Si la llengua falla

Aquest dimecres, 28 de febrer, més de 300 persones dels àmbits cultural, educatiu, polític i social van anar al Teatre Municipal de Girona tot sabent que no hi anaven a veure tea­tre: se celebraven els 60 anys de la llibreria Les Voltes; s’homenatjava els seus 44 fundadors, els vius i els morts, i s’agraïa la participació de les persones que hi han estat vinculades. També es va donar un premi, el primer premi Feliu Matamala, a ...

Aquest dimecres, 28 de febrer, més de 300 persones dels àmbits cultural, educatiu, polític i social van anar al Teatre Municipal de Girona tot sabent que no hi anaven a veure tea­tre: se celebraven els 60 anys de la llibreria Les Voltes; s’homenatjava els seus 44 fundadors, els vius i els morts, i s’agraïa la participació de les persones que hi han estat vinculades. També es va donar un premi, el primer premi Feliu Matamala, a Pep Guardiola, “per la feina que ha fet al llarg dels anys en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes”, escriuen els organitzadors. Es va cantar Verdaguer (un sempre esplèndid Arnau Tordera amb doll de veu i guitarra) i es va escenificar jovialment la història de Les Voltes (a càrrec de l’actor Martí Peraferrer).

Era evident que no va ser només una festa d’aniversari. Era, com explica l’organització, “un acte col·lectiu de reivindicació de la necessitat de continuar defensant la llengua catalana, en un moment de retrocés del seu ús públic, així com de l’escola en català”. L’obria l’actual alcalde, Lluc Salellas, i el tancava un alcalde històric, avui conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal. Hi posava context: “Quan el projecte de Les Voltes naixia, faltaven deu anys per la Girona grisa i negra de Narcís-Jordi Aragó i cinc anys pels premis Bertrana”. Avui, tant un com els altres han esdevingut part indestriable de la genealogia de ciutat, un moviment que grata endins i enllà del temps per explicar el que s’és ara. No per casualitat, a la llibreria s’hi anava a recollir el DNI català, mitja broma, mig desig, o un document amb aire de veritat, cap broma.

La mestressa de cerimònies, la periodista Clara Sánchez-Castro, va tenir prou cintura per manegar l’embranzida discursiva del president Pujol; la presència projectada d’un ovacionat Carles Puigdemont des d’Estrasburg i el veïnatge d’escenari dels presidents Montilla i Torra. El president Maragall hi devia ser en esperit: sempre hi són, els absents, quan se’ls recorda. Els presidents Mas i Aragonès també van fer acte de presència a través de vídeo. Tots van dir llibres: Pujol, d’El sentiment de pàtria de Joan Maragall; Montilla, d’Et deix, amor, la mar com a penyora de Carme Riera; Aragonès va esmentar els llibres de Carod-Rovira o Francesc Ferrer i Gironès; Torra va esmentar-ne molts més i va recordar que el català literari es va recuperar gràcies als escriptors que es van mantenir fidels a la llengua. I citava a Fabra, conjurant l’advertència que podria sintetitzar l’esdeveniment i que també pot il·lustrar aquesta postal: “Si la llengua falla, fallarà tot”.