Més dones directives, millors resultats financers

L’índex Nasdaq dels Estats Units, que agrupa més de 3.000 empreses tecnològiques capdavanteres, va demanar a finals de l’any passat al regulador borsari que li permetés exigir a les companyies cotitzades la presència d’almenys una dona als seus consells. La proposta anava un pas més enllà de la recomanació habitual d’altres reguladors. A Espanya, per exemple, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) recomana en el Codi de Bon Govern que un 30% de les conselleres siguin dones. El percentatge ha pujat al 40% de cara al 2022. Tot i així, la la mitjana de presència femenina als consells era del 27,5% a finals del 2019, segons les últimes xifres publicades per la institució.

Els responsables del Nasdaq fonamenten la seva petició en el pragmatisme, amb l’aval d’una dotzena de prestigiosos estudis que vinculen la diversitat a la cúspide amb els bons resultats financers. La Universitat de Harvard o la consultora Deloitte en són alguns dels autors.

“La composició diversa és la clau perquè hi hagi innovació, essencial en un moment econòmic d’adaptació accelerada al canvi. Disposar de punts de vista diferents ens aporta una visió holística per trobar solucions”, sosté la presidenta de l’Associació Progrés i Direcció, Laura González-Molero.

La jutgessa nord-americana Ruth Bader Ginsburg, una icona del feminisme i de la justícia, deia que les dones pertanyen a tots els llocs on es prenen decisions, com recorda la màxima executiva del Grup Red Eléctrica, Beatriz Corredor, una de les dues úniques dones que presideixen una empresa de l’Ibex 35. “Hem de formar part dels consells d’administració per moltes raons; la primera, perquè hi tenim dret”.

L’estructura dels consells “ha de reflectir l’evolució que estan experimentant les plantilles de les empreses cap a una veritable igualtat de gènere”, afirma Corredor, que treballa en un sector històricament masculinitzat on les dones representen el 28,5%.

La inclusió de les dones en tots els àmbits és una de les claus per a la sostenibilitat econòmica a Europa, recollida en l’Estratègia Europea per a la Igualtat de Gènere 2020-2025, amb la qual pretén aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Segons aquest document de la Comissió Europea, les dones exerceixen a la UE només el 7,5% de les presidències dels consells d’administració i el 7,7% dels càrrecs executius. Alerta, a més, que la presència femenina encara és més escassa en oficis tecnològics, per exemple, en l’àmbit de la programació d’intel·ligència artificial, on només dues de cada deu professionals són dones.

En línia amb aquesta estratègia d’igualtat europea, el Govern espanyol, que considera la inclusió de la dona com una prioritat transversal, s’ha marcat com a objectiu en el pla Espanya Digital 2025 el foment de les vocacions científiques i tecnològiques “de la manera més paritària possible”. La urgència és revertir la situació actual, en la qual només el 24% dels estudiants que ingressen en carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, per les seves sigles en anglès) són dones, tal com recull l’informe El desafío de las vocaciones STEM digital, de l’Associació Espanyola per a la Digitalització (DigitalES).

La presidenta mundial d’Inspiring Girls, Miriam González, els demana a les dones que treballen en àmbits tradicionalment masculinitzats que “es deixin veure i dediquin una mica de temps a connectar amb la següent generació” per canviar estereotips. Aquesta advocada, que viu a Califòrnia des que el seu marit, l’exvice-primer ministre britànic Nick Clegg, va ser nomenat vicepresident d’Afers Globals i Comunicacions de Facebook, es mostra “preocupada” pel futur de les dones en l’economia digital. “El que veig a Silicon Valley és que hem fet marxa enrere en el sector tecnològic, on hi ha poques dones, i encara menys als llocs de poder”, constata.

La presidenta del Grup Red Eléctrica, Beatriz Corredor, adverteix, a més, que en lloc d’avançar cap a la igualtat, la crisi de la covid-19 “ha colpejat amb més força les dones que els homes perquè, en bona mesura, treballem majoritàriament en els sectors que s’han vist més danyats i perquè, en molts casos, ho hem tingut més complicat per conciliar”.

I malgrat tot, el lideratge femení ha superat amb nota el desafiament de la gestió de la pandèmia en les organitzacions. “Les empreses que han funcionat millor, les que han tingut els equips més motivats i han estat més productives, estan liderades per dones o tenen dones en els seus equips directius, fa pensar”, conclou Guayente Sanmartín, directora general i vicepresidenta mundial de la divisió d’impressió de Gran Format d’HP, que encapçala un equip de més de 1.000 persones.