L’ampliació de la justícia universal permetrà reobrir casos de crims impunes

La investigació de casos com el del càmera José Couso, assassinat per les tropes dels Estats Units durant la guerra de l'Iraq el 2003, es podria reobrir amb la reforma de la justícia universal en la qual treballa el Govern espanyol. La revisió d'aquest i altres processos, com el genocidi al Tibet, ha emergit aquest dimarts en la primera reunió del consell assessor creat per la ministra de Justícia, Dolores Delgado, per recuperar i “ampliar” la justícia universal, és a dir, la capacitat dels tribunals espanyols per jutjar delictes greus que s'hagin produït en altres països.

Quatre experts en dret internacional s'han reunit amb Delgado durant més de tres hores per començar a posar en comú els “criteris” que regiran la futura Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), que permetrà recuperar la jurisdicció universal. Aquesta potestat va quedar severament limitada per una reforma impulsada pel PP el 2014, quan tenia majoria absoluta al Congrés.

“Hem començat a parlar de reformes processals que, segons com es plantegin i quin en sigui l'abast, podrien donar lloc a la reobertura d'investigacions com la de Couso”, expliquen fonts coneixedores de la trobada. Els juristes s'han mostrat satisfets pel plantejament “obert” de la ministra, que no només té la intenció de recuperar la justícia universal, sinó d'ampliar-ne els contorns. “En aquests anys, la normativa internacional ha evolucionat molt i estaria bé incorporar aquests avanços”, assenyalen les mateixes fonts.

Recuperar la jurisdicció universal és una de les prioritats de Justícia en aquesta legislatura, tal com va assenyalar Delgado en una compareixença al Congrés al juliol. La reforma del PP, va criticar, havia “limitat l'eficàcia d'Espanya” per combatre el narcotràfic i el terrorisme. A més de la protecció dels drets humans i l'empara a les víctimes de genocidis i altres delictes greus, la reforma pretén “fer un pas més” i endinsar-se en camps com “la persecució de la criminalitat internacional organitzada” i dels “delictes contra el medi ambient”, ha informat aquest dimarts el ministeri en un comunicat.

“La doctrina va a un ritme i els Estats, a un altre. Ara caldria actualitzar-se, perquè els convenis ens estan dient que certs delictes, també econòmics, s'han de combatre de forma transnacional”, apunten aquestes mateixes fonts. Els juristes ja han llançat algunes idees i la ministra els ha sol·licitat “un primer informe” que tingui en compte “la realitat social actual” i “la jurisprudència més moderna” per anar d'acord amb els tractats internacionals subscrits per Espanya.

A més de la reforma de la LOPJ, els juristes “han anotat” idees per introduir canvis en la Llei d'Enjudiciament Criminal i fins i tot en el Codi Penal. “Es tracta de millorar les formes de persecució”.

Amb aquestes reformes, coincideixen, s'obre la porta perquè es reprenguin casos que els jutges van haver d'arxivar amb la reforma del 2014. Un dels més emblemàtics va ser el de José Couso, abatut el 8 d'abril del 2003 per un carro de combat nord-americà que va disparar contra l'hotel Palestina de Bagdad, en el qual s'allotjava la premsa internacional. La família està pendent que el Tribunal Constitucional resolgui un recurs que pretenia declarar nul·la la reforma de la justícia universal. Altres casos sonats van ser els dels vols de la CIA, o les tortures a la presó de Guantánamo.

A més de la ministra i del secretari d'Estat de Justícia, Manuel Dolz, formen part de l'òrgan assessor quatre juristes: José Ricardo de Prada, magistrat de l'Audiència Nacional que va formar part del tribunal que va condemnar el PP per la trama Gürtel; Manuel Ollé, professor de Dret Internacional de la Universitat Complutense; Manuel Vergara, professor de Dret Penal, assessor de la Fundació Internacional Baltasar Garzón i col·laborador del Tribunal Penal Internacional (TIP); i Hernán Hormazábal, catedràtic de Dret Penal i president de l'Associació Pro Drets Humans d'Espanya.