La presó de Junqueras força Puigdemont a decidir ja el seu futur
Junts per Catalunya diu que investir el líder d'Esquerra seria acceptar l'article 155
La decisió adoptada aquest divendres pel Tribunal Suprem de mantenir a la presó l'exvicepresident Oriol Junqueras reforça la pressió sobre Carles Puigdemont perquè acabi amb la incògnita que ha anat alimentant sobre si tornarà o no a Catalunya per ser investit president de la Generalitat. L'independentisme sosté des de la nit de les eleccions que Puigdemont és el seu candidat per recuperar el càrrec i reclamar la confiança del Parlament, però segueix sense saber-se de quina manera pensen fer-ho realitat.
La llibertat provisional d'Oriol Junqueras rebutjada pel Tribunal Suprem podria haver activat el pla b de l'independentisme, que defensa en públic Gabriel Rufián, diputat d'ERC al Congrés, i en privat altres dirigents d'aquest partit. És a dir, que en absència de Puigdemont, Junqueras podria aspirar a la presidència. L'argument per defensar aquesta alternativa és que davant la fugida de l'expresident, la candidatura de l'exvicepresident tindria sentit perquè era el número dos del Govern destituït i tenint en compte que només dos escons separen els republicans de Junts per Catalunya (32 davant de 34).
La nit del dijous, hores abans que es conegués la decisió del Suprem i davant la possibilitat que Junqueras recuperés la llibertat, Junts per Catalunya va fer públic un comunicat en el qual descartava de soc-a-rel la candidatura a la Generalitat del líder republicà i deixava en evidència les tensions internes del secessionisme. “Només existeix un pla: restituir el president Puigdemont i el Govern legítim.
Qualsevol altre pla seria donar per bo el cop d'estat de Rajoy i no respectar el resultat de les eleccions”. La candidatura de Puigdemont assegurava en un altre apartat que “només té un pla”, que és investir a Puigdemont, i que “qualsevol altre pla és acceptar l'article 155” de la Constitució, tot un dard a les hipòtesis que tenia en compte ERC en cas que Junqueras quedés en llibertat.
Aquest escenari no s'ha produït de moment i la decisió de la Sala d'Apel·lacions del Suprem torna a traslladar el focus polític sobre l'expresident i sobre què farà abans del 31 de gener, data màxima en la qual ha de celebrar-se la primera sessió del debat d'investidura.L'independentisme passarà el seu primer examen el dia 17.
En aquesta data s'ha de constituir el Parlament i haurà d'haver-se desvetllat en aquest moment l'enigma sobre què faran els vuit diputats fugits o empresonats. És a dir, si renuncien a les seves actes i es corre la llista per conservar la majoria independentista sorgida de les eleccions o si la mesa d'edat que es formi en la constitució del Parlament, amb dos independentistes dels seus tres membres, s'inventa una treta perquè aquests diputats deleguin el vot, encara que no ho permeti el reglament de la Cambra perquè no es tractava d'una absència per maternitat, paternitat o baixa laboral.
Per al dia 17, a més, el jutge instructor del cas, Pablo Llarena, hauria d'haver resolt també la petició que presentarà la setmana vinent Oriol Junqueras reclamant de nou la seva llibertat, el trasllat a una presó catalana i que se'l deixi acudir a la sessió de constitució del Parlament i a la resta de plens de la Cambra catalana.
A l'espera de resoldre aquests interrogants, la pressió la té Puigdemont, que va prometre en campanya el seu retorn a Catalunya si la seva candidatura guanyava les eleccions per “restituir el Govern legítim”, el que va presidir i que va ser destituït per Mariano Rajoy l'endemà de la proclamació de la independència.
L'expresident segueix sense donar pistes de les seves intencions i ahir es va limitar a carregar contra els jutges per mantenir a la presó Junqueras. “La interlocutòria del Tribunal Suprem és un escàndol que fa sentir vergonya a qualsevol demòcrata amb un mínim sentit de la justícia”, va escriure a Twitter, on feia poc havia dit també que els quatre líders independentistes que són a la presó “ja no són presos polítics, sinó ostatges”.
Aquest dimecres, Puigdemont va deixar un altre enrevessat missatge a Instagram: “Mentre hi hagi camí seguirem caminant. Confiem en vosaltres i no ens vau fallar. Ara ens toca a nosaltres. Aquesta cadena de confiances és la garantia més gran per a la república catalana”.
Els missatges contradictoris del secessionisme
Reunions
L'independentisme va acudir en llistes separades a les eleccions i no hi ha dia en què no mostri la seva disparitat de plantejaments, ja no només entre els partits que ho componen, sinó fins i tot en els missatges que transmet una mateixa formació.
Així, el portaveu d'Esquerra Republicana, Sergi Sabrià, va tornar a insistir ahir en què en les seves files no es barreja una altra hipòtesi que investir a Carles Puigdemont quan Junts per Catalunya concreti la seva “proposta exacta”. D'aquesta manera, intentava fer callar al diputat en el Congrés Gabriel Rufián, qui el dijous va declarar en les portes del Tribunal Suprem que Oriol Junqueras era “el pla b” si fallava Puigdemont. “És una cosa de sentit comú”, va argumentar el parlamentari, que va reiterar la seva frase que Catalunya “no pot tenir un president per Skype”.
També des de Junts per Catalunya es transmeten missatges contradictoris que revelen la falta d'una estratègia definida de la formació. Així, el coordinador dels diputats i senadors del PDeCAT, Jordi Xuclà, va qüestionar ahir que el Parlament pugui constituir-se i triar a la Taula sense la presència de tots els diputats electes, vuit dels quals estan fugits o a la presó en l'actualitat. “Només es pot afrontar la constitució del Parlament i el debat d'investidura si tots els diputats electes poden participar en aquests dos moments parlamentaris importants”. La candidatura, no obstant això, dona per fet que el proper dia 17 es constituirà la Taula, un fet que considera “prioritari” en el comunicat difós la nit del dijous “i que aquesta tindrà majoria independentista”.
La llista de Puigdemont anuncia que s'estan celebrant reunions “discretes” amb Esquerra Republicana, amb la CUP i que també es reuniran amb Catalunya en Comú-Podem, perquè totes aquestes forces formen part de el “bloc democràtic i anti 155”. Junts per Catalunya es mostra convençuda que hi haurà acord “ja que la conseqüència dels resultats electorals d'aquestes eleccions (i la no acceptació del 155) sens dubte és la investidura de Puigdemont".
I en aquest mar d'especulacions i propostes, l'Assemblea Nacional Catalana va suggerir ahir un govern català “mixt”, en què hi hagi uns consellers sense cartera fugits a Brussel·les i uns altres “a l'interior” al capdavant dels diversos departaments. És la proposta que va llançar el secretari general de l'entitat independentista, Enric Blanes, en una entrevista a Onda Basca, qui va admetre que una de les “clau” sobre el nou Govern és “com pot produir-se una investidura de Puigdemont”. En aquest sentit, va reconèixer que la situació seria “molt diferent” si Junqueras quedés en llibertat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
