Safo i la solidaritat llibretera de Girona

El capvespre tenyeix de rosa el barri vell de Girona. Els carrers estan atapeïts. És l’últim dissabte d’octubre i la temperatura és agradable. Però la raó d’aquest formigueig de gent és una altra: són fires. Una cerca ràpida a Google em llista el nom de diverses llibreries, i la que tinc més a prop és la Llibreria 22, a quatre minuts caminant. Hi entro amb la tranquil·litat de qui sap que trobarà el que busca. Rere el taulell veig una noia i disparo. Disculpa, tens algun llibre de Safo? Un moment... i torna a submergir-se en l’ordinador. Escolto com tecleja. Sí, em diu. Anem juntes cap a la secció de poesia. Ressegueix els títols de la prestatgeria amb el dit, però no n’apareix cap d’aquella dona venerable, coronada de violetes, de somriure com la mel com va lloar-la el seu contemporani Alceu. Et serveix una antologia de poesia clàssica grega? Seria el pla B, però jo busco Safo, a qui vaig descobrir fa temps grimpant per les rimes de Gata Cattana.

On podria trobar-ne? La noia i el seu company de feina —que ha esmentat el I desitjo i cremo. Poesies incompletes de Proa— es miren. Potser a la Calmot. A l’Empúries no crec, no els va el tema de la poesia eròtica. Riuen i m’indiquen com arribar al petit establiment especialitzat en llibre il·lustrat. Dos minuts més tard, estic disparant la mateixa pregunta. Però la llibretera em diu que no, que pregunti a la 22. Com que aquesta carta ja l’he jugat, m’envia a l’Ulyssus, una llibreria de viatges, muntanya i natura. Travesso el pont apressant el pas i em planto a l’establiment que porta el nom de l’heroi grec. Es repeteix el mateix ritual. Sí, n’havíem tingut. Ves a la 22, em suggereix un llibreter encantador. No, no en tenen, tampoc a la Calmot. Abans que acabi de parlar ja està trucant a l’Empúries. Negatiu. Ho torna a intentar a Les Voltes. N’hi ha un, però no has d’anar a l’establiment de la plaça del Vi, sinó a la llibreria juvenil del carrer Mercaders.

A Les Voltes Educa la llibretera està atenent una dona i la seva filla. La conversa se’m fa eterna. Són quasi les vuit i tinc una cita. Interrompo per assegurar-me el tret. Vinc a buscar un llibre de Safo, t’han trucat per avisar-te, oi? Es sorprèn: no, no m’ha trucat ningú. La meva cara de pànic paga. Però ella és més resolutiva que jo i truca la seva col·lega de la plaça del Vi, que li passa l’encàrrec. Consulta l’ordinador. Als seus llavis llegeixo I cremo i desitjo però la seva veu diu: Cants. Respiro alleujada. Desapareix i torna amb un llibret de coberta rosada. Una col·lecció ben maca la de La Magrana, sospira, però no li han fet gaire cas. “Vingueres, i vas fer bé: jo t’esperava amb ànsia, a tu, que em vas refrescar el cor encès de desig” (cant 48). Li demano si me’l pot embolicar. És per regal, li dic mentre em menjo el prefix auto. I ara sí, amb el meu tresor sota el braç arribo quinze minuts tard al Safo Bar, on m’esperen una dotzena de persones per celebrar el meu aniversari.

Els platets i els vins naturals flueixen en pura sabrosura. La nit ens regala una lluna quasi plena i un correfoc que passa per davant del finestral. I arriba el moment dels brindis i els bons desitjos. I és llavors quan demano de llegir-los un poema del llibre que acabo de treure d’una bosseta de paper vermell. He triat el cant 58 perquè parla del pas del temps. “Ja la vellesa m’envaiex tota la pell; els cabells, de negres se m’han tornat blancs...” Uns quants versos més tard acaba així: “Però jo estimo la delicadesa: m’ha tocat aquesta sort i també la llum, l’amor del sol i la bellesa”. Els demano que escriguin a les primeres pàgines de Cants per emportar-me un record etern d’aquesta nit al Safo Bar on venerem la misteriosa Safo, la poeta nascuda a Lesbos cap al 640 aC i citada per Plató, per Aristòtil, per Ovidi. Reconeguda, oblidada, recuperada a fragments i vilipendiada per liderar una comunitat de dones lliures. Quan el Víctor em porta el compte li ensenyo la coberta de Cants on ressalta el nom de Safo. I somriu i em diu que no. Que el nom del restaurant és una expressió col·loquial mexicana, país d’origen de la Marietta, la xef. Però no m’importa gens ni mica. “Eros m’agità els sentits com un vent, en la muntanya, caient sobre les alzines (cant 47). Perquè jo sempre desitjo, sempre cremo”.