L’augment dels abusos masclistes assetja les ‘riders’

“Un dia un senyor gran em va demanar que li portés la comanda a la cuina. Mentre l'hi deixava sobre el marbre es va obrir una mica el barnús, anava despullat, i em va preguntar si jo li faria un favor”. Ana Mesones explica, amb ràbia, com les dones que es dediquen al repartiment a domicili de plataformes com Glovo, Deliveroo, Uber Eats... són encara més vulnerables que els seus companys i, alhora, víctimes d'actituds masclistes i delictives.

Mesones té 29 anys i és rider des dels 16. “Abans ens deien repartidores”. El 2014 va deixar la paqueteria tradicional i va ser una de les primeres dones a fitxar, sempre pagant-se les seves cotitzacions a la Seguretat Social com a treballadora autònoma, per Deliveroo i, posteriorment, per Glovo, on va treballar fins al febrer d'aquest 2021. “Ara hi treballen moltes més dones, però no és una feina típica de dones perquè prioritzem altres alternatives, com les de dependentes de botigues de roba o de maquillatge. El problema és que amb la pandèmia la gent s'ha llançat directament a Glovo. No hi ha res més i això ho han aprofitat, per exemple, en les tarifes. Al principi per cada comanda Glovo pagava 2,40 euros al rider. Ara és poc més d'un euro. És la gran explotació”, lamenta.

Más información

‘Riders’ i autònoms: jugar-se la pell per repartir amb bicicleta per 4,5 euros la comanda

Els ‘riders’: quan l’oficina és al carrer

Deliveroo afronta el seu primer judici a Barcelona per l’acomiadament d’un repartidor

Mesones no pedaleja, sinó que lliura les comandes amb moto. “Glovo és l'única plataforma que et permet comprar qualsevol cosa. Al principi era un desastre i m'havien arribat a enviar a buscar una televisió de 40 polzades amb la moto. Era complicat fer-los entendre que no em cabria a la moto”, somriu. Amb els anys ha anat col·leccionant males experiències. “He treballat més de 18 hores seguides sobre una moto, he vist com s'enduien companys detinguts perquè, com que es pot fer de noi dels encàrrecs, els han utilitzat per portar droga dins d'una funda d'ulleres sense que ells ho sabessin. Al principi encara podries fregar els 2.000 euros bruts al mes. Últimament amb prou feines arribava als 200 euros nets”, lamenta.

“Hi ha aplicacions en les quals apareix la meva cara i el meu nom. Abans fins i tot hi havia el número de telèfon i fins i tot el client et tenien geolocalitzada. Sempre hi ha hagut molt de masclisme, però durant el confinament es van disparar les comandes on arribaves i et trobaves homes sense samarreta o directament sense pantalons”, denuncia. És aquí on comencen els problemes.

“Et fan xantatge. Et diuen que et prenguis alguna cosa amb ells perquè en cas contrari et posaran una mala puntuació. Saben que la plataforma et penalitzarà i et donarà menys hores de feina. Hi ha aplicacions que permeten que el client pagui en efectiu. Llavors et diuen que si no entres a casa seva no et paguen. És repugnant: juguen amb els nostres pocs diners i, sobretot, amb la nostra dignitat”, denuncia.

CCOO ha publicat un petit informe que porta per títol Repartidors i repartidores de plataforma digital: Condicions laborals, necessitats, demandes i perspectives on 18 riders detallen, de forma anònima, la vulnerabilitat de la seva feina. Carmen Juares és la responsable de noves realitats del sindicat a Catalunya i una de les autores de l'informe. És taxativa en les seves conclusions: “Les dones es troben en una situació molt més precària, havent de suportar propostes sexuals de persones que després et puntuen i depèn d'elles que puguis tenir feina i guanyar una mica de diners”.

L'Associació Espanyola d'Economia Digital (Adigital) ha comptabilitzat 3.042 riders autònoms a tot Catalunya, encara que Juares creu que “podrien ser més del triple”. Els càlculs de l'autora de l'informe es basen en l'experiència: “Hi ha molts treballadors en situació irregular que acaben llogant un compte a un altre repartidor. El propietari del compte es queda el valor d'entre el 30% i el 40% del que guanyi el treballador en situació irregular. Glovo, per exemple, sobrepuntua els qui fan més comandes. Els comptes llogats no solen tenir gaires punts. Qui té més punts té preferència i té més hores. El que acaben fent els treballadors en situació irregular és comprant hores (paguen a un altre company 50 euros entre quatre i vuit hores diàries)”, comença a descriure les vulnerabilitats.

Capítol a banda són les no tan poques ocasions en què el que ha llogat el compte a una persona sense papers canvia la contrasenya i es queda amb els seus ingressos. “No solen denunciar perquè no tenen res, tenen por d'anar a la policia i la plataforma es desentén de tot”, lamenta. El problema és que aquest tipus d'actituds i explotacions tendeix a copiar-se en plataformes de neteja a domicili, muntatge de mobles... “I amb l'augment de serveis l'assetjament a dones cada vegada va a més”, lamenta.

L'informe de CCOO recull alguns testimonis, anònims, que apunten a clients que fins i tot van cometre actes delictius. “El client va obrir la porta i estava despullat i la rider li va deixar la comanda i va marxar ràpidament”, “Ets molt guapa, dona'm el teu número…”… Repartidores que van acabar a cops de pei amb un client que es va sobrepassar i posteriorment el client es va venjar: “Em va puntuar malament, va dir que no li havia lliurat la comanda i que no havia arribat. Em van abaixar la puntuació i em van tancar el compte durant tres dies en els quals no vaig poder treballar”.

La majoria de riders no s'atreveixen a denunciar les situacions d'assetjament i encara menys a criticar públicament les plataformes. La Camila, nom fictici, té 34 anys, és especialista en màrqueting i fa tres anys que va migrar des de la seva Veneçuela natal fins a Barcelona. Ha tingut topades de tota mena. “Als bars se sorprenen quan veuen que és una dona rider i, de vegades, t'assetgen. Després, els clients. He tingut clients que surten a buscar la comanda en roba interior o amb una tovallola. Jo sempre intento quedar-me amb l'ascensor obert, no entrar al pis i no donar peu a res, però és difícil. També m'he topat amb situacions complicades com que t'encerclin al carrer i t'intentin robar”, lamenta.

Per la seva banda, les plataformes s'escuden en documents interns contraris a aquestes actituds. Glovo ha assegurat a EL PAÍS que tenen una “política de tolerància zero contra l'assetjament o la discriminació”. La plataforma té un codi d'ètica i conducta empresarial que fixa la relació entre la plataforma i els seus clients, proveïdors, repartidors… en l'apartat número tres d'aquest document es pot llegir: “No es toleren la violència física, les amenaces, els càstigs corporals, la coerció mental, l'abús verbal, el comportament irrespectuós, la intimidació o l'assetjament de cap tipus”. Una portaveu de l'empresa assegura que si es produeix una situació d'assetjament les riders poden “comunicar-ho a la companyia per a la seva anàlisi i valoració”. La mateixa font assegura que la plataforma “col·labora activament” amb les policies, a qui lliura totes les dades si s'obren investigacions.