El Govern s’apropia del domini d’internet .cat com a “estructura d’Estat”

La Generalitat té previst aprovar un acord de govern per reconèixer el domini d'internet .cat com “una estructura digital d'Estat”. D'aquesta manera, la Conselleria de Polítiques Digitals vol implicar-se en la promoció d'un sufix que, amb 13 anys d'història, acumula més de 107.000 adreces registrades, xifra que ha disminuït per primera vegada aquest any. L'anunci ha generat crítiques a les xarxes socials perquè el .cat va ser concebut per representar la cultura i la llengua catalanes sense estar adscrit a cap mapa polític.

La decisió del Govern pretén premiar la “maduresa” d'un domini i el paper que va jugar la fundació puntCAT, de gestió privada sense ànim de lucre, durant els preparatius de l'1 d'octubre, apunten fonts de la conselleria encapçalada per Jordi Puigneró. L'objectiu de l'acord, impulsat pel primer Departament de Polítiques Digitals, és donar una “empenta” al .cat, que ha vist truncat el seu creixement constant des que es va crear, el 2006.

“L'objectiu és que el .cat sigui el domini propi de Catalunya en totes les administracions”, va assegurar Puigneró. La Generalitat fa servir el domini (gencat.cat) des del primer dia, quan Pasqual Maragall era president del Govern durant el tripartit. L'ús del domini també està estès en les diputacions i els ajuntaments catalans. Encara que l'acord del Govern —que està previst que s'aprovi aquest octubre— està pendent de redacció, té com a objectiu promoure que el .cat s'utilitzi en tots els “projectes” en els quals participi la Generalitat.

El .cat és un dels dominis anomenats genèrics, com el .com o el .net. Va ser el primer del món que es va concedir a una comunitat lingüística. No es tracta d'un sufix territorial, com els que tenen els estats com, per exemple, el .es a Espanya o el .fr a França. El domini que correspondria a una hipotètica Catalunya independent seria el .ct, que ja es promovia a la xarxa a finals dels noranta.

Alguns internautes han acusat la Generalitat d'atribuir-se els mèrits d'un distintiu que també vol representar els altres territoris de parla catalana, principalment la Comunitat Valenciana, Balears i Andorra. “És vergonyós que la Generalitat segresti ara un domini que va ser creat al marge de les institucions. Indigne”, va tuitejar el director de Vilaweb, Vicent Partal, que va propiciar una allau de crítiques.

El projecte de la Generalitat “no exclou que cap altre Govern pugui emprendre iniciatives similars”, va matisar puntCAT. En aquest sentit, el president de la fundació, Carles Salvadó, va anunciar que a finals d'aquest mes els responsables de l'entitat es reuniran amb el Govern de Balears. “Allà hi ha més feina a fer”, va constatar davant la xifra del 2,63% de dominis registrats a les illes sobre el total, segons dades del 2018 de la mateixa fundació. València acumula l'1,11% dels registres i Andorra, el 0,14%. Catalunya té la majoria d'adreces: un 83,82%. La normativa del domini requereix que les pàgines web que alberga siguin en català o promoguin la llengua. Ocasionalment s'hi colen algunes adreces a l'estranger pel significat en anglès de cat (gat), com ilove.cat, kitten.cat o amazing.cat.

Salvadó considera que la Generalitat més que “apropiar-se” del domini “se l'ha fet seu”. Fa un paral·lelisme: “El català és la llengua de Catalunya però no és propietat de Catalunya, la gestiona l'Institut d'Estudis Catalans”. En línies similars es va pronunciar a Twitter l'exconseller de Cultura Lluís Puig, des de Brussel·les. El president de puntCAT ha aclarit que la fundació seguirà encarregant-se del registre de noves adreces com fins ara, “sense cap aportació econòmica de la Generalitat”.

El projecte de la Generalitat “no exclou que cap altre Govern pugui emprendre iniciatives similars”

Els responsables de la fundació puntCAT s'han reunit aquesta setmana amb Puigneró i el president de la Generalitat, Quim Torra, per abordar el contingut de l'acord. Els estatuts de la fundació recullen que la seva gestió exclou administracions, partits i sindicats. No obstant això, puntCAT, que aquest any ha rebut la Creu de Sant Jordi, s'ha mostrat diverses vegades propera als partits independentistes.