El drama de les llengües minoritàries: com fer arribar el teatre català al món

Els falsos amics poden ser molt reveladors. El projecte europeu DoSEL (Drama of Smaller European Languages) fa servir la paraula drama en una de les seves accepcions: la que significa “teatre” en la seva globalitat. Per tant, el projecte es tradueix al català com a Teatre en Llengües Europees Minoritàries. Als països anglòfons tenen les Drama ­Schools, on també s’aprèn comèdia, ja que el drama pot abastar moltes coses. L’anglès és, precisament i de manera dramàtica, la llengua comuna que molts europeus (mal)parlem quan interactuem entre nosaltres. És allò que deia Umberto Eco: no té cap mena de sentit que un italià i un català intentem conversar en un anglès macarrònic, quan si cadascú parlés en la seva llengua ens entendríem molt millor. Tot això ho explico perquè el cap de setmana passat vaig ser amablement convidat a un festival de teatre a Kranj (Eslovènia), en què els catalans vam ser presents amb el muntatge Casa Calores, una producció de la Sala Beckett escrita i dirigida per Pere Riera. El muntatge estava inclòs dins la mostra internacional del projecte DoSEL, on també vam veure espectacles provinents de Kosovo, Malta, Bulgària i Eslovènia. El marc de tot plegat era la 55a Setmana del Teatre Eslovè a Kranj, un festival un festival que se celebra anualment en aquesta població situada a vint-i-cinc quilòmetres de Ljubljana i que presenta les millors produccions en llengua eslovena. Vindria a ser el mateix que fan els alemanys amb el festival berlinès Theatertreffen, en què es programen espectacles procedents dels diferents països de parla germànica. Us imagineu una cosa semblant a casa nostra? Un festival que mostrés el millor del teatre dels Països Catalans, és a dir, de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià? No cal que contesteu.

La trobada eslovena del DoSEL va comptar amb representants dels països esmentats i d’altres com Croàcia, Estònia o el País Basc, que durant aquests dies van ser espectadors de propostes eslovenes i dels quatre països convidats. Tots els espectacles tenien sobretítols en anglès. Altre cop, guanya el més fort. El projecte DoSEL promou la connexió i l’intercanvi entre teatres de vuit països (fent política-ficció i comptant que Catalunya i el País Basc ja són independents), mitjançant trobades, tallers i vint-i-quatre noves traduccions de textos dramàtics escrits originalment en eslovè, maltès, català, basc, croat, estonià, albanès i búlgar. A Kranj, el dramaturg Xavi Buxeda i Marcet (que al mateix temps és l’ajudant de direcció de Casa Calores) va participar en un taller en què va compartir experiències, traumes i encerts amb autors de diversos països, amb l’objectiu final d’escriure un text conjunt.

A la presentació del projecte DoSEL va quedar palès que si el teatre català gaudeix de tan bona presència internacional és gràcies a una encertada combinació entre l’aposta institucional, el tracte humà i les connexions socials. Les traduccions a altres llengües de les obres de Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, Jordi Galceran o Josep Maria Miró no han aparegut com un bolet: institucions com l’Institut Ramon Llull, l’ICEC i, especialment, la Sala Beckett (i el seu Obrador Internacional de Dramatúrgia) són envejades per col·legues i teatres d’altres països, perquè demostren que la feina ben feta acaba donant els seus fruits. Aquí cal destacar la tasca de Víctor Muñoz Calafell, responsable de la formació i la relació amb els autors de la Sala Beckett: l’estiu vinent se celebrarà la vintena edició de l’Obrador d’Estiu, i ja us puc avançar que la cosa promet. Només cal sentir com en parla el dramaturg britànic Simon Stephens, un dels ambaixadors més entusiastes de la Beckett al món. Si dues dramaturgues catalanes com Marta Barceló i Clàudia Cedó han vist els seus textos traduïts recentment al grec o al polonès és gràcies a projectes com Fabulamundi i a accions concretes organitzades per la Beckett, com són les trobades entre autors i traductors. La feina que han fet per a la difusió del nostre teatre traductors com Laurent Gallardo en francès, Ma­rion Peter Holt o Sharon G. Feldman en anglès o Maria Hadjiemmanouil en grec s’ha de valorar com el que és: una manera d’exportar talent català al món.

Si el teatre català gaudeix de presència internacional és per l’aposta institucional, el tracte humà i les connexions socials

A Kranj, una petita i bufona vila envoltada de muntanyes nevades, vam veure espectacles ben inspiradors: el Teatre Nacional de Kosovo va presentar un text sobre les lluites dels rebels albanesos contra l’imperi otomà, amb molts caps tallats; del Teatre Nacional de Bulgària vam veure Oh my God, un monòleg poètic en què Déu espera Judes assegut tranquil·lament en un bar; vam gaudir amb Drago, provinent de Malta, un monòleg sobre la vida i miracles de la llegenda del billar maltès; i el públic que va omplir el teatre de Kranj va aplaudir de valent la Casa Calores de Pere Riera. El muntatge, que tornarà el desembre vinent a la Sala Beckett, és un fresc sobre la història d’una casa en un poblet de la costa, i va captivar els espectadors per la seva senzillesa i el seu caràcter amable, que s’agraeix en aquests temps convulsos que vivim. Pel que fa al teatre eslovè, vam veure tres propostes molt potents i diferents entre si, demostració pràctica que una llengua petita no és un impediment per fer un teatre de gran qualitat. L’eslovè té actualment uns dos milions de parlants.

Com sol passar amb aquesta mena de trobades, el més interessant sempre té lloc als marges: les converses al magnífic bar del teatre de Prešeren, on després de les funcions ens obsequiaven amb delicioses viandes, van propiciar els contactes que segurament obtindran resultats més profitosos que els millors projectes finançats per la Unió Europea. Tornant al “drama” del titular, els seus simpàtics cambrers es van inventar el còctel Drama Queen, suau i afruitat, que va córrer com la pólvora durant els dies de la trobada internacional. De vegades el “drama” també pot tenir aspectes positius, i un bar d’estètica vintage amb moqueta i paper pintat a les parets és el marc escenogràfic ideal per a les millors escenes.