_
_
_
_
ENTREVISTA

"El flamenc no entén de nacionalismes"

Aquesta nit Miguel Poveda (Barcelona, 1973) torna a casa. El cantaor tancarà el tercer cicle Catalunya Arte Flamenco. La cita serà a les 21.30 hores a l'Auditori de Barcelona. Un concert on, com a característica especial, Poveda avançarà alguns temes del seu imminent disc, ArteSano, que es publicarà al final del mes de febrer.

"Serà un concert de flamenc tradicional encara que, per descomptat, com estic a la meva terra, inclouré cançons sobre poemes catalans i també alguna de les coples del meu disc anterior", explica el cantaor, que acaba de concloure les sessions d'enregistrament d'aquest nou plàstic. "La meva part ja està acabada, només falten retocs de so i la masterització".

ArteSano ("amb S majúscula", recalca Poveda) significarà un retorn al flamenc tradicional després d'una època més marcada per la cançó i la copla. "Crec que la meva forma de tractar aquest art és molt sana. No sé si serà la correcta o si simplement serà vàlida, però és sana. A més, és un disc molt artesanal, gairebé tot s'ha gravat en directe per preservar la força del concert. Els discos refreden el flamenc i he volgut evitar-ho. És també un homenatge a la guitarra, hi ha un munt de guitarristes molt diferents: Paco de Lucía, Manolo Sanlúcar, Chicuelo, Diego del Morao, José Quevedo, El Bolita, Juan Ramón Caro, Manuel Parrilla...". Poveda desprèn entusiasme en parlar de l'enregistrament. "És el disc que millor m'identifica com a cantaor perquè jo he fet moltes altres coses però si alguna cosa em sento és cantaor".

La paraula cantaor es repeteix una vegada rere l'altra en la conversa i Poveda sempre la pronúncia amb un orgull gens dissimulat. "Sóc un cantaor de flamenc que no té lligams per involucrar-se en altres històries, que li agrada la música, que té altres aficions a més del flamenc i que se sent lliure per cantar coples o poetes catalans o un tango argentí i treballar amb músics d'altres disciplines". Poveda representa l'exemple més clar i contundent que no ja el futur sinó el present del flamenc passa per obrir-se i relacionar-se amb altres músiques. "No sóc refranyer però en aquest cas s'ha de dir que 'el saber no ocupa lugar'. Ens envolten coses meravelloses que ens poden aportar molt, en el meu cas és així però no és una obligació, entenc que hi hagi cantaores que solament facin flamenc o que només sàpiguen fer això i ho facin genial". Poveda ha posat la seva veu tant en obres contemporànies i experimentals com en fusions amb música qawwali pakistanesa, en tangos o cantant al costat de Joan Manuel Serrat, Pedro Guerra, Maria del Mar Bonet i Martirio.

"La veu flamenca és camaleònica. Els flamencs tenim la virtut de poder cantar altres coses, no succeeix igual amb intèrprets d'altres gèneres. Cantar altres coses no és necessari per un cantaor, però jo he triat aquesta opció i m'agrada, gaudeixo i n'aprenc". Un tema recurrent en aquests casos (pocs, Poveda i un parell o tres més): un cantaor segueix sent cantaor quan canta un tango o una copla o es converteix en tanguero o cantant? Poveda somriu: "De vegades he volgut ser un cantor de tangos o un cantant de coples o un cantant melòdic, però de seguida m'adono que segueixo sent un cantaor. Si la meva sonoritat és bonica ho és perquè és flamenca. Voler prescindir d'aquesta part de mi seria com tallar-me un braç".

Tothom parla de crisi i el món del flamenc també. "En certa forma és preocupant perquè han desaparegut artistes molt grans deixant un gran buit: Enrique Morente, Fernanda i Bernarda de Utrera, La Paquera, Moraíto... A més, la crisi està afectant molt aquest sector. Cada vegada hi ha menys sortides pels que comencen. Jo no em puc queixar, tinc feina, però alguns dels meus companys ho passen malament. En realitat, és la crisi que està afectant tota la cultura en general. A molts polítics no els importa la cultura, no tots però és un mal molt estès".

Poveda eludeix entrar en més detalls. "No vull que em vegin sempre com un guerrer, ni molestar ningú. Només vull fer la meva música però caldria fer les coses diferent. Barcelona ha estat sempre una ciutat cosmopolita, oberta al món i poc pretensiosa en el moment de rebre música de totes les procedències i això està deixant de succeir i em fa molta pena. Un sector de la política catalana no ho entén. El flamenc no entén de nacionalismes. Sabicas era pamplonès i Carmen Amaya, barcelonina. Ara jo visc a Sevilla però vagi on vagi sempre parlen del cantaor català i em sento molt orgullós". A més, des de fa poc el flamenc és patrimoni de la humanitat. "Molt bonic, però per als flamencs no ha canviat res".

El 29 de març, Poveda tornarà a Barcelona, aquesta vegada per actuar al Palau de la Música; però ja amb el seu nou disc sota el braç.

Un segell per editar el futur

En un moment en què el disc de vinil gairebé ha desaparegut pràcticament de tot arreu, Miguel Poveda no només continua editant cedés sinó que, des de fa poc més d'un any, s'ha convertit en el productor de joves valors.

Carta Blanca és el nom que ha posat al seu propi segell discogràfic i en el qual ja ha editat els treballs d'un parell de cantaores amb futur: Londro i el joveníssim Kiko Peña (només té 16 anys però ja està apuntant molt alt). "El que guanyo treballant no solament ho inverteixo en comprar una casa o un cotxe o un perfum, intento ajudar als meus companys".

"Si ho està passant malament gent que venia milions de discos", reflexiona Poveda, "un pobre cantaor de poble no té avui cap possibilitat. Em feia pena veure companys amb el seu disc sota el braç i que ningú no li volgués publicar. Sóc un aficionat i vull veure bons discos a les botigues. Em fa molta alegria veure com aquesta mena de gent ja tenen els seus discos al carrer".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_