Barcelona, entre les exposicions de Banksy i Gaudí

Des de fa anys, Barcelona busca un lloc per celebrar grans exposicions internacionals; les anomenades blockbuster o “rebenta taquilles” que ofereixen empreses privades a la carta. Després de rebutjar el pavelló Victòria Eugènia de la Fira de Montjuïc, hi ha dos espais que tenen més números per ser-ho. Un és la Sala Gran de les Drassanes, l’edifici que acull el Museu Marítim de Barcelona; 1.700 metres quadrats amb un aforament, sense restriccions, de 1.000 persones, que acaba d’acollir una mostra dedicada a Escher. L’altre és la sala d’exposicions temporals del Disseny Hub Barcelona, un espai diàfan i modern de 3.800 metres quadrats amb capacitat per a 1.500 persones on es pot veure, fins al març, una mostra sobre Banksy.

Qui més ha defensat la necessitat de les exposicions blockbuster és Jaume Collboni. Del primer tinent d’alcalde depèn la regidoria de Turisme i Indústries Creatives que dirigeix la seva mà dreta, Xavier Marcé. Segons Collboni, aquestes mostres serveixen per “projectar internacionalment Barcelona i reactivar la vida cultural i dels museus de la ciutat, amb noves ofertes que complementin les que existeixen”.

La posició de Collboni xoca amb la del responsable de Cultura de Barcelona, Jordi Martí: “No tinc res en contra d’aquestes exposicions que tothom espera trobar quan va a una gran ciutat, perquè estan a tots els llocs. Poden tenir un interès econòmic perquè poden ser atractives per a un públic més massiu, però no sumen res des del punt de vista cultural, perquè són el que són. No vull dir que siguin millors o pitjors que exposicions com la de Gaudí del MNAC; són diferents i cal saber-les distingir”.

Martí dubta de l’interès i rendiment econòmic de les exposicions “rebenta taquilles” per als centres que les acullen: “No crec que els posicioni ni els ajudi internacionalment, ni els aporti res com a museus. No es pot ser tan ignorant com per pensar que la distinció cultural de Barcelona vindrà per aquest tipus d’ofertes. L’aposta cultural ha de ser una altra. L’Icub ha de preocupar-se per la capacitat dels centres públics d’investigar i difondre com crec que estan fent”. I torna a posar d’exemple la mostra sobre Gaudí del MNAC que realitza, a partir de 600 peces i obres, una lectura de l’arquitecte més enllà del tòpic del geni solitari i que viatjarà al Museu d’Orsay de París.

El juliol del 2017, Collboni, sent llavors regidor de Cultura, va anunciar que destinaria 2,5 milions d’euros per reformar el pavelló Victòria Eugènia de Fira Barcelona i condicionar-lo com a espai museístic. El gestionaria el MNAC, però seria per a qualsevol altre museu que el necessités i acolliria les grans exposicions a la ciutat. En l’acte, Pepe Serra, director del MNAC, va mostrar a la cara el malestar per l’anunci que hipotecava el pavelló amb finalitats alienes al seu museu. Però els plans de Collboni no es van materialitzar després de la ruptura del pacte entre Barcelona en Comú i el PSC.

Després de tornar al govern de la ciutat, l’abril del 2021 Collboni va anunciar que la Sala Gran de les Drassanes acolliria, almenys durant tres anys, aquestes exposicions, gràcies a l’acord entre el Consorci de les Drassanes Reials i Arthemisia-Evolucionarte. Del mig centenar de mostres que té aquesta empresa italiana en cartera se’n van escollir tres, les dedicades a M. C. Escher, Marc Chagall i Claude Monet, que es veurien entre 2021 i 2023. L’única celebrada ha estat la primera, que va tancar a l’octubre després de visitar-la només 55.728 persones. No està previst, ara per ara, celebrar-ne cap més.

“Des dels anys noranta, la Sala Gran, similar en mida a la Sala Oval del MNAC, acull fires i altres activitats, com les dues voltes de les eleccions de Xile. Després de l’última restauració es va decidir que es llogaria. Per a nosaltres és fonamental per equilibrar el pressupost, però s’ha creat una confusió entre edifici i museu que no acaba d’agradar-nos”, assegura Enric Garcia Domingo, director del Marítim i abans cap de col·leccions i recerca del museu.

A les Drassanes també s’hi han pogut veure, entre moltes d’altres, exposicions com Bodies. Cadàvers al museu (2007), Titanic. L’exhibició (2012) o la basada en la reeixida sèrie Joc de trons (2017), que van veure més de 120.000 persones. En aquest últim cas, explica Garcia, es va tancar un preu amb l’empresa Sold Out per cedir l’espai per 278.300 euros. En l’exposició d’Escher, els gestors de l’edifici van rebre un euro per entrada fins que Arthemisia va recuperar la inversió per condicionar la sala i després dos euros. El museu ha ingressat 70.916 euros. “Hauríem obtingut més diners llogant-la per a festes i esdeveniments. Potser la ciutat va guanyar en oferta, però nosaltres com a museu, no ho sé”, prossegueix.

Està en suspens continuar col·laborant. “L’acord entre Arthemisia i el museu va ser verbal, no escrit. Ara sobre la taula no hi ha cap proposta concreta per a la següent exposició. No podem tenir bloquejada la sala i perdre fonts d’ingressos, per això hem organitzat el nostre propi programa”, explica Garcia.

“Estem pensant en un projecte amb Arthemisia per al 2023 que encaixi amb el museu. Però això ha generat certa tensió amb l’Ajuntament, en concret amb Xavier Mercè, que insisteix; però he de protegir els interessos del museu”, conclou Garcia.

Potser per això la vista ara s’ha posat en el Disseny Hub Barcelona, l’enorme edifici de la plaça de les Glòries que acull el Museu del Disseny, la Biblioteca del Clot, el FAD i el BCD. Al novembre es va inaugurar aquí una exposició amb 70 obres de Banksy. Collboni va remarcar en la seva inauguració el compromís del consistori per convertir la plaça de les Glòries i el 22@ en “un nou centre cultural de la ciutat” i en el “quilòmetre 0 de la creació artística”. I va defensar, “sense complexos, la línia d’exposicions blockbuster que arriben al gran públic”.

L’exposició és una de les que ofereix Sold Out, i des del 2018 ja l’han vist, asseguren, tres milions de persones. A Barcelona, al mes de la seva obertura l’havien visitat 17.985 persones; per tant, previsiblement no se superaran els 100.000 visitants quan tanqui, el 13 de març. Comissariada per Alexander Nachkebiya, ofereix obres fonamentalment de tres galeries: Deodato Art Gallery de Milà (Itàlia), Lilley Fine Art de Lisburn (Irlanda del Nord) i Socreart Gallery de Moscou (Rússia), que venen als seus webs obres d’aquest artista esquiu i de carrer.

El 2017, Sold Out va portar a aquest edifici la mostra del Victoria and Albert Museum de Londres dedicada a David Bowie, que van veure més de 100.000 persones. En la de Banksy, “el Disseny Hub cedeix l’espai i part de la infraestructura a canvi que el promotor assumeixi els costos de l’activitat. Una vegada coberts, s’estableix un repartiment dels potencials beneficis que es generin”. Tot amb la idea d’“oferir propostes d’alt valor cultural a la ciutat i els seus visitants i posicionar el DHUB com a espai de referència de grans exposicions internacionals”, expliquen des del Disseny Hub, en la línia del que defensa Collboni.