L’home que es va llançar als lleons: “No he donat el missatge que volia”

“Feia setmanes que planejava com havia de ficar-me a la gàbia dels lleons, no vaig sentir gaire dolor, però crec que no he aconseguit donar el missatge el que volia”. Així de contundent s'ha mostrat aquesta tarda, des de l'habitació de l'Hospital Vall d’Hebron, l'home que el 7 de desembre passat va decidir, vestit de militar, introduir-se a la gàbia dels felins del zoo de Barcelona. A Mira Payá, abans d'aquest episodi, se li havia diagnosticat un problema psiquiàtric.

Justo José Mira Payá s'ha assegut avui per primera vegada des que va decidir introduir-se a la gàbia. “Les lleones em van arrencar la cara d'una mossegada i tinc els braços i les cames destrossats però el pitjor és que quan la lleona em va tirar al fossat em van trencar el maluc; trigaré mesos a caminar però avui estic content i marejat perquè és la primera vegada que m'assec”, comenta en una entrevista telefònica.

Justo va arribar a ser el cap de la Policia Local de Gelida i és guàrdia civil en excedència. En un moment determinat de la seva vida va decidir deixar-ho tot i començar a viure com un ermità aïllat de la societat, dormint a la intempèrie i menjant el que recull o caça.

“Feia setmanes que preparava com entrar a la gàbia; dies abans vaig estar a la porta del zoo però plovia i no estava preparat per fer el que al final vaig fer”, sentencia. El 23 de novembre va penjar dues esvàstiques de la façana de la Pedrera, en un acte que pretenia ser una protesta contra l'avortament. En una de les pancartes havia escrit el missatge "avortament assassí". En l'altra, es podia llegir "40.000 nens. Hitler novell", en al·lusió a l'avortament. També va ser identificat l'11 de setembre passat per cremar una estelada davant del monument de Rafael Casanova, i anteriorment havia cremat una bandera espanyola a València.

Mira Payá va culminar les seves accions entrant a la gàbia. “Vull protestar per tot el que s'està fent malament en la societat. Em vaig ficar a la gàbia per queixar-me sobre el radicalisme islàmic i l'actitud del Papa, que només s'atreveix a dir el que la gent vol sentir”.

L'excap de la policia de Gelida tenia a la ment el pla perfectament preparat: “No descartava que els lleons m'ataquessin, però sabia que no em matarien”. A la motxilla, del mateix color militar que la roba, portava pancartes que no va poder treure. “Eren unes proclames en contra de Mahoma i el Papa; estic molest perquè s'ha parlat de mi però no de les meves reivindicacions”.

Justo José Mira no critica els que el consideren boig, “tenen dret a pensar-ho, faig coses que no són gaire normals però em consola pensar que hi ha moltes grans persones que també van ser titllades de boges i no ho eren”.

Recorda com va ser l'atac en tot moment. “Quan van començar a mossegar-me vaig començar a resar, vaig sentir dolor amb les primeres mossegades i després no vaig notar res. Tenia les lleones al damunt i vaig pensar que el mascle era l'únic que podia salvar-me. Va ser pensar-ho i va venir, va grunyir i em van deixar anar”.

Està content, aviat tornarà a caminar però encara haurà d'esperar diverses setmanes. Justo José Mira assegura que ho tornaria a fer i no descarta noves accions. Aquesta tarda s'ha assegut per primera vegada.