Laia Viñas: “No volia fer moralismes amb les drogues”

Laia Viñas va visitar dijous el club de lectura del Quadern per conversar amb els lectors sobre la seva última novel·la, Aquí baix, publicada per L’Altra Editorial i que properament tindrà traducció al castellà amb l’editorial Colectivo Bruxista. Encara que ho ha explicat fins a la sacietat, l’escriptora va repetir que no és una novel·la sobre la Ruta del Bakalao, sinó sobre l’amistat i la cohesió d’un grup d’amics que van participar intensament d’aquesta festa infinita dels anys noranta a ritme de techno. Tot i això, Viñas va deixar molt clar que “no volia ser moralista amb les drogues”. Hi són com a teló de fons perquè els fiesteros les prenien per esbargir-se, però en el relat no tenen conseqüències ni bones ni dolentes.

Percebut amb ulls actuals “com un moviment molt boig que ofereix moltes possibilitats literàries”, Viñas (Xerta, 1997) va explicar que la ruta li era d’alguna manera familiar perquè els seus pares van viure aquella època, un moviment d’oci nocturn que va aprofitar-se de les escasses normatives del moment. Les discoteques de la ruta, que eren a la carretera del Saler, al sud de València, obrien sense restriccions horàries; gairebé no hi havia controls policials ni proves d’alcoholèmia ni drogues; i les pastilles, la coca i l’speed corrien com la pólvora per pàrquings i discoteques plenes de joves que només pensaven a passar-ho bé. Però després de la pujada venia la baixada i la vida seguia al poble de l’Ebre d’on partien cap a la ruta. Aquest racó de món també hi és retratat, a través de les seves rutines diàries, les seves tradicions o els costums de la religió.

L’escriptora es fica dins la pell d’una colla. El que li interessa és sobretot narrar les seves relacions personals, com, per a ells, aquesta sensació de pertinença al grup és el més important, i no tant les relacions intrínseques entre cadascun d’ells. El col·lectiu ho és tot, i això es demostra en moltes de les seqüències lligades a la festa. De fet, el llibre retrata aquest fenomen —qualificat com a contracultural, sobretot als inicis— en el moment del seu declivi, quan tot estava ja molt massificat i va anar degenerant cap a un descontrol regat d’amfetamines. Això coincideix d’alguna manera amb el moment vital de la colla, que va deixant enrere la joventut, com mostra una de les protagonistes, que està embarassada de cinc mesos.

“No m’interessa gaire l’època actual a l’hora d’escriure”, va explicar Viñas als lectors, que va avançar que està treballant en alguna cosa nova, però se li està fent costerut. “Vaig quedar molt satisfeta d’Aquí baix i ara m’està costant tornar a escriure”, va admetre als lectors sobre la seva segona novel·la després de Les closques, publicada el 2021 i mereixedora del premi Documenta, que la va convertir en una nova veu de la literatura catalana.

Elizabeth Strout em va obrir una escletxa cap a una literatura que no estava segura que existís, amb llibres com ‘Olive Kitteridge’

Preguntada sobre les seves lectures, Viñas va fer una recomanació personal als assistents al club de lectura: Elizabeth Strout, de qui justament s’acaba de publicar en català Explica-m’ho tot (Edicions de 1984). El que més en va lloar va ser la capacitat d’aquesta escriptora nord-americana d’escriure sobre qüestions que aparentment poden semblar menors. “Em va obrir l’escletxa sobre un tipus de literatura que no estava segura que existís”, va manifestar sobre llibres com Olive Kitteridge o Em dic Lucy Barton, publicades per la mateixa editorial.

El Club del Quadern, de periodicitat mensual, continuarà el proper 3 d’abril amb la participació de Marta Orriols, que conversarà sobre A l’altra banda de la por, la seva darrera novel·la, editada per Proa. S’hi poden inscriure en aquest enllaç o bé enviant un correu amb l’etiqueta “Club Quadern Orriols” i les seves dades (nom, cognoms i telèfon de contacte) a l’adreça electrònica quadern@elpais.es.