justícia”, va dir la directora, responsable, amb el mateix equip, de pel·lícules com Clara Campoamor, la mujer olvidada (2011) i de Concepción Arenal, la visitadora de cárceles (2012). El veterà Emilio Gutiérrez Caba va reconèixer que està encantat de participar en aquest projecte i va valorar també “la importància de recuperar aquesta figura per als joves”.

Màrcia Cisteró, una actriu més que acreditada en el teatre (la veiem a La nit de la iguana, ara al TNC) però menys coneguda en les pantalles, se sent orgullosa d'interpretar Frederica Montseny: “No he volgut imitar el personatge, de fet, tampoc tenim tantes imatges, per això m'he llegit el seu tractat sobre l'anarquia, la seva autobiografia [la novel·la La indomable], altres novel·les, tot el que he pogut anar caçant d'ella per atrapar el seu compromís i deixar-lo fluir en el rodatge”.

La producció, de la qual Porté destaca la participació de dones també en càrrecs tècnics, tradicionalment ocupats per homes, s'hauria d'haver estrenat el maig del 2020, però la pandèmia ho va fer impossible. Es va rodar a l'octubre i s'ha corregut per arribar a temps d'estrenar-lo en una data simbòlica com el 8 de març.