Per què va arribar just a temps el puzle de suricates

És el prejudici endossat al sector més desconegut i, alhora, més necessari com a sosteniment per a la resta. Però la veritat que desmenteix aquesta imatge sèpia, reduïda a transport i emmagatzematge, és multicolor. Com més avança la tecnologia, més s’apropa al seu origen etimològic: del llatí logisticus, computació o càlcul.

Aquesta nova realitat és una empresa com ara Exotec by Dexter, especialista a automatitzar centres logístics, amb un 90% d’enginyers i tècnics en plantilla. O Geever i els seus micromagatzems en vehicles estacionats en aparcaments públics per repartir paquets en bici, patinet o a peu a menys de 750 metres de qualsevol client.

Són les companyies de Logistics 4.0 Incubator, la primera incubadora sectorial del país, impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), que desenvolupen drons, sistemes de percepció 3D i visió artificial, simuladors virtuals, plataformes d’intel·ligència artificial (IA), robots que preparen comandes, models d’emmagatzematge compartit, bústies intel·ligents, sistemes d’aparcament automàtic, assistents virtuals que funcionen com a copilots, automatització de cultius verticals, i fins i tot un projecte de transport subterrani per a l’entorn industrial barceloní que podria reproduir-se en altres ciutats europees.

Carrera d’obstacles

És el sector que, segons Francisco Aranda, president de la patronal UNO (Organització Empresarial de Logística i Transport d’Espanya), “en digitalitzar en sis mesos durant la pandèmia el que s’havia planificat per a sis anys, va permetre la vacunació i va mantenir viva l’economia”. Capeja Filomenes, conflictes a Ucraïna i el mar Roig, crisis aleatòries com ara el bloqueig del canal de Suez o vagues en ports de càrrega, a més de ciberatacs als sistemes logístics.

L’ofici se sorprèn a si mateix: Luis Framis, director de vendes i màrqueting de Geever, i expert, doncs, en última milla, va preguntar a la seva filla petita què volia per al seu aniversari l’endemà. Ves per on, la nena va demanar un puzle 3D de dos suricates disponible només en un mercat web internacional. La pàgina prometia lliurar a temps, però, què passaria si fallava alguna baula de la cadena? Preocupat, el pare l’actualitzava cada pocs minuts i veia els suricates creuar destinacions i esquivar obstacles fins al timbre de la porta de casa. “Encara que pertanyo al sector, aquesta experiència a contrarellotge em va fer reflexionar sobre l’exèrcit de persones treballant de manera sincrònica, des del fabricant fins al repartidor, per tal que una cosa tan senzilla com un regal arribi a temps”.

Exèrcit de persones que, si assoleix semblant nivell de coordinació és gràcies a l’arsenal de tecnologies d’automatització i gestió de dades que acceleren la transició digital des d’un passat mecànic. “Està canviant per sempre la concepció de la indústria logística”, assenyala Blanca Sorigué, directora general del CZFB. La seva adaptació a tecnologies com ara la intel·ligència artificial, les dades massives, la internet de les coses o les cadenes de blocs permet d’automatitzar i optimitzar processos, fer anàlisis predictives, millorar la traçabilitat i la seguretat, reduir costos, temps i emissions, generar materials sostenibles i contribuir de manera decisiva a la competitivitat de la resta de sectors”.

Està canviant per sempre la concepció de la indústria logística

Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB)

Aquesta competència ja no té lloc entre empreses, sinó entre cadenes de subministrament, precisa César Briones, soci director i conseller delegat d’Exotec by Dexter: “La diferenciació actual se centra molt més en serveis: disponibilitat del producte, amplitud del catàleg, preu, terminis de lliurament, cost d’enviament i devolucions”.

Tan capil·lar com universal

Es podria al·legar que aquesta carrera tecnològica també es corre en altres sectors, però la naturalesa logística explica les diferències. Per començar, és transversal per excel·lència; cap ciutadà, empresa o mercat li són aliens: de la mateixa manera que gestiona la circulació mundial de matèries primeres lliura a domicili el puzle de suricates manufacturat amb elles. Mai s’ha desplegat amb un abast tan capil·lar ni la malla internacional de rutes i connexions ha estat tan densa, amb l’obligació de planificar alternatives en cas que crisis, conflictes o accidents tornin a bloquejar-les.

Quina és la conseqüència d’aquesta diversitat creixent d’activitats? La diversitat creixent de models de negoci i tecnologies especialitzades, des de plataformes de gestió (monitoratge de càrrega i transport, control de fred, configuració de rutes, coordinació d’actors, etc.) fins a xarxes de microcentres per assumir l’increment exponencial dels lliuraments sense afegir congestió de circulació. Assumeixen l’encara més difícil: respondre a les demandes de consum (qualitat i immediatesa alhora que sostenibilitat i eficiència energètica) i a les normatives d’impacte ambiental, social i bona governança.

“Es reinventa constantment”, afegeix Jaime Gener, director general de Linde Material Handling Ibérica. “Mai deixa d’evolucionar, és dinàmica, cada dia necessita la resolució creativa de problemes, des de la planificació de rutes eficients fins al seguiment en temps real o l’automatització d’un magatzem per a un lliurament reeixit”.

Cada enviament, una unitat

Briones posa un exemple d’aquest cúmul de reptes/oportunitats: l’enlairament del comerç electrònic força el canvi radical de manejar palets a gestionar la mateixa quantitat de mercaderia, però unitat per unitat, amb un augment exponencial dels enviaments que obliga les empreses a automatitzar els centres de distribució per competir amb gegants com ara Amazon. “El nombre de referències en els magatzems s’ha multiplicat per una mitjana de tres o quatre, la qual cosa significa molt més espai que s’ha de recórrer i menys productivitat. És necessària una revolució tecnològica”.

I humana. No només pel canvi cultural precedent que suposa, sinó també perquè aquesta revolució ben gestionada no equival a desocupació. “Contràriament al que es pensa, no s’automatitza per reduir personal; les empreses que més inverteixen en tecnologia són les que més contracten”. Miracle? No, increment de productivitat, gràcies en part a què l’automatització deriva les persones cap a tasques de valor afegit al mateix temps que les allibera de les feines pesades que causen tanta rotació.

Pere Navarro, delegat especial de l’estat en el CZFB, destaca precisament aquesta capacitat de “generar cada vegada més ocupacions de qualitat, avançades, que a més estan enganxades al territori i són un motor d’activitat al seu entorn perquè la logística no es pot deslocalitzar”.

Només a Espanya va generar 95.000 llocs de treball durant 2023, segons una consultora immologística. Amb més d’un milió en total, és el tercer generador d’ocupació del país, recorda UNO, i suma al voltant de 218.000 empreses. Aporta el 10% del PIB nacional i més del 12% del català. De fet, Ignasi Sayol, conseller delegat d’Inprous (solucions de temperatura controlada) i president del Clúster Logístic de Catalunya, considera aquesta contribució un dels indicadors de desenvolupament més fiables de qualsevol país avançat. “Sense logística eficient no hi ha indústria competitiva”.

El repte tecnològic és humà

Llavors, quin és el seu repte prioritari? Sens dubte, l’enorme inversió en tecnologia mereix aquesta primera posició; per això, Navarro considera imprescindible “la col·laboració publicoprivada i acadèmica per afrontar-la i esprémer tota la seva capacitat de generar riquesa”. Per exemple, amb iniciatives com ara el Logistics 4.0 Incubator o el Saló Internacional de la Logística (SIL), fòrum mundial de referència que organitza el CZFB.

Però el factor humà també disputa la primera posició del pòdium: “La captació i, sobretot, la retenció del talent és el més apressant”, afirma Víctor Vilas, gerent de desenvolupament de negocis d’AndSoft (programari de gestió). “L’escassetat de professionals fa que, fins i tot amb salaris elevats, les companyies inverteixin en constants incentius”. La tecnologia només rendeix el seu màxim en mans expertes, suficients en quantitat i qualitat.

La captació i, sobretot, la retenció del talent és el més apressant

Víctor Vilas, gerent de desenvolupament de negocis d’AndSoft

Vilas recorda que fins no fa tant molts dels seus amics no entenien a què es dedicava ni “el valor d’aquesta professió”. Per tal que s’entengui aquest valor, Gener ha hagut d’explicar de quina manera l’efecte papallona d’una llunyana vaga portuària acaba alterant la vida quotidiana d’aquest costat del món. Briones assenyala que abans no coneixia vocacions logístiques, i ell mateix, que és enginyer, va caure per casualitat en un ofici que ara l’apassiona.

Tanmateix, el sector del discret encant comença a tenir-ho tot per atreure talent. En opinió de Vilas, dona una lliçó d’economia pràctica gràcies a la seva condició transversal. “Ensenya com pensen els fabricants, les expectatives de consumidors diferents, les febleses i les fortaleses de cadenes i mercats, i a adaptar i controlar les tecnologies que serveixen de frontissa entre tots ells. Aprens de debò com funciona el món, és emocionant”.

Gremi amb propòsit social

També enginyer de formació, Sayol confessa “la satisfacció profunda d’assegurar el fluix de béns imprescindibles per a qualsevol projecte empresarial i sostenir la societat moderna, especialment en moments crítics”. Aquest talent jove, “que no només busca feina, sinó deixar una petjada positiva” en la vida, pot créixer personalment i professionalment en enfrontar reptes tecnològics estimulants, interdisciplinaris, amb una eficiència creixent en sostenibilitat. “A més, et permet d’interactuar amb una àmplia gamma de cultures i mercats d’arreu del món”.

“El sector necessita persones qualificades i compromeses amb aquesta indústria essencial”, enllaça Cristian Oller, vicepresident i gestor d’actius del sud d’Europa a Prologis. “Ofereix un ventall d’oportunitats molt diverses, hi ha cabuda per a tots, i cada vegada més oferta d’ocupació. I, el més important, continuarà creixent”. Ho diu el directiu d’una multinacional que necessita talent per gestionar 115 milions de metres quadrats pels quals passen cada any mercaderies equivalents al 2,8% del PBI global. “És probable que el telèfon, la tauleta o les ulleres del lector d’aquest article hagin passat per un dels nostres magatzems”.

En conseqüència, desenvolupar un sistema acadèmic connectat amb les necessitats empresarials i socials reals serà vital. Per al sector, per a una Espanya que necessita impulsar les seves indústries 4.0 i, en opinió de Miranda, “convertir-se en un hub logístic global gràcies a la seva posició geoestratègica i a la seva condició de porta de Llatinoamèrica a Europa, a més de ser un punt de consolidació de mercaderies entre els mercats web asiàtics, els Estats Units i la resta del continent americà. Una oportunitat històrica”.