Política des de fora

Tres mesos després, a Anna Saliente encara li costa recordar la nit del 26 de maig, quan el recompte de les eleccions municipals confirmava que la CUP quedava fora de l'Ajuntament de Barcelona. “Hi va haver un moment en què em vaig ensorrar totalment. Venien els companys de la CUP nacional a consolar-nos dient que no era culpa de la candidatura de Barcelona sinó d'una dinàmica general, però en algun moment sí que sents que tens un paper molt central en tot això, encara que sigui visualment”.

Els anticapitalistes no van arribar al 4% dels vots, i van perdre els tres regidors que tenien. Al febrer, Saliente s'havia convertit en la cap de llista a Barcelona. Era una candidatura regeneradora respecte a quatre anys enrere en canviar una candidata a les portes de la jubilació, María José Lecha, per una altra que no feia gaire que havia sortit de la universitat.

Els anticapitalistes, sense presència a les generals, van centrar les seves forces en les municipals. “Aquestes eleccions per a nosaltres són molt més importants, perquè les condicions per a un altre moment de ruptura han de venir des dels municipis i no des del Congrés”, va explicar Mireia Boya. Va ser l'única formació que apostava obertament per una reducció del turisme i l'expropiació “immediata i sense indemnització” dels pisos buits propietat de la SAREB o de grans propietaris. El partit venia dels seus millors resultats electorals, quan en els comicis del 2015 va obtenir tres regidors al ple de la capital. Un any màgic per als anticapitalistes, que a les eleccions autonòmiques del setembre van aconseguir deu escons al Parlament i van acabar forçant la sortida d'Artur Mas, i l'arribada a la presidència de Carles Puigdemont.

Saliente, sense càrrec ni despatx al consistori, ha tornat a la seva antiga feina del Raval a l'associació Genera, dedicada a temes de prostitució i tràfic. Graduada en Sociologia, s'encarrega de la redacció de projectes “encara que som tan poques que al final acabem fent una mica de tot”, assenyala.

Aquest estiu, ha desconnectat amb un viatge pels Balcans, del qual destaca la duresa del pas de la crisi a Grècia, i l'ara abandonat edifici Buzludja a Bulgària, una obra soviètica amb forma de plat volador, acompanyada de dos braços ciclopis agafant unes torxes traçades per les anguloses i formigonades formes soviètiques.

El fetitxisme de Saliente per l'URSS, el porta literalment marcat a la pell amb un tatuatge de Liudmila Pavlitxenko, la franctiradora soviètica a qui se li comptabilitzen més de 300 baixes durant la Segona Guerra Mundial. Com Pavlitxenko, Saliente apuntava als seus adversaris en els debats electorals, en què de vegades va arribar a marcar el ritme. No va ser un problema el gairebé mig segle que el candidat d'ERC, Ernest Maragall, li treia per acorralar-lo, quan li va preguntar per la municipalització de l'aigua. També va fer que el candidat del PP a l'alcaldia, Josep Bou, es regirés a la cadira: “Vostè és aquí per fer política o per fer negoci?”, ofuscava l'empresari, després que aquest assegurés que podria construir pisos per a l'Ajuntament.

Saliente, que la setmana que ve farà 28 anys, no creu que la seva joventut perjudiqués la seva campanya. “En cert moment ens va costar saber marcar un perfil polític clar, però hi ha poques crítiques que parlessin de la joventut de la candidata”, diu. Sí que destaca l'elecció tardana de la llista com un dels factors que els va poder fer mal, restant-li presència respecte a altres candidatures molt personalistes.

Saliente assegura que si hagués revalidat els tres regidors hauria evitat, per tots els mitjans, un PSC dins del govern: “Al final s'està veient que en aquests mesos, és el PSC qui està marcant l'agenda política. El que s'està veient en aquests mesos des del punt de vista de drets humans, de persecució amb el tema dels manters, també fa pensar que seran quatre anys complicats respecte a la relació del govern amb les classes populars”.

Actualment, el partit està immers en un “procés de reflexió” que s'allargarà fins al desembre. L'objectiu d'aquests quatre anys serà “continuar tenint veu respecte al que passa a Barcelona, treballant des del carrer”, indica. “Tornar a militar en l'àmbit de barri, frenant desallotjaments i defensant el dret a l'habitatge. Apostant per l'ocupació com la manera d'aconseguir un habitatge és una qüestió totalment legítima i necessària en el moment actual”. La cupaire també afirma que s'està generant un relat mediàtic al voltant del problema de la inseguretat “que al final és el que va desenvolupar Manuel Valls durant la campanya”.

Saliente espera una “resposta contundent del carrer” després de la sentència del judici del procés, i afirma que hi ha d'haver una “reacció rupturista” que posi fi a la lògica d'un moviment independentista “segrestat pels partits institucionalitzats” que pretenguin dialogar amb l'Estat. “La lògica de l'Estat serà la d'esclafar el moviment independentista”, afirma.

Dins de les institucions o a la porta d'un desallotjament no concep desvincular-se de la política: “Quan tens un marc ideològic clar, que en aquest sentit és independentista i anticapitalista, és molt dificil renunciar a certs principis. Amb la majoria de gent que comparteixo militància ens costa molt pensar en una vida apartada de la política”.