Censura de revistes a Borriana

Borriana és un municipi de la província de Castelló de poc més de 30.000 habitants. És la capital de la Plana Baixa. Els seus habitants estan avesats a una existència plàcida, la digestió lenta d’un passat econòmicament esplendorós a compte del llavors rendible cultiu de la taronja. Les notícies que solen provenir d’allà fan referència als problemes crònics per reobrir el Museu de la Taronja (únic a Europa, però tancat des del 2012) o a la celebració, a l’agost, del festival Arenal Sound. El que ningú s’esperava era que, a principis de juliol, la localitat saltara a tots els informatius de premsa, ràdio i televisió, i fins i tot fora trending topic a les xarxes socials.

El motiu? Un tuit de Jesús Albiol, el nou regidor de Cultura, de Vox, anunciant la cancel·lació de les subscripcions de la biblioteca municipal a les revistes El Temps, Llengua Nacional, Enderrock, Cavall Fort i Camacuc. “El Ayuntamiento de Burriana no seguirá promoviendo el separatismo catalán con el dinero de los burrianenses. No somos catalanes de segunda, somos valencianos y españoles de primera”, proclamava Albiol.

La notícia en si, i el fet que, entre els agents del “separatismo catalán” hi incloguera Cavall Fort i Camacuc (inofensius tebeos infantils), van alçar la lògica polseguera política i mediàtica. El que no és tan conegut és que moltes d’aquestes subscripcions van ser revalidades o formalitzades quan Josep Ramon Calpe Saera va ser regidor de Cultura del PP (entre 1995 i 2007), i alcalde de Borriana per aquest mateix partit amb majoria absoluta (entre 2007 i 2015). Que la pugna siga, en rea­litat, entre el PP i Vox no hauria d’estranyar ningú.

El sol fet de pactar amb Vox en ajuntaments i autonomies ha arrossegat el PP a fer seu el discurs de la formació d’Abascal

Precisament abans de les eleccions municipals de maig del 2023 dues entitats representatives del teixit associatiu local, l’Agrupació Borrianenca de Cultura i el Cercle Fruiter, van instar l’ajuntament, encara governat pel PSPV-PSOE i Compromís, a posar el nom d’Enric Safont a la biblioteca municipal.

Enric Safont (1929-2022), soci fundador de l’Agrupació Borrianenca de Cultura però també d’Alianza Popular i del Partit Popular a Borriana, va ser un catalanista històric (ferm defensor de la unitat de la llengua catalana), més enllà de les seues conviccions políticament conservadores. Sent bibliotecari als anys seixanta, en ple franquisme, hi va crear la primera secció de llibres en valencià, i és considerat unànimement el pare i l’avi de tots els valencianistes/catalanistes de Borriana.

Jesús Albiol, a banda de regidor de Cultura, ara és també diputat autonòmic en la nova legislatura de les Corts Valencianes. És un home de fondes creences religioses (forma part del Camí Neocatecumenal: té vuit fills) i, com el nou conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana (el torero Vicente Barrera, també de Vox), creu que la seua obligació és fomentar l’espanyolitat entre els valencians. Per a això, no han dubtat a atiar la suposada diferència entre “valencià” i “català” en termes de llengua, a pesar que aquest assumpte ja va ser resolt en la sentència del Tribunal Constitucional 75/1997 de 21 d’abril, i tota la ferma jurisprudència posterior. La mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aclarit que “valencià i català són dues denominacions de la mateixa llengua”. L’AVL és l’únic organisme, segons l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (article 6.8) amb capacitat normativa sobre el valencià.

En tot cas, les decisions del regidor de Vox a Borriana han comptat amb el suport entusiasta del Partit Popular. No és que el PP haja deixat fer: és que l’alcalde, Jorge Monferrer, ha participat personalment en l’operació. I també ha ordenat que es deixe d’usar oficialment el topònim “Borriana” (el genuïnament valencià) a favor amb exclusivitat de “Burriana”. L’any 2007, sent alcalde J. R. Calpe, el ple del consistori va aprovar per unanimitat la doble denominació Borriana/Burriana. Hi van a votar a favor fins i tot els dos regidors de Coalició Valenciana, d’ideologia anticatalanista radical.

Fins ací els fets. En la meua opinió, i donat que l’episodi es pot interpretar com un correctiu ideològic de Vox a les decisions del PP del passat, tot forma part de la vampirització del conservadorisme clàssic per part de la formació d’extrema dreta. El sol fet de pactar amb Vox en ajuntaments i autonomies ha arrossegat el PP a assumir el discurs de la formació d’Abascal, fins a arribar a un mimetisme més que arriscat. Tot això canviarà a partir de la derrota del “bloc involucionista” (Pedro Sánchez dixit) la nit del 23 de juliol? Només el temps ho dirà.