El Teatre Principal de la Rambla tanca la persiana

Les bombetes que anunciaven el Teatre Principal en la façana de la Rambla de Barcelona han desaparegut. Les taquilles han estat tapiades i el gris fosc del gran edifici propietat del grup Balañá no registra cap activitat des de fa uns mesos. Encara que ningú ho confirma, ni l’Ajuntament de Barcelona ni la propietat, el teatre ha tornat a tancar la persiana després de l’enèsim intent de donar-li vida quan va obrir el 2013 –llavors feia sis anys que estava tancat– amb la gestió, compartida en una primera etapa, del grup Balañá amb l’empresari de l’espectacle Carlos Caballero, que al setembre del 2014 es va veure involucrat en una batuda policial iniciada per una trama de prostitució.

No hi ha rastre de l’empresa que gestionava el teatre, Principal Project, i la web del Principal està “permanentment tancada”. Responsables de locals de restauració del final de la Rambla coincideixen a assenyalar que l’activitat del teatre va cessar entre novembre i desembre. En aquesta època va ser quan un equip d’operaris van buidar el mobiliari del teatre per la part posterior, segons van explicar a aquest diari veïns de la zona. “No hi ha notificació de res i l’Ajuntament no ha instat el precinte”, puntualitza el districte de Ciutat Vella a preguntes d’aquest diari.

A finals de desembre es podien veure unes bastides a la façana de la Rambla del Principal. D’això sí que en tenia notícia el districte: “La bastida està col·locada per eliminar rètols, focus de façana i altres elements que incomplien l’Ordenança del Paisatge Urbà a un requeriment del districte i emmarcat dins del Pla d’Inspecció de la Rambla”. Ciutat Vella tampoc ha tramitat cap expedient més relatiu al teatre en l’últim any, cosa que ja va ser polèmica des que va obrir, el 2013. Ho va fer amb les llicències històriques que ja tenia: la de teatre de la sala gran –amb un aforament per a 600 persones– i la complementària de sala de festes de la sala Latino, per a 300 persones. En realitat, la sala gran va ser reformada per tenir dues vides: la de teatre amb sopars espectacles i la de discoteca, com van fer publicitat durant temps a la seva pàgina web. Una activitat per la qual no tenien llicència i que van desenvolupar sense problemes i sense cap tipus de requeriment del districte de Ciutat Vella, llavors dirigit per la regidora Mercè Homs amb el govern convergent de Xavier Trias.

Les coses van canviar un any després quan l’Ajuntament va ordenar el cessament de l’activitat de la sala gran com a discoteca. El canvi d’actitud municipal es va produir el novembre del 2014, poc després que Caballero fos detingut i posat en llibertat, quan els tècnics del districte van decidir actuar per dues denúncies de soroll. Després de sis mesos de tancament, les sales van tornar a la seva activitat fins que a l’octubre del 2015, ja amb el govern municipal d’Ada Colau, el districte va precintar la sala gran. El gremi que agrupa les sales de festes de Barcelona també va denunciar Caballero perquè gestionava l’espai com a discoteca sense tenir les llicències per a això, segons va aclarir un representant d’aquesta entitat.

El Teatre Principal, encara que amb un altre tipus d’edificació, es va construir a principis del segle XVII en uns terrens donats a l’antic Hospital de Sant Pau, que havia de nodrir-se dels beneficis dels espectacles. Aquesta relació amb l’església, a través de la Muy Ilustrísima Administración, va arribar fins al final de la Guerra Civil. En la seva època de màxima esplendor, a mitjan del segle XIX, el Principal va ser rival del Liceu perquè els dos programaven òperes. La família Balañá el va adquirir a mitjan del segle passat i la seva activitat principal va ser durant dècades la d’espectacles de revistes, teatre i òperes.

L’espai, com li va passar a la mateixa Rambla, va entrar en decadència i va tancar el 2006. Durant anys, el govern socialista de Jordi Hereu va intentar, sense aconseguir-ho, arribar a un acord amb la propietat per adquirir-lo. Va reobrir el 2013 amb la gestió de Caballero i per a la seva reobertura es van invertir, segons van explicar llavors l’empresari i el grup Balañá, sis milions d’euros en la reforma dels espais amb una profusió de barres de bar inaudita perquè n’hi havia 13 entre les dels accessos, les de la sala gran –un calc de la discoteca Luz de Gas–, la Latino i les del frontó Jai Alai pel qual Caballero va demanar llicència de discoteca que va ser denegada per l’Ajuntament. També van quedar aparcats altres plans ambiciosos com reconvertir part de l’edifici de la Rambla de 15.000 metres quadrats –a més de les sales i el frontó cal sumar els antics billars Monforte i la Cúpula Venus– en un hotel.

I el que ara es dona per descartat és que l’Ajuntament intenti obtenir la propietat del Principal, cosa que es va apuntar a l’inici d’aquest mandat municipal –per un acord amb Esquerra Republicana– que perseguia l’adquisició del Principal i de l’Antiga Foneria de Canons del final de la Rambla per part de l’Ajuntament per revitalitzar aquesta part del passeig barceloní. La idea de comprar el Principal ha decaigut per complet i els actuals gestors de l’àrea de Cultura– dirigida pel socialista Jaume Collboni des del pacte amb Colau– no veuen viable una inversió tan important en un edifici que, a més, caldria modificar-lo de dalt a baix. L’empresa Balañá ha declinat contestar qualsevol pregunta d’aquest diari.