'La veritat em fa forta'

La rapera gaditana, establerta des de fa un temps a prop de Barcelona, edita Dirty bailarina, un disc de contingut social. És el quart disc d'estudi

que fa i en què la seva producció és més ambiciosa; la recitadora ha viatjat a Atlanta per gravar un disc d'acabats melòdics i vocació conceptual que presentarà en directe amb banda.

Pregunta. A l'últim disc aborda temes amb un marcat accent social. Per quin motiu?

Resposta. Per començar he de dir que tot això passa perquè he parlat amb la meva rebesnéta i m'ha dit que quan tot això acabi l'únic que quedarà és agafar-nos a les coses que són importants de veritat, per exemple, la veritat, la bellesa, l'art i les llavors.

P. I calia anar tan lluny per arribar a aquestes conclusions?

R. Bé, això és el que ella m'ha dit. Jo estic molt ocupada fent altres coses.

P. I què és la veritat?

R. La veritat és el que a mi m'alimenta. A mi la veritat m'enforteix i em fa seure aquí segura, perquè sé que jo tinc una veritat, tinc alguna cosa a dir, alguna cosa que em fa sentir bé. I això és en el que crec, en el que sento. La bellesa és la resplendor de la veritat; l'art és una manifestació de l'amor i les llavors són la pròpia vida.

P. No és la paraula per definir el que diu, però sona una mica hippie, no?

R. A mi realment m'ha inspirat molt escoltar María Callas i també Silvio Rodríguez. Hippíssim?, jo no vaig viure aquella època i la meva mare era de Serrat o Cohen. Sempre m'he sentit compromesa, odio la hipocresia. Quan parlo de després del col·lapse, dic que ja no hi ha temps per a més mentides, per a més històries, per a coses que no se sostenen, i això no se sosté, això va cap avall. Això no té sentit. Aleshores parlo d'una alternativa, quan tot això se'n vagi a la merda tindrem una alternativa, ens queda l'esperança.

P. Les seves alternatives sonen una mica a autoajuda, a alliberament personal.

R. És que s'ha de començar per aquí, per un mateix. La revolució sempre comença per un mateix i jo l'únic que faig és donar exemple. Jo parlo de mi. Dirty Bailarina sóc jo també i vull ensenyar l'antiheroïna que és ella, mostrar les seves pors, perquè no vull pors, no tinc pors, però sí els seus conflictes, el que la fa dubtar, el que li provoca ansietat, allò que la fa riure, va d'això, va de què importa realment quan no compta el factor diners. Què és el que importa quan no hi ha res, quan tot ha caigut. Doncs mira, importa la teva família, la teva gent, l'amor, la terra, no enganyar, no enganyar-te a tu mateix.

P. Al marge d'aquests valors clàssics, sembla que el món no funciona amb justícia.

R. Considero que hi ha d'haver un canvi de consciència ja. Considero que em sento feliç perquè sóc conscient d'on sóc i què estic fent, quina batalla trio. I vull que els altres ho coneguin. Em fa feliç prendre consciència, no vull passar per la vida anestesiada i endormiscada, vull ser conscient de tot i assimilar-ho tot i amb tot construir coses que m'ajudin a seguir la meva vida dia a dia.

P. Tot això ho ha degut pensar tota la vida, per què aflora ara?

R. Perquè els morts que em parlen m'ho han dit d'una manera molt concisa: has de donar aquest missatge. Jo sóc simplement un canal.

P. I què han vist els morts en vostè que no hagin vist en d'altres?

R. No ho sé.

P. En moltes cançons, també en algunes d'aquest disc, presumeix de duresa. No deu ser una manera d'ocultar els temors?

R. No és això. Un es fa fort. M'han criat perquè fos forta i, particularment, criar-me sense la figura paterna ha fet de mi una dona forta, molt masculina. No camino com un paio, però tinc qualitats que s'atribueixen al mascle. M'he hagut de defensar i cobrir-me les espatlles, com moltes de les que ens hem criat sense pare. I a la meva mare no la toca ningú.

P. Sorprèn que amb un contingut tan conscienciat el disc tingui una forma musical tan suau, tan melòdica i pop, molt instrumentada i amb vostè cantant més que mai.

R. Sí, m'agrada aquest contrast entre la forma suau de la música i el contingut de caràcter més dur. La veritat és que així entra, entra més fàcilment.

P. I com va treballar amb els seus tres productors: Focus, productor de Dr. Dre, Beyoncé, Busta Rhymes, Jennifer Lopez, Cristina Aguilera, etc.; Griffi i Sr. Tcee?

R. Jo ja tenia les lletres preparades i després vaig anar pensant en les músiques i els ritmes. La forma de treballar va ser senzilla: ells em van escoltar. Han escoltat el que volia. La majoria dels temes estan produïts per Focus, després Griffi ha fet els interludis, temes com Galaxias cercanas i ha "embrutat" els temes. Per la seva banda, Sr. Tcee ha fet Yo no mato al tiempo, un tema de bateria lenta, recarregada, samples antics... és el més clàssic. Aquest tema defineix molt el disc.