Neus Monllor: “Vas a un súper i és molt boig, el que hi trobes”

Pregunta. És una missió impossible?

Resposta. Si no fem res ens quedarem orfes d’una nova generació agrària. Sense política agrària, la dinàmica del mercat porta a grans explotacions amb un model molt industrial i deslligat del territori, enfocat a produir molts quilos en mans de poques empreses molt grans. Ara mateix tenim un problema de rejoveniment, relleu i viabilitat del sector.

P. Si fos viable ja hi hauria joves que s’hi voldrien dedicar.

R. És el peix que es mossega la cua, perquè tenim un sector en un moment de crisi per diferents motius. Vaig voler estudiar què feien els joves i si hi havia diferències entre els fills de pagesos i els que arribaven de nou al sector. Fa 10 anys em deien que ningú volia entrar al sector, que era una vida molt dura i no et guanyaves la vida. Però començava a veure experiències vinculades a grups de consum, alimentació ecològica, més directes del camp al plat. Hi va haver elboom del producte ecològic, local i de temporada, i bona part dels que lideraven aquest canvi no tenien orígens agraris. Vaig veure que hi havia un projecte d’investigació. Hi ha un volum molt gran de fills de la pagesia que no volen continuar, per temes culturals, o volen fer altres oficis; i també hi ha el punt que es tracta d’un sector complex econòmicament, depèn de la climatologia, la terra, el mercat... Però també hi ha un perfil nou, de gent que no té un vincle directe amb el camp però s’hi vol incorporar amb models més petits, de venda directa, de producte ecològic, de proximitat...

P. I a aquest perfil li surten els números?

Igual que gastem diners en infraestructures, l’agrària hauria de ser una infraestructura estratègica de país

R. A una part sí, i una altra part continua sent molt vulnerable. Perquè hi ha una part que no comença de zero, sinó de – x. Un tema fonamental és l’accés a la terra, i si no tens terres i no ets milionari, acabes aterrant en terres que no són les millors. Són projectes amb molta voluntat, discurs, visió de futur... però no tenen els recursos per començar. Hi ha un xoc difícil de resoldre. És un dels motius que no tinguem una generació agrària potent, no arribem ni a l’1%. En l’últim cens agrari, un 7% tenen menys de 35 anys i un 41% en tenen més de 65.

P. L’Agenda Rural de la Generalitat està treballant en tot això?

R. És una proposta per posar la ruralitat al centre, i una part és l’agrari. Té aquesta mirada de rejovenir el sector i treballar per la sobirania alimentària i la nostra pagesia. Tornar a un marc de molta més coherència. Ara no tenim coherència. Vas a un súper i és molt boig, el que hi trobes. I es contradiu amb les estratègies europees que ens diuen que hem de vetllar per sistemes agroalimentaris locals, sostenibles, territorialitzats.

P. En quins projectes està treballant?

R. Amb la Xarxa pel Relleu Agrari estic treballant en un projecte d’innovació per veure els buits d’eines per ajudar una nova generació. És un projecte nou, que té com a objectiu empènyer en totes aquestes mancances. Estem fent un pilot a la Garrotxa.

P. En què consisteix?

R: A fer un diagnòstic de com està el relleu de la pagesia a la comarca. Quanta gent s’hi ha incorporat, quins models de pagesia tenen... hem fet entrevistes per veure què hi ha i què manca. Ara estem en la fase d’anàlisi i d’identificar les eines que es podrien fer servir perquè aquest percentatge de joves fos més alt i que no sigui tan difícil entrar al sector. Estem veient que les mancances es troben abans de la incorporació: com busco la terra, com conec la gent, com formar-me o tenir experiència, com fer-ho perquè la generació que plega contacti amb la que entra. Abans això passava dins de casa, els fills o familiars seguien el negoci. Ara té una altra dimensió. Tenim una generació que en els propers 10 anys plegarà i és molt necessari a nivell de país plantejar-nos què volem fer.

P. Ens podríem quedar sense pagesos i ramaders?

R. Segons l’últim cens, el 41% dels caps d’explotació tenen més de 65 anys. És una barbaritat. Quan no hi ha relleu familiar, si les terres són bones se les queda una altra explotació que es fa més gran, i la casa es converteix en turisme rural o se la queda la família. Menys de l’1% de la població es dedica al sector agrari. Les dades ens mostren que estem en un moment crític, però tenim gent que vol fer aquesta activitat. Gent que es troba moltes barreres per entrar-hi i mantenir-s’hi. Ens estem jugant l’alimentació. I això sense parlar del territori, del medi ambient, de què significa tenir ramats de pastura, mantenir les varietats tradicionals, que no es perdi el coneixement ancestral agrari. Hem de veure què podem fer pels que volen seguir treballant el camp.

P. A qui correspon fer-ho?

R. Hi hauria d’haver un cop de puny de política agrària molt més contundent. Igual que ens gastem diners en infraestructures, l’agrària hauria de ser una infraestructura estratègica de país. Hem de produir diversitat per a nosaltres i per al territori. Un cop entres en la dinàmica del mercat no es paguen preus justos, com hem vist amb la llet. Si es paguessin preus justos les empreses continuarien fent la seva activitat. Hauríem de controlar més la part productiva i comercial. Mercats, escoles i venda en línia són noves obertures, però demanem als pagesos que siguin superherois. I el pagès no ho pot fer sol, tot això. Hem de generar estructures perquè cadascú faci el que sap fer i sense ajustar els preus. “Preus justos” és una de les paraules claus.

P. Qui ha d’intervenir per un preu just?

R. No hi ha una resposta. Hauríem de tenir un percentatge de gent més gran que dediqui un pressupost més alt a l’alimentació. Més coherència. S’hauria de fer política agrària des de la Generalitat. Una política transversal. Les entitats locals s’estan posant molt les piles. Això ajuda, però continua sent insuficient perquè el monstre és molt gran. Si vols fer un obrador, la normativa alimentària està pensada com si fossis una gran indústria. L’administració pública té molts plans i agenda, però costa molt concretar. Hi ha temes de governança que no estan resolts. De qui són competència les coses, qui les paga. A nivell de societat tenim un deure amb la nostra pagesia. Tenim més consciència que fa 15 anys, però molta gent no és coherent amb la seva compra.

P. Tal com està, la situació és positiva?

R. És veritat que últimament em fa molt respecte obrir el meló de dir: “incorporeu-vos-hi”. Entre tots i totes hem de fer que això sigui viable. No ens podem permetre un futur sense pagesia.

P. Amb la guerra d’Ucraïna s’ha vist com afecta no abastir-se d’aliments. I amb la crisi climàtica poden venir més problemes. Amb aquest model Catalunya no té garantida l’alimentació.

R. Tal com està estructurat, no. I a més, una cosa és alimentar-se i l’altra alimentar-se bé. Hi ha un replantejament de model. Hem de reduir la comercialització en quilòmetres, ser més sostenibles, fer estructures cooperatives per ser més eficients...

P. Ens hem acostumat a menjar econòmic per la industrialització de l’alimentació. Com s’arreglen aquestes dinàmiques contaminants, explotadores, inhumanes?

R. El factor humà està exclòs de l’equació agrària. Com menys gent treballant, millor. Els que plantegem nous models volem incorporar més gent. En el dia a dia podem contribuir-hi amb el carro de la compra i estenent el missatge. Hi ha consciència, però no hi ha acció. Si hi hagués més acció tindríem una altra pagesia.

P. També hi ha gent que es pensa que compra afavorint la proximitat, però que està una mica enganyada per comerços que fan creure que segueixen aquest model.

R. La indústria genera molta confusió amb l’etiquetatge, logos, missatges enganyosos. El màrqueting és molt intel·ligent, perquè sap què vol el client. La indústria ha fet un greenwashing. Fa mal perquè hi entren falsos relats, més barats i accessibles. Necessitem pagesos als pobles i ramats pasturant els boscos.

P. Alguna iniciativa que hagi millorat algun sector?

R. L’Escola de Pastors ha fet una feina espectacular a Catalunya. Hi ha una nova generació de pastors. Porten 12 anys i formen entre 10 i 20 persones l’any. Tenen una xarxa. Hi ha un sentiment que es pot viure d’això. L’Escola també està treballant en el traspàs de gent que es jubila amb els que arriben.