El desplegament de fibra òptica s’encalla en 800 municipis

Erigir una "nació digital" abans del 2023 és un dels punts del fulll de ruta del Govern de Quim Torra. El president i els seus consellers ho condicionen a l'extensió de la banda ampla a tots els racons de cada comarca, i reafirmen el compromís del Govern de desplegar, abans de cinc anys, una completa xarxa de fibra òptica que arribi fins i tot als pobles de menys de 100 veïns. El temps corre en contra seva: dels 947 municipis catalans, actualment només 141 estan connectats.

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, està fent aquests últims mesos una gira de visites a ajuntaments, diputacions i consells comarcals. En cada cas repeteix un mateix missatge: totes les capitals de comarca estaran connectades per fibra òptica el 2020 i tots els pobles de més de 50 habitants tindran instal·lat el servei el 2023. A Catalunya hi ha 947 municipis i són una petita minoria els que no sumen mig centenar d'habitants. Segons la classificació dels micropobles catalans, entre els deu pobles més petits només sis no arriben als 50 veïns. El compromís adquirit ho posa difícil al Govern perquè la xarxa de fibra òptica de la Generalitat és, a dia d'avui, minsa. Només arriba a 141 municipis. Fonts de la conselleria afirmen que hi ha alguns desplegaments que avancen a bon ritme i que, ben aviat, ja seran 200 els nuclis connectats. A les capitals, els deures estan sensiblement més avançats: n'hi ha 29 que estan connectades a la fibra i hi ha projectes avançats a les Borges Blanques, Solsona, Sort, el Vendrell i Banyoles. Segons el calendari fixat, en poc més d'un any s'haurà de connectar Gandesa, Falset, Moià, Montblanc, el Pont de Suert, Puigcerdà, Valls i Vielha.

Más información

Polígons a la recerca d’Internet

La Sindicatura qüestiona el concurs de fibra òptica de la Generalitat

Telefónica haurà de compartir la xarxa de fibra excepte en 34 ciutats

Hi ha operadors privats que han instal·lat la seva pròpia xarxa de fibra òptica a diversos pobles i ciutats, però aquesta infraestructura no computa per als plans de la Generalitat, que només mesura els quilòmetres de la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC). Una xarxa pròpia, pública i neutral és l'única manera d'assegurar la igualtat d'accés al servei, argumenten des de Polítiques Digitals. La Generalitat defensa que la Xarxa Oberta impedeix que la xarxa de fibra òptica sigui un vedat privat de cap operador de telecomunicacions. La XOC, definida per la Generalitat com "un projecte de país", la gestiona Cellnex, del grup Abertis, després de comprar-la a Mediapro per 34 milions d'euros.

La ronda del conseller Puigneró per diputacions i consells comarcals no només pretén difondre les bones intencions del Govern. El desplegament de la fibra té un cost econòmic i el conseller és l'encarregat de buscar aliances entre administracions per rebaixar la factura de la Generalitat. A Lleida, on Puigneró va signar un pacte amb Joan Reñé, president de la Diputació fins que va ser detingut per un delicte de corrupció, cal estendre 1.500 quilòmetres de cable nou. La Generalitat ja ha gastat 15 milions d'euros amb els quals tot just ha cobert 500 quilòmetres.

On la connexió no arriba

El compromís de la Generalitat implica oferir connectivitat de banda ampla als municipis abans del 2023, la qual cosa suposa garantir una connexió d'almenys 20 megues. Una velocitat utòpica, ara, per a moltes localitats, sobretot de l'àmbit rural. Oriol Baños regenta Rústic Vilella, una casa rural per a 15 persones a Gisclareny (Berguedà). "Si necessites internet per enviar un correu, et val, però la connexió sovint va molt lenta", diu. Es considera afortunat per tenir accés a una velocitat de 12 megues, un fet excepcional a la zona. El seu veí, Enric Franch, amo del restaurant Cal Misèria, ho té pitjor. En el seu negoci la cobertura és pèssima i té contractat un paquet d'accés a internet que li restringeix l'ús a 10 gigues al mes. "Quan els clients em demanen la contrasenya del wifi, els haig de dir que no perquè si els nens es posen a mirar la tauleta, es poleixen la connexió", apunta. El seu restaurant no té pàgina web, "a nosaltres se'ns coneix pel boca-orella", ni tampoc pot acceptar pagaments amb targeta perquè la poca cobertura inhabilita el datàfon. Si algun client no porta diners a la butxaca, l'Enric li facilita un número de compte perquè, quan pugui, li faci una transferència. "En 20 anys només m'ha fallat una parella, la gent és agraïda i compleix", celebra. Quan se li pregunta sobre fibra òptica, respon amb indiferència: "És com si em parlessis en xinès". Ferran Puig, que és president de Concatur, la Confederació Catalana d'Agroturisme i Turisme Rural, assenyala que, a més dels retrets pels intricats accessos, una bona connexió a internet és una demanda recurrent. "I això que la clientela del turisme rural suposadament ve a descansar i desconnectar", diu.