El judici del Palau complica la primavera de la “desconnexió” a CDC

El cas Palau, que va destapar l’espoli del Palau de la Música i el pagament de comissions irregulars a Convergència, es jutjarà a partir del pròxim 1 de març. La vista, que durarà quatre mesos, suposa un nou llast per al Partit Demòcrata Europeu Català. El partit hereu de Convergència haurà de bregar amb el fantasma de la corrupció en ple intent de reprendre el seu projecte polític. El judici, a més, pot desestabilitzar el Govern català durant la preparació de les anomenades estructures d’estat i de les lleis de desconnexió.

Les dates d’un judici llargament esperat (de març a juny del 2017) posen les coses encara més difícils a un Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) en plena consolidació. Tres mesos després de la seva refundació, el partit ha tancat l’elecció dels seus dirigents i ara ha de posar-se a treballar per intentar recuperar la confiança dels votants que ha perdut, en part, pels casos de corrupció i també per la seva deriva independentista.

L’exposició mediàtica d’un cas de corrupció tan sonat com el del Palau pot accentuar, a més, la situació d’inestabilitat que ja viu el Govern català per les diferències dins de Junts pel Sí i per la desconfiança de la CUP. La coalició de Govern podria sortir-ne més afeblida. L’Executiu, a més, entra en un any clau del seu mandat, tal com va anunciar el president, Carles Puigdemont, durant la qüestió de confiança de la setmana passada. Durant els propers mesos s’han de desenvolupar les estructures d’estat i les tres lleis de desconnexió (entre les quals n’hi ha una d’essencial, la de transitorietat jurídica), que han d’estar concloses, segons les previsions de Puigdemont, a la fi del mes de juny. Una vegada complerts aquests tràmits, el Govern ha de preparar la convocatòria d’un referèndum independentista la celebració del qual està prevista per a la segona quinzena de setembre. El judici amenaça de desacreditar qualsevol intent de Puigdemont de buscar una consulta pactada amb l’Estat.

El judici arriba, en qualsevol cas, set anys i vuit mesos després que els Mossos d’Esquadra escorcollessin l’emblemàtica institució cultural. El saquejador confés, Fèlix Millet, i 15 persones més s’asseuran al banc dels acusats. La vista oral també dirimirà si el partit d’Artur Mas va cobrar comissions il·legals de Ferrovial a canvi d’adjudicar obres públiques durant l’últim govern de Jordi Pujol.

Comissions per obres

La investigació judicial, a partir del 2009, va treure a la llum els tripijocs de Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, al capdavant del Palau. Tots dos es van apropiar presumptament d’uns 30 milions d’euros de la institució musical, entre fons públics i privats. Cap d’ells va ingressar a la presó provisional, malgrat que van confessar (parcialment) els seus delictes. La Fiscalia reclama per a cadascun d’ells una pena de 27 anys i mig de presó.

Les anotacions sobre uns pagaments a “Daniel” trobades més tard van portar fins a Convergència: el seu extresorer, Daniel Osácar, afronta una petició de set anys i mig de presó pel cobrament de comissions. Les diligències van revelar que Ferrovial camuflava com a suposades donacions altruistes al Palau el que en realitat eren comissions encobertes a Convergència. A canvi, segons la Fiscalia, el Govern va adjudicar a la constructora obres de gran envergadura, com la línia 9 del metro o la flamant Ciutat de la Justícia on, precisament, se celebrarà la vista.

Les parts implicades en el procés (38) es van reunir ahir per fixar les dates definitives de les 55 sessions d’un judici les xifres del qual són monstruoses: 60.784 folis de causa, 16 acusats, sis acusacions i cinc responsables civils per lucrar-se dels delictes: entre ells, Convergència.