La dona que va salvar El Molino

Quan va tancar El Molino, el Poble-sec va plorar. És veritat que ja s'havien tancat d'altres teatres i feia temps que el Paral·lel no era el que era, però El Molino era un símbol, estimat fins al punt que els dos gegants del barri, el que treuen a passejar per la Festa Major, són una vedet i un cambrer del cabaret. Fins i tot va sorgir una plataforma ciutadana —Salvem El Molino— per evitar que s'enderroqués... Ha costat, però al final ha estat l'energia d'una dona la que l'ha salvat. Es diu Elvira Vázquez i va néixer a Cartagena el 1953, tot i que viu a Catalunya des dels dos anys. Filla d'una família de classe mitjana, va estudiar dret i, després d'una llarga estada a Anglaterra, es va decantar per la gestió empresarial. Va fer fortuna com a gestora i accionista de pastes La Familia i després ha diversificat molt els seus interessos fins al punt que en el camp de l'esport va ésser molt coneguda quan era mànager de Conchita Martínez i una de les principals valedores d'Arantxa Sánchez Vicario.

Elvira Vázquez ha estat l'empresària d'empenta que ha recuperat el cabaré

La seva empresa, Ociopuro, ha invertit 15 millions d'euros en la reforma

En aquests moments és administradora d'onze societats, entre les quals Ociopuro, l'empresa propietària de El Molino. Hi va arribar ben bé de casualitat. Poc després de tancar, uns empresaris russos van comprar l'edifici amb l'idea de reflotar-lo i a ella li van encarregar que fes el pla de viabilitat i gestió per veure com podia funcionar. Ho va fer i els russos, en veure el resultat, es varen fer enrere perquè la situació era complicada i la inversió molt gran. Però a ella ja li havia guanyat el cor aquest projecte i finalment va decidir assumir-lo quasi bé en solitari. Es va fer amb la propietat i creà l'empresa i, el més important, un equip implicat fins al límit i una fundació paral·lela (FEM), amb l'objectiu d'aixoplugar totes les entitats i persones que volien que també es revitalitzés el barri i el Paral·lel. D'això fa quasi bé tretze anys i ahir, després de cursar una carrera d'obstacles que quasi l'han feta desistir diverses vegades, va poder cridar la seva felicitat.

"L'objectiu ha estat la il·lusió de recuperar un espai icònic i emblemàtic de la ciutat, i, a més, des de l'inici tenia clar que això havia de ser la palanca que impulsés la recuperació del Paral·lel", explica Vázquez, dona poc donada a elogiar-se i que no sol fer gaires gestos de cara a la galeria. "És clar que en molts moments he tingut la temptació d'abandonar, però aquest em semblava un projecte molt important pel barri i malgrat les dificultat m'impulsava la il·lusió que veia que tenia també la gent, les ganes que tenien que això funcionés".

Arribar fins aquí ha estat complicat —"hem fet 19 plans de viabilitat i sostenibilitat fins arribar al definitiu", comenta— i la inversió, que xifra amb 15 milions d'euros, ha estat completament privada. "No hem tingut cap subvenció i tampoc no l'hem demanada", comenta, encara que agraeix les facilitats i l'acompanyament de l'Ajuntament. "Entenc que hi ha una certa tradició de tenir-les en el món de la cultura, però nosaltres confiem en ser rendibles a mitjà termini. M'agradaria pensar que no les necessitarem".

També té clar que això és un negoci i que s'han d'inventar noves vies per sobreviure. Està previst que el cafè-concert assumeixi més activitats que les nocturnes. En el futur hi pot haver-hi varis passis de l'espectacle a la tarda, per atreure els turistes, i diversificar l'oferta. Però l'objectiu principal, diu, és donar aixopluc al talent, fer cantera. Si tenen la seva empenta, tot anirà bé.