La meitat dels transportistes no aparquen bé a Barcelona per falta de places

Des del 2009 les actuacions a l'espai públic han reduït un 30% les places de càrrega i descàrrega a Barcelona. Alhora, el comerç electrònic s'ha incrementat extraordinàriament en els últims anys, encara més arran de la pandèmia de la covid-19. Actualment les compres per internet suposen un 1,5% del PIB català, la qual cosa es tradueix en més mobilitat dels vehicles de transport de mercaderies, en un espai públic limitat en el qual els transportistes cometen cada vegada més infraccions. Els treballadors reconeixen que han d'aparcar fora de les places habilitades en el 49% dels seus serveis, segons una enquesta del RACC.

Cada dia es fan a Barcelona uns 500.000 desplaçaments relacionats amb el repartiment de mercaderies i d'última milla, que suposen al voltant del 20% del trànsit i del 40% de les emissions derivades de la circulació. En una conferència de premsa, el RACC ha presentat els resultats de l'estudi, en col·laboració amb el Grup Bonpreu, que posa xifres al problema de mobilitat que té la ciutat: el 92% de la càrrega i descàrrega s'inicia al matí en hora punta, a les nou, el 33% dels transportistes necessiten més dels 30 minuts permesos per fer la càrrega i descàrrega, però la meitat dels vehicles comercials circulen per la ciutat al 50% de la seva capacitat.

Millorar i optimitzar la distribució urbana de mercaderies, ha afirmat el president del RACC, Josep Mateu Negre, és una cosa que interessa a tothom: als ciutadans que pateixen els efectes del soroll, la congestió i la contaminació del trànsit; els transportistes, que poden millorar les seves condicions, i les empreses, a les quals la ineficàcia del transport els suposa pèrdues econòmiques.

En la roda de premsa s'ha proposat millorar la gestió de les places regulades a través de la innovació tecnològica més que crear noves places de càrrega i descàrrega. També flexibilitzar i facilitar el temps de repartiment en “hores barri” de trànsit urbà, és a dir, fora de les hores punta de més afluència. Una altra proposta ha estat la de potenciar la distribució de mercaderies a través de les microplataformes, un sistema de repartiment que s'ha presentat com una de les solucions possibles al problema de mobilitat que evidencia l'estudi.

Actualment Barcelona només disposa de dues microplataformes actives. La innovació que introdueixen és que el distribuïdor no lliura directament la comanda al client, sinó que la deixa en un centre de distribució a la ciutat, la microplataforma. Des d'allà, un repartidor en tricicle (que podria ser substituït per un vehicle elèctric de petites dimensions) porta la mercaderia al client. Les dues microplataformes de la ciutat són experiències pilot, amb finançament europeu. Una va començar a Arc de Triomf i ara és prop de l'estació de França, i l'altra es troba prop del Mercat del Ninot. Han estat dues temptatives petites, han reconegut, i la seva implantació no és fàcil, però convindria “escalar-les i estendre-les cap a altres punts de la ciutat. En aquesta expansió la participació de l'Ajuntament seria clau, però el projecte tindria la mà oberta a la participació privada.

No obstant això, els ponents també han reconegut que el 98% dels comerciants enquestats no sabien què eren les microplataformes i que, una vegada saben en què consisteixen, un 61% opinaven que seria un sistema més sostenible que l'actual, però al 17% els preocupava si aquest nou sistema els obligaria a canviar de proveïdors, i al 49% li semblava que l'ús de les microplataformes no milloraria les vendes.