Aborigen en habitació llogada

Quatre de la matinada. Un ventilador, tan potent com sorollós, està a un costat del llit. Fa el que pot en aquesta nit d'agost. Repeteixo habitació Airbnb, en ple centre de Barcelona, barri Gòtic. A nou parades de metro de la meva casa amb aire condicionat. És estrany sentir-se com un pròfug, un turista marcià, un senyor estrany a la teva pròpia ciutat. A uns metres, al balcó que s'obre a la plaça Traginers, un jove que no conec de res està fumant. És o interpreta el paper de qui viu aquí habitualment. Des d’Airbnb (acrònim de matalàs inflable i esmorzar: airbed and breakfast) s'insisteix en la idea de ciutadans que volen compartir el seu allotjament davant l'opinió pública i els consistoris municipals que li exigeixen transparència, legalitzar la seva oferta i no ferir de mort determinats barris. Als peus del jove, hi ha un gos, crec que un llebrer però ja se sap: de nit tots els gossos són llebrers. Al balcó, una bandera de Polònia. Les claus me les va donar una noia simpàtica d'aquesta nacionalitat que, com els camells en les velles cançons de Lou Reed, va arribar tard a la cita. 45 minuts per ser precisos.

Per llogar una habitació a Airbnb, l'empresa/plataforma de programari, t'has de donar d'alta en el seu web, en el qual tot és frescor i solvència, fins i tot quan et demanen que et facis una selfie per a la fitxa. No hi ha ombres o no les encertes a veure en tot el tràmit. Dades targeta, preguntes lògiques, pestanya d'ajuda i telèfon d'assistència. El meu objectiu és llogar un parell de nits dues habitacions al barri de Barcelona on més habitacions i apartaments turístics queden sota el paraigua Airbnb. Barcelona és la ciutat europea on va créixer menys, però és, en l'actualitat, la tercera ciutat del continent amb uns tres milions de pernoctes l’any. El preu mitjà per habitació és de 107 € però pots aconseguir un lloc per dormir des de 34 €. Els apartaments grans ronden els 300 €. La meva habitació és de 70 € incloent despeses de neteja, tarifa i impostos. La primera tarda vaig anar a la nevera i vaig agafar un iogurt de sucre de canya dels quatre que hi havia. L'interior de la nevera està ple. Els usuaris que passen per la ciutat deixen begudes, fruita, aliments que no es poden endur. No tinc ni idea si el lloguer inclou aquest iogurt. El liquido furtivament i després, amago els altres tres darrere d'una ampolla de Sprite que està a les últimes. Vaig llogar una segona nit també al Gòtic, al carrer Escudellers per 49 €. No obstant això, quatre hores després de la contractació, em van avisar des d’Airbnb que s'anul·lava la reserva. Em retornarien els diners en un termini màxim de cinc dies. Cinc dies en els quals –perdició!– podien descobrir que faltava un iogurt de canya.

Al món Airbnb els éssers humans es divideixen entre hostes i amfitrions rotllo La invasió dels ultracossos. Hoste i amfitrió es comuniquen directament mitjançant missatges de text a través de la plataforma. El noi del balcó, el meu amfitrió, que ara és a l'altre dormitori tus cada minut i vint-i-quatre segons. Fantasiejo amb un final Kurt Cobain però recordo que he contractat una Experiència per a demà: aprendre a fer una paella en anglès. En l'oferta d’Airbnb s'afegeixen ofertes d'oci que es fan dir Experiències. Les Experiències et demostren que la teva pròpia ciutat és riallera, jovial i assolellada. Sempre i sota qualsevol circumstància.

La zona del Gòtic on se situa Traginers és darrere de la catedral, al final de Via Laietana. Partint d’aquí, el carrer per als vianants de Sotstinent Navarro serpenteja al costat de les muralles romanes i torres de defensa. Allà, hi ha uns graons en els quals la gent pren beuratges i potingues i es llança tècniques de seducció, anècdotes, problemes vitals. Grups de dos, tres, sis persones. Gairebé cada grup parla un idioma diferent i un s'adona que Barcelona és també tota aquesta gent aquí i ara parlant entre la rereguarda del cavall de Ramón Berenguer i les muralles, fent el que volen i amb qui volen, vestits a la seva manera i completament tranquils perquè Barcelona és així: confiada i pacífica. Un lloc en el qual ni els violents volen ser-ho: amb prou feines et roben, arrenquen a córrer.

Els turistes amb les seves maletes al Gòtic només es creuen i per ventura relacionen amb altres turistes amb o sense maletes, a part de cambrers, ciclistes de trixi i altres. Amb ells i amb els únics aborígens que queden que són, en la seva gran majoria, gent que no ha pogut anar-se’n a un altre lloc, en risc d'exclusió social: pobresa, desemparament, drogoaddicció, solitud extrema. Són part d'un exèrcit que, en retirar-se aquest, els va deixar enrere. Potser els van prometre que vindrien a buscar-los però la veritat és que no ho han fet. Les muralles es van tancar i ells es van quedar fora. Són gairebé invisibles més enllà de serveis socials i ordres religioses. Un local a Sotstinent Navarro, Cafè Just Menja Just llueix a l'hora de dinar i sopar una cua d'aquestes persones en precari. Turistes i gent en precari. Realitats que només es miren, s’esquiven i envaeixen territori sense afectar-se gens ni mica. La seva és una trobada que no canvia gens l'altre. A Vins i tapes de la Mercè, em prenc una canya envoltat de turistes. Toquen la guitarreta uns xavals que tinc darrere meu, potser del barri, recolzats hores i hores contra una paret: drogues, llits compartits, deutes de cinc euros i cal anar a menjar als Monjes Capuchinos que t'ho donen en una capseta. Un d'ells no es creu que un monjo pugui tenir nom de cafè italià. Un altre tracta d'explicar-l’hi. Arriba un en una moto fent soroll. De paquet, la seva xicota. Prims, tatuats i cinquantins. Són Sailor i Lula en un viatge en el temps i per mil analítiques. Però tot això conforma un barri? Gent de pas que genera negocis nocturns i locals que els lloguin bicicletes, els serveixin begudes i menjars i estampar algun tatuatge. Un barri són nens que van a escola i, si pot ser, juguen al carrer. Avis i senyors i senyores que van i tornen de la feina. Que es preocupen pel lloc on són avui i seran demà i l'any que ve. Un barri és una fleca i una perruqueria, un carterista i un gandul. I turistes i penjats i una veïna que et pregunti per la teva mare.

Deixo la meva habitació i reso perquè Carlos y Matilda segueixi obert. Airbnb, Donald Trump o Amazon utilitzen la mateixa mitja veritat aplicant la pomada antisistema sobre la pústula liberal: fer-nos creure que el nostre problema són els intermediaris. Que això encareix i complica el nostre plaer. I ja de pas que molestes que són les legislacions, els partits polítics i parlaments, les llibreries, els tècnics. Només cal escoltar el cor de la massa i donar-l’hi: vostè no necessita que ningú modeli, mesuri i revisi el que vol. Un aborigen drogata em demana un cigarret. Porta als braços un enorme coixí amb la cara de Doraemon. L'hi dono. Des d'on soc veig com el meu amfitrió deixa el balcó. Torna bevent a morro d'una ampolla de Sprite. Que ingenu: ho va saber des del primer moment.