Mor l’escriptor Víctor Mora, creador d’‘El Capitán Trueno’ i ‘El Jabato’

El Capitán Trueno va ser l’heroi de l’Espanya de tota una generació. Era el gran heroi en vinyetes d’una Espanya que enyorava el seu passat d’aventures medievals i conquestes. Però darrere de les batalles de cavalleries, les dones esculturals i les frases grandiloqüents, hi havia un creador rebel que era un dels creadors més reeixits del franquisme —previ pas del censor de l’editorial Bruguera— i, alhora, un activista polític que militava en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), il·legalitzat a l’època. Era Víctor Mora (Barcelona, 1931), creador d’El Capitán Trueno, El Jabato i altres historietes que van marcar tota una època de nens i adolescents, que ha mort aquest dimecres als 85 anys, va avançar en el seu web El Punt Avui.

Trueno, cridant “¡Santiago y cierra Espanya!”, lluitava i guanyava tots els malvats, acompanyats dels seus inseparables companys, Goliath, àlies El Cascanueces, per la seva afició a fer xocar els caps dels infeliços que s’atrevien a atacar-lo. I Crispín, amb la seva aparença de patge, sempre de groc i enamoradís. Juntament amb el trio, entrava i sortia d’escena Sigrid de Thule, la bella reina nòrdica enamorada de Trueno. Els joves espanyols van devorar durant anys els àlbums de les aventures llargues del Capitán Trueno, aquests mateixos còmics que després s’intercanviaven en botigues a les quals es podia portar un exemplar llegit i atrotinat, i triar entre els de segona mà que t’oferia el dependent i així conèixer noves aventures de l’heroi.

El còmic, editat per primera vegada el 1956, va arribar a vendre més de 300.000 exemplars setmanals, però alguns ho veien com una història que avalava el franquisme i utilitzava la història per lloar els èxits dels espanyols. Res més lluny de la realitat. El mateix any de la seva creació, Mora va sofrir la repressió del règim de primera mà a causa de les seves afiliacions polítiques. La Brigada Social el va detenir juntament amb la seva dona Armonía Rodríguez, secretària de l’editorial Bruguera, durant sis mesos acusats de "maçoneria i comunisme". "Sentia l’obligació moral de fer el possible contra el règim de Franco. Vaig ser d’aquells il·lusos que creia que la cosa no podia durar gaire si tots hi posàvem l’espatlla”.

Paradoxalment el que sempre havia volgut ser Mora era dibuixant, però els seus gargots mai van interessar els editors.