Mas intenta seduir la CUP amb una presidència a quatre

Junts pel Sí busca qualsevol fórmula perquè la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) voti a la tercera vegada la investidura d'Artur Mas. La CUP va rebutjar un dels últims plantejaments fets en la taula de negociació: que Mas compartís la presidència amb Neus Munté, Raül Romeva i Oriol Junqueras. Ahir, després que sortís a la llum la proposició, la coalició de Convergència i Esquerra va recular i va fer pública una altra oferta, que va resultar ser la mateixa del debat d'investidura: un Govern liderat per Mas amb tres grans àrees.

La idea de Junts pel Sí és demostrar que l'actual president en funcions no tindrà el poder absolut en el seu Govern encara que mantingui la condició de líder. Per visualitzar-ho, la coalició va proposar a la CUP que hi hagués quatre presidents de la Generalitat: Mas, que tindria el rang legal i s'encarregaria de la coordinació de l'Executiu; la convergent Neus Munté, al capdavant de l'àrea de Benestar; el cap de llista, Raül Romeva, s'encarregaria d'Exteriors i Transparència, i el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, gestionaria Economia. Els quatre presidents, segons el diari ARA, es coordinarien en un consell de presidència en el qual se centrarien les decisions més importants de la Generalitat.

Hores després de publicar-ho, la CUP ja va deixar clar que ni així cediria en la seva pretensió inicial de no votar Mas. Va considerar que suposava només un canvi cosmètic respecte a la proposta que Junts pel Sí els havia ofert en el debat d'investidura. Com a molt, van apuntar fonts de la formació anticapitalista, estarien disposats a votar Mas si hi hagués un canvi legal perquè el líder de Convergència no tingués dues prerrogatives bàsiques: signar decrets i convocar eleccions anticipades. Des que el dirigent nacionalista va amenaçar de no convocar el 27-S si Esquerra no s'unia a ell, l'obsessió de la CUP és que no tingui aquest privilegi.

Els partits van parlar a la taula de negociació sobre aquesta proposta, però després del rebuig de la CUP, Junts pel Sí va recular. La formació va emetre un comunicat amb la proposta definitiva de "Govern de transició" i el decret que serviria per fer-lo realitat. L'oferta va resultar ser una ampliació del govern col·legiat que Mas va proposar: mantenint les prerrogatives de president, el líder de CDC cediria les funcions de coordinació de diversos departaments a la resta de dirigents de Junts pel Sí, que comandarien les anomenades comissions de Govern. Sota el comandament de Junqueras, que en seria el vicepresident, hi hauria els departaments d'Economia, Empresa i Coneixement, Agricultura, Territori i Treball i Afers Socials; Romeva, al capdavant d'Exteriors i Transparència, assumiria la tutela dels consellers de Governació, Interior i Justícia, i Neus Munté tindria l'àrea social: Benestar, Salut, Educació i Cultura.

Amb aquesta configuració, les àrees clau per al desenvolupament de la independència i el control de la corrupció quedarien en mans d'Esquerra o de Romeva, que malgrat que és independent manté una relació estreta amb Junqueras. La proposta reitera una altra de les ofertes que va fer el candidat a la investidura: sotmetre's a una qüestió de confiança en el termini de deu mesos per "avaluar conjuntament l'evolució dels compromisos acordats", segons Junts pel Sí.

En un acte celebrat ahir al vespre, Mas va destacar que l'oferta suposava "una solució nova" per fer funcionar el Govern. "Aquest moviment en cap cas qüestiona l'eficàcia i la dignitat de les institucions catalanes, inclosa la presidència, que conserva totes les atribucions que en aquest moment marca el nostre marc legal". El president en funcions va retreure a la CUP que es mantingui inflexible: "Ens estem movent perquè hi hagi un acord, però si no es mou tothom, l'acord és impossible"

1.600 militants

En la formació anticapitalista recelen d'aquests moviments. La CUP considera que la proposta de Mas no aporta res de nou. La cessió de funcions, apunten, es deu més a l'equilibri intern de Junts pel Sí que a una intenció de Mas de delegar poder.

Les maniobres de Junts pel Sí responen a la proximitat de l'assemblea que la CUP celebrarà aquest diumenge. La coalició vol pressionar el sector més reticent a votar a Mas perquè acabin cedint. La formació anticapitalista sotmetrà a la militància la seva posició negociadora, en un debat en el qual de moment es preveu que hi participin 1.600 persones.

Malgrat que Junts pel Sí confia que l'acte desencallarà la situació, la CUP ja ha avisat que diumenge no prendrà una decisió definitiva: només prendrà el pols a les seves bases per seguir negociant. Les opcions són donar suport a una fórmula que inclogui Mas; seguir insistint que Junts pel Sí ha de canviar el seu candidat; esperar que Catalunya Sí que es Pot, la marca de Podem i ICV, pugui canviar de rumb després del 20-D, o directament trencar les converses per anar a eleccions al març. Malgrat la teoria, en el fons del debat només girarà entorn d'acceptar la figura de Mas, o rebutjar-la amb totes les conseqüències.

La CUP supeditarà qualsevol pacte a arribar a un acord sobre el pla de govern, els avanços del qual, segons fonts de la formació, no són tan importants com defensen a Junts pel Sí. "El que hi ha sobre la taula, de moment, és poc o res", lamenten en la formació.

Després de l'assemblea de diumenge, la CUP espera avançar en les negociacions per poder arribar a un acord abans del marge que fixa la llei, el 10 de gener. En funció del seu desenvolupament, convocarà una altra assemblea per ratificar un hipotètic pacte, que podria ser el 13 de desembre –a meitat de la campanya del 20-D– o el 27 de desembre.

A Junts pel Sí ja s'han resignat que no arribaran a l'inici de la campanya de les generals amb un nou Govern a Catalunya. Però amb la divisió de la CUP, estan convençuts que les eleccions podran evitar-se. En cap cas es plantegen que Mas deixi de ser candidat: el president en funcions està disposat a cedir en gairebé tot, excepte a mantenir el lloc.