Banderes

L'estelada és una bandera que ha passat a formar part del paisatge blaugrana amb una certa naturalitat, molt especialment al Camp Nou, un estadi on, a més, es reivindica la independència en cada partit quan es compleix el minut 17.14, ja que 1714 va ser l'any en què Catalunya va perdre la guerra davant les tropes de Felip V. La gent blaugrana s'ha acostumat amb el temps a la presència de la iconografia secessionista: se sumi o no a la causa, no pensa en si és molta, poca o suficient i considera al cap i a la fi que pertany a la idiosincràsia del Barça. La bandera és a l'estadi, a les balconades de les cases, al carrer i a les manifestacions, no hi ha constància de cap ordre que mani la seva retirada, i si hi fos, segurament serien multitud els qui apostarien per la desobediència com fa la CUP. Ningú pot negar el vincle del Barça amb Catalunya.

Encara que el club i l'equip es vesteixen amb la senyera reglamentària, són molts els seguidors que inclouen l'estelada en el seu equipatge quan viatgen pel món i per la Champions. Se suposa tan familiar que en el seu moment va arribar a formar part d'un cartell promocional del Mundial de Clubs al Japó. No hi ha hagut cap final en què el capità de l'equip, ja fos Puyol, Xavi o fins i tot Abidal, no s'hagi fotografiat amb la bandera independentista, ja sigui a París, a Roma, a Londres o a Berlín. No havia estat prohibida formalment sinó que la seva exhibició es considerava una declaració d'intencions particular, de manera que cada afeccionat sabia el risc que corria quan es desplaçava pels camps de la Lliga. El problema és que la seva presència ha augmentat d'acord amb la situació política de Catalunya.

Així s'explica que la UEFA multés el Barça després de l'última final de la Copa d'Europa. A l'informe complaent del delegat Harry Been, que va felicitar el club pel comportament de la seva afició, va seguir una denúncia sorprenent de l'advocada ucraïnesa Anna Bordiugova, membre de l'equip d'inspectors de la Comissió Disciplinària, per la presència massiva d'estelades a les graderies de l'estadi de Berlín. Bordiugova no es va fixar en el senyal internacional, sinó que va tenir en compte la transmissió de Televisió de Catalunya (TV3). La UEFA va decidir sancionar amb 30.000 euros el Barça. L'entitat blaugrana no va recórrer estranyament la multa sinó que va optar per fer pedagogia i explicar per la via diplomàtica la història de l'estelada, una opció ruïnosa perquè al partit següent, disputat contra el Bayer Leverkusen al Camp Nou, la UEFA va augmentar la pena a 40.000 euros.

A la UEFA no li sembla que l'estelada formi part de la pluralitat del Barça sinó que la considera una “bandera inadequada” i li aplica l'article 16.2, que castiga l'“ús de gestos, paraules, objectes i altres mitjans per transmetre un missatge no apropiat en un esdeveniment esportiu, especialment missatges que són polítics, ideològics, ofensius o de naturalesa provocadora”. Una norma genèrica, propensa als greuges comparatius i l'aplicació dels quals depèn de l'informe del delegat de la UEFA, ara mateix a la caça i captura de banderes independentistes. El Barça ha posat el crit al cel perquè considera que s'atempta contra la llibertat d'expressió, no s'atén el context polític català i es toleren en canvi pancartes i actituds violentes, al mateix temps que sospiten de la pressió d'una mà negra espanyola que tortura Catalunya.

L'escenari que es prepara per al proper partit europeu contra el Bate Borisov, pot tenir certa semblança amb el de l'última final de la Copa del Rei disputada davant l'Athletic. Aquell dia la xiulada a l'himne va ser monumental perquè s'havia amenaçat amb la possibilitat de no disputar el trofeu si hi havia brega al Camp Nou. Ara, pel 4 de novembre, s'espera una “explosió” d'estelades, per utilitzar una paraula d'un directiu blaugrana, després de la crida prevista per les entitats sobiranistes (Plataforma Pro Seleccions Catalanes, ANC i Òmnium). El contenciós es perllongarà davant la falta d'acord entre el Barça i la UEFA. Igual que ja ha passat amb la FIFA, no se sap qui són els interlocutors del club blaugrana, penalitzat pel contenciós Cardenal-Villar, i ja se sap que la UEFA no atén a raons a la Champions.

Al FC Barcelona, despersonalitzat i victimista, el perd l'ambigüitat i el seu caràcter reactiu, incapaç de prendre la iniciativa, ara mateix a mercè d'una graderia multicolor, mentre que la prepotència i el seu afany recaptador comprometen la UEFA, més severa amb l'exhibició d'estelades que en el llançament de bengales, tan obsessionada a empaperar els estadis exclusivament amb els seus anunciants i logos que un dia posarà els seus propis espectadors, sempre respectuosos amb el model de negoci, no necessàriament amb el futbol. No és fàcil governar avui el Barça ni tampoc Catalunya. I la UEFA? No hi ha xèrif que valgui, però s'aplica la llei. Tal com està avui el país, no li fa gens de gràcia que el Barça sigui més que un club.