Millet trepitja, uns dies, la presó

Miriam de Rosa i Juli Solaz són dos jutges d'instrucció de Barcelona. A la primera no li va tremolar el pols quan el 17 de juny passat va enviar a la presó Fèlix Millet i Jordi Montull per l'operació de l'hotel del Palau de la Música. Només van ser 13 dies, però la decisió va produir una mena de confort a la societat catalana, que feia mesos que suportava amb estupefacció la passivitat de la justícia en investigar un saqueig que els perits d'Hisenda han avaluat en més de 35 milions d'euros. Si es compara la xifra amb el suposat benefici que van obtenir els dos acusats per l'operació de l'hotel (uns 900.000 euros), algú pot qüestionar l'ordre de presó, segurament tant com l'ordre de llibertat i sense fiança que va acordar al setembre de 2009 el jutge Solaz pels dos lladres confessos.

L'activisme dels veïns en denunciar l'operació de requalificació urbanística per construir l'hotel en uns terrenys que eren públics, el compromís del fiscal Antoni Pelegrín en redactar la querella i l'atzar que el cas recaigués en el Jutjat d'Instrucció 10 de Barcelona expliquen el desenllaç de la presó per Millet i Montull. Els seus advocats ho van intentar evitar de totes les maneres possibles, però aquesta vegada van fracassar. "A la querella de l'hotel li queda un telediari", va dir el lletrat Pau Molins els primers dies del cas. Es va equivocar, perquè Millet, que havia estat el seu client fins que es van discutir pels honoraris, podria ser jutjat a finals del 2011 per apropiació indeguda i tràfic d'influències, juntament amb Jordi Montull.

El cas va revelar, a més, la connivència dels poders públics amb els quals estaven considerats ciutadans honorables fins que els Mossos van entrar al Palau al juliol del 2009 després de la querella d'un altre fiscal compromès, Emilio Sánchez Ulled. En el cas també estan imputats el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Ramon Garcia Bragado i el responsable d'Urbanisme, Ramon Messegué, que tenen molts números d'acabar asseguts al banc dels acusats, per haver afavorit des de la institució una operació en benefici d'uns particulars, una acusació que ells neguen categòricament.