Interès i cotizació

Xavier Miserachs i Oriol Maspons són autors menys cotitzats que Ramon Masats o Joan Colom, i les seves obres aconsegueixen un preu que va dels 1.500 als 2.000 euros si són vintage, tot i que dubto que en el cas de Miserachs hi hagi gaires còpies d'època en la donació que han fet les seves filles al Macba perquè tractava molt malament el seu material, no se'n cuidava. El coneixia molt bé", assegura Hubert de Wangen, propietari de la galeria i llibreria Kowasa de Barcelona, especialitzada en fotografia. Segons De Wangen, el lliurament de l'arxiu "és una bona oportunitat per informatitzar-lo i perquè per fi se'n faci una retrospectiva el 2013".

Explica De Wangen que l'obra de Miserachs està repartida en gairebé totes les col·leccions d'aquesta època. "Les seves fotografies van apareixent de tant en tant en subhastes com les que organitza Soler i Llach, encara que gairebé totes les compri el Ministeri de Cultura", es queixa.

Juan Naranjo, director del departament de fotografia d'aquesta casa de subhastes barcelonina, valora com una "bona opció" el fet que la família "deixi en dipòsit les fotografies en un museu, ja que és important que els autors tinguin una bona visibilitat, que les obres estiguin concentrades i que siguin accessibles a la investigació".

Naranjo corrobora l'interès per l'obra de Miserachs, i explica que a la subhasta de maig hi ha quatre imatges de l'autor que parteixen amb un preu de sortida que oscil·len entre els 1.600 i els 2.200 euros. Però matisa que "a diferència de la fotografia contemporània, la d'aquesta època, si no hi ha institució pública al darrere, no té tant d'interès".

Naranjo explica que el que caracteritza Miserachs i els fotògrafs de la seva generació és "una concepció dinàmica de la llum vinculada a l'expressionisme del gest".

Segons l'expert, "la primera època dels fotògrafs contemporanis a Miserachs és baixa i, a mesura que la seva producció madura, la seva cotització puja considerablement, mentre que les dels anys vuitanta tornen a descendir en valoració, potser perquè no s'ha fet una revisió d'aquests períodes", explica.

Segons ell, la fotografia històrica s'ha mogut en uns paràmetres molt marcats en el preu que no ha oscil·lat, enfront de la cotització que tenen les obres contemporànies que han quadruplicat els preus els últims anys. "Ara, el rendiment de les fotografies contemporànies és molt més gran, però el fracàs, també", adverteix.