El senyor dels rècords

Hi ha futbolistes que escriuen la seva història en un llibre a part. Amb el joc conquerit i l'afició rendida semblen saltar a la gespa disposats a assolir registres. El 18 d'agost del 1998, Xavi Hernández (Terrassa, 1980) es va estrenar en un partit oficial amb la samarreta del Barça. En el futbol actual, ningú no ha obert tant les seves vitrines (25 copes, tres amb la selecció espanyola). Ningú no ha disputat tants partits amb el Barça (755). I, des de dimecres, ningú no ha visitat tants camps a Europa. Llegenda entre llegendes, contra el PSG el capità del Barça va sumar el seu partit 169 en competicions europees. En el retrovisor van quedar Maldini (168), Seedorf (161), Zanetti (160) i Raúl (158). Rècords al marge, els partits no oxiden el seu futbol.

A l'estiu Xavi es va tapar les orelles per no sentir les ofertes suculentes del futbol de Qatar i de la MLS dels Estats Units. Sabia, en qualsevol cas, que la recompensa no pagaria amb minuts al Camp Nou. “Si et quedes, per mi perfecte; però si no et trec, no em toquis les pilotes”, li va advertir Luis Enrique. Així ha succeït. La temporada passada Xavi va participar en el 85% dels minuts disputats pel Barça. En aquest curs, amb l'asturià a la banqueta, el 6 ha vist com la seva participació s'empetitia fins un 40%. No li ha importat. No es recorda cap cara llarga del campió del món ni a l'entrenador ni als companys. Amb 35 anys té clar el seu rol.

“Xavi sempre ens aporta grans coses. No és una novetat. És el de sempre”, va elogiar Luis Enrique a l'interior de Terrassa, després de la victòria blaugrana al Parc dels Prínceps. Al migcampista no se li va gastar el guix en l'última passada: suma vuit assistències aquesta temporada. Una cada quatre partits, xifres, fins i tot, superiors a les de la temporada passada (quan la mitjana era de 0,12 passades de gol), però amb estadístiques calcades a l'últim curs de Guardiola a la banqueta del Barça.

Des que Luis Enrique va agafar les regnes de l’equip, el joc blaugrana ha mudat de pell. De vegades, punxants en atac; d’altres, pacients amb la pilota. I tot i que Xavi es contamina amb el vertigen dels companys (fa un 30% menys de passades que, per exemple, quan Tito Vilanova era el tècnic del Barça), no perd el seu encert: un 93% d'eficàcia. Passa, en qualsevol cas, que quan el tècnic asturià vol retenir la pilota, troba sempre el mateix nom per a respondre la mateixa pregunta: Xavi. Revulsiu amb pausa, el capità ha saltat des de la banqueta en 17 dels 32 partits que ha disputat aquesta temporada.

Al Barça, quan els enfrontaments se li embogeixen, el cap de Xavi retorna la sensatesa al futbol. Va passar a Vigo (0-1), però la fórmula no va funcionar a Nervión (2-2). No obstant això, la recepta va tornar a tenir èxit al Parc dels Prínceps. Quan Blanc va treure al camp Lucas Moura en lloc de Rabiot, el partit va donar lloc a un remolí que no ajudava els interessos del Barça. Però, atès que el campió del món amb Espanya va agafar el timó, el quadre de Luis Enrique va cuinar el partit que va perdre al Sánchez-Pizjuán.

Encara que ha passat de jugar el 85% de minuts al 40%, la seva presència resulta determinant

Xavi té un imant amb la pilota i la seva presència funciona d'analgèsic a l'assídua (en aquesta temporada) desesperació de l’equip. Tranquil·litat per a Luis Enrique i també per a Leo Messi. L'argentí descansa en el català. El 6 és una capa de seguretat que protegeix el joc del 10. En els 37 minuts al camp de Xavi contra el PSG, Messi li va cedir la pilota en 12 ocasions, només superat per Busquets (va jugar tot el partit), al qual va passar la pilota 16 vegades.

Luis Enrique ja no amaga el seu equip de gala; no obstant això, amb Iniesta a la infermeria –té una forta contusió en l'articulació sacroilíaca–, Xavi està disponible per entrar en l'onze contra el València. Dissabte el Barça defensa el lideratge a casa i el present de l'interior no oblida el seu passat. Una mica de Xavi és molt, i té avantatge sobre Rafinha i Sergi Roberto per rellevar Iniesta. Potser són les últimes pinzellades del futbol de Xavi amb la samarreta blaugrana. Nostàlgia anticipada al Camp Nou, que es comença a acomiadar del seu home rècord.