Nou flamenc ‘contra’ jazz

Mario Pacheco (1950-2010), productor musical, va ser un personatge entranyable per a tots els que el van conèixer i essencial per al desenvolupament de la música creativa a Espanya. La seva mort va deixar un buit que, ara com ara, no sembla que ningú pugui omplir. Per als que el van tractar, els records no desapareixeran, i per a la resta queda el seu treball al capdavant de Nuevos Medios, la discogràfica que va fundar —amb logotip original de Joan Miró— i que va servir de trampolí tant per a l’anomenada movida com, sobretot, per al nuevo flamenco (nom que va encunyar ell mateix) o el jazz amb arrels. La llista de noms i idees sorgits a Nuevos Medios seria massa llarga i cobriria el millor que s’ha fet per aquí en els últims tres lustres.

Pacheco sempre va estar íntimament lligat a Catalunya: va començar en la històrica Edigsa i, fins i tot, va tocar els bongos per a Pau Riba. Al barceloní Jamboree, al llarg de cinc nits que prometen ser volcàniques, es recordarà aquesta relació. I es farà de la millor de les maneres: barrejant música que ell va contribuir a desenvolupar (mesclar músiques de diferents procedències va ser una de les seves passions). El pianista i cantaor sevillà Diego Amador es mesurarà amb el saxofonista i manipulador electrònic Llibert Fortuny. Dos autèntics pesos pesants nascuts a Nuevos Medios.

Amador comentava fa poc a aquest diari que, després de la mort de Pacheco, no es veia capaç de treballar amb una altra discogràfica i havia recorregut a l’autoedició per als seus nous treballs. Precisament, el seu últim disc encara està calent: Live in Paris és una mostra exuberant de com el jazz i el flamenc no solament es poden donar la mà, sinó també, com per art de màgia pianística, convertir-se en una mateixa cosa.

Per la seva banda, Fortuny ja fa bastant temps que no grava amb el seu nom, la qual cosa no significa que hagi disminuït la seva activitat (seria més fàcil parlar d’hiperactivitat), tant docent (ensenya improvisació al Conservatori del Liceu, on també coordina les jam sessions) com escènica al capdavant del seu quintet, o col·laborant amb músics tan dispars com Chano Domínguez, Manel Camp o Gary Willis. Fins i tot músiques per a la Patum ha elaborat últimament!

Són dos músics que apunten constantment en direccions diverses i, coneixent-los, es pot afirmar sense por que tot és possible en una reunió sobre l’escenari i més en la curta distància d’un club com el Jamboree.

Mario Pacheco, a més de productor discogràfic i incansable emprenedor, també era fotògraf, i moltes de les seves fotografies van il·lustrar els discos que produïa. Aquests dies també se’n podrà veure una selecció al Jamboree.