Lildami: “Que els xavals parlin d’‘Eufòria’ al pati és l’èxit més gran”
Damià Rodríguez està vivint un gran estiu després d’haver fet de jurat d’‘Eufòria’, de l’èxit del festival Maleducats al seu municipi, Terrassa, i de sonar arreu amb el seu tema més pop, ‘Supermercat’
Amb les seves característiques ulleres en forma de cor, vistoses arracades, les ungles pintades i una bona dosi de colors, Lildami s’ha colat a les cases dels catalans com a jurat d’Eufòria, el programa de TV3 que ha tornat a ajuntar famílies al voltant del televisor. Aquest nom que costa pronunciar és una contracció de Litttle Damià, perquè ell ve del món del rap, on aquest tipus d’abreviacions són comunes. El seu últim tema, Supermercat, s’ha colat també a moltes emissores de ràdio. Damià Rodríguez (Terrassa, 1994) té un carisma que presagia que vindran més coses.
Pregunta. Ser jurat d’Eufòria ha disparat la teva popularitat.
Resposta. Per mi era un repte, perquè no havia fet mai res de tele. Hi havia pressió. Un programa que fa pinta que anirà bé i on haig de fer intervencions en què m’estarà mirant mig Catalunya. Crec que ens n’hem sortit bastant bé i estic content.
P. Explica’m la teva trajectòria, perquè ets enginyer de formació.
R. Els meus pares sempre m’han matxacat que havia d’estudiar, tenir alguna cosa. Vaig fer Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte. Però realment el que m’agradava era la música. La universitat et dona una base de treball que jo crec que aplico diàriament. Vaig treballar un temps, però no era el que realment em feia el cor bategar. Vaig estalviar i me’n vaig anar de viatge per Àsia amb dos amics. Vam estar vivint el que jo anomeno la vida pirata, i allà em vaig adonar que volia convertir aquest estil de vida en la meva vida.
P. I vius la vida pirata que somiaves?
R. Més o menys. La veritat és que treballo molt. M’encanta currar i no puc estar dues setmanes quiet. Jo crec que lo guai és que em permet un dimarts marxar a passar el dia després d’un cap de setmana que he estat currant amb molt de bolo. Crec que és un puto luxe i com que sé què és estar a l’altra banda, ho agraeixes com un beneit.
Encara no sap si tornarà a ser jurat d’‘Eufòria’, però avança que a la tardor serà a TV3
amb un nou programa
P. Com ha anat la primera edició del festival de música urbana Maleducats?
R. Molt bé. Han sigut uns mesos de molta feina. La idea va sortir el 2009 veient el que passava amb la música urbana. No hi havia cap festival aquí d’aquest gènere. Veus molts festivals que comencen a afegir coses urbanes. I això és superguai. Però trobàvem a faltar un festival cent per cent urbà.
P. Vau portar un grup tan potent com Bizarrap a Terrassa.
R. És cert que ho vam tancar fa molts mesos. La idea del festival també és tenir visió amb el que funcionarà, també catalans. Estic segur que d’aquí dos o tres anys mirarem la penya que ho està petant i direm que van estar al Maleducats.
P. Al cartell hi havia una cantant tan jove com Mushkaa.
R. És el que deia del potencial. Amb Mushkaa, poso la mà al foc que d’aquí tres anys estarem dient, hòstia. Té molt potencial, i té una cosa que falta a molts artistes, que són les idees clares, i amb 17 anys.
P. Tens un tema que es diu Maleducado, on barreges català i castellà.
R. És el rollo de l’spanglish. Allà es barreja castellà i anglès i no passa res. És cert que aquí és molt més complex perquè hi ha un tema polític, identitari al darrere. Vaig començar en castellà perquè hi havia una falta de referents en català en el rap. Òbviament sí que hi havia Atversaris i algunes coses, però no eren mainstream. Després va sortir gent que em van obrir els ulls i vaig veure que es podien fer coses en català i que fossin guais. Crec que és una mica el repte que té la llengua ara, fugir de l’academicisme.
P. Ara estàs més còmode en català?
R. Sí, perquè la meva veu interna i les reflexions són en català. M’expresso millor.
P. Hi haurà una altra edició d’Eufòria?
R. No en sé res. Però sabent els números que ha fet i veient el fenomen que hi ha darrere, que crec que TV3 no tenia des de fa anys, crec que la continuïtat està assegurada. Sobretot crec que és el que manté viu el català. Sense voler-me posar molt lingüista, ni molt menys, però que els xavals parlin d’Eufòria al pati de l’escola és l’èxit més gran que podem tenir. Això és una petita esperança per a la llengua.
P. La teva imatge no és la del raper tradicional. Et consideres raper?
R. Sí, el que faig és rapejar. Vinc del rap i és el que més escolto. Però definiria el que fem ara com a gènere aquàtic.
P. Gènere aquàtic?
R. He de donar-li una volta, però dic gènere aquàtic perquè estem entre el rap i el pop. Tinc un background innegable del rap, però em fan vibrar molt les melodies.
P. Com la de Supermercat?
R. Sí, aquest en seria un exemple molt clar. És massa pop, no hi ha tant rap. Però crec que l’important és que no perd l’essència Lildami i és un tema que m’encanta.
P. Quines trucades interessants han arribat després de la televisió?
R. No sé fins on puc explicar, però tenim una coseta a la tele aquesta tardor.
P. A TV3 i de música?
R. Pot ser... Sí, sí, i també cosetes de ràdio. Estic supercontent perquè crec que he descobert que la tele m’agrada.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.