“El referèndum només pot ser pactat”

Roger Montañola (Barcelona, 1986) va militar i va ser diputat d'Unió Democràtica. Per la seva edat era un dels seus polítics amb major projecció i un altre dels que es va quedar sense nòmina política en quedar-se els democristians fora de l'hemicicle. En l'últim any ha creat la seva pròpia empresa i s'ha unit a l'històric de Convergència Antoni Fernández Teixidó per impulsar Lliures, un moviment nascut amb la pretensió de convertir-se en un partit polític que concorri a les eleccions catalanes. Es defineixen com a liberals, centristes i catalanistes. El seu discurs és contrari al procés independentista.

El 9-N va ser  simbòlic i és un error judicialitzar-lo. Vaig votar sí-sí però tinc molts dubtes que la independència sigui factible

P. Mariano Rajoy va reiterar en el debat d'investidura que no negociarà el referèndum i va avisar Carles Puigdemont que no s'asseurà a parlar de fets consumats.

R. El problema és que els fets consumats arriben de les dues parts i els donen vots perquè hi ha gent a qui agraden aquests discursos maximalistes. Hi ha alguna forma que, mentre no arriben totes aquestes coses que tothom promet, puguem seguir treballant? Per això neix Lliures, per evitar aquesta situació de bloqueig i de tensió creixent.

P. Intenten ocupar l'espai natural d'Unió, que està a la vora de la liquidació. Què els fa pensar que Lliures pot tenir èxit?

R. Aquest no és un projecte per substituir a ningú. Volem fer un moviment diferent, molt dinàmic i que tingui molt en compte el dia a dia dels autònoms, entre moltes altres coses. I això ho volem plantejar des d'un moviment d'obediència catalana.

P. Aquest discurs és molt similar a el de Marta Pascal, la coordinadora general de la nova Convergència, després de la refundació del partit.

No ens conformem només a parlar del procés"

R. La diferència és que Pascal tot això ho fa en paral·lel a un partit que governa i que no actua d'acord amb aquest missatge i l'única finalitat del qual és la ruptura amb l'Estat. Nosaltres no qüestionem l'ordenament jurídic, ni posem escenaris d'unilateralitat sobre la taula i tampoc estem disposats a trencar la baralla per molt difícil que sigui la situació.

P. Imagini's un Partit Demòcrata Europeu Català que no sigui independentista i que no depengui d'ERC ni de la CUP. Seria el més proper a Lliures?

R. El que seria és una bona notícia per al país. Convergència ha fet dos viatges: el del procés sí o sí i el de renunciar a ser el que havia estat sempre: defensar una administració tan intervencionista.

P. Lliures és un moviment antiprocés?

R. No, però no compartim la deriva dels últims anys, que o som independents o s'acaba el món. Nosaltres creiem que el referèndum només pot ser pactat. I si no, no hi ha una altra manera. No ens podem conformar a dir: només parlarem d'això.

Lliures neix  per evitar aquesta situació de bloqueig i de tensió creixent.

P. Vostè va participar a la consulta independentista del 9−N. I va votar sí−sí. Quan va decidir apostar per la via pactada?

R. Allò va ser un acte simbòlic que no hauria d'estar judicialitzat. És un error terrible judicialitzar-lo. En el simbolisme jo vaig votar perquè, com a somni, no tinc res en contra que Catalunya sigui independent. Ara, com a persona, tinc molts dubtes que això sigui factible.

P. Però vostè és independentista.

R. No considero que sigui independentista. Catalunya hauria de tenir el poder de decidir si és un Estat sobirà, però després de l'experiència dels últims anys, i això és important, crec que és impossible. Ho hem d'assumir i acceptar.

P. La deriva de CiU ha estat progressiva. No es podia canviar des de dins?

R. No es podia evitar, perquè la Convergència que havia assumit rols de poder cada vegada era més netament partidària de la independència. Però la qüestió és si és possible o no, destriar la realitat de la realitat virtual. Hem de començar a assumir que haurem de renunciar a coses. Les veritats fan mal. Però la política catalana ha d'aturar-se i analitzar si l'estratègia és la correcta. Hem forçat la màquina durant molt de temps i ara seria un bon moment per obrir un període de negociació. L'Estat sap que no es pot menysprear aquests dos milions de persones que s'han mobilitzat, però aquestes persones també han de saber que sense cedir no aconseguiran el seu objectiu. Han de cedir les dues parts al mateix temps.