La banda de Broggi té set

Oriol Broggi, el director de La Perla 29, és un home afable: s'ha trencat un dit de la mà dreta i diu “així el confinament és més tranquil”. També se li ha frustrat la gira de recórrer la Xina durant mes i mig amb Bodas de sangre, “però intentarem fer-la l'any que ve”. M'agrada aquest colofó (sempre amb un somriure): “D'ànims, bé. Econòmicament, una mica més terrible”. Representaven Només la fi del món, de Lagarce, i assajaven Assedegats, de Mouawad, quan va esclatar la pandèmia i van haver de parar.

“Vam decidir gastar-nos els estalvis per arribar tots a final de mes, fent plans i fent conferències per al públic cada dimecres”. L'objectiu teatral prioritari era posar dempeus Assedegats en una nova versió. Van parlar amb Cesc Casadesús, el director del Grec, i al teatre de La Perla han optat per treure les graderies i dispersar les cadires per la sorra per evitar contagis. Dates de la funció: del 6 al 17 de juliol. “Ens hem adonat”, em diu, “que és una obra sobre la necessitat de fer teatre. Els protagonistes són tres actors molt joves (Guillem Balart, Sergi Torrecilla, Carla Vilaró). El títol és “assedegats” per l'enorme set de vida d'aquest trio. I de nosaltres. Amb una paradoxa: la trama parla d'un autor adolescent que vol menjar-se el món, i escriu sobre una noia que no vol sortir de la seva habitació. La història funciona molt bé perquè té ecos del que està passant”.

Broggi em continua parlant de la nova forma. “Els actors seran una mica lluny de l'espectador. Els textos són monòlegs, però els actors interactuaran amb d'altres gravats en vídeo. Pot veure's en directe o en streaming. Així, hi ha una mena de joc de miralls amb el vídeo, que Mouawad ja proposava en el text, i la realització filmada que vam utilitzar a Cels, una altra peça del dramaturg. També haig de dir que un altre detonant ha estat una Senyoreta Julia muntada a la casa d'Ostermeier, a Berlín: un espectacle molt potent”.

El Grec, afegeix Broggi, també vol fer proves de cara a la tardor, per comprovar la resposta de la gent i si hi ha ganes de teatre. “Busquem propostes que englobin diversos espectacles possibles. Parlant amb companys durant el confinament van sorgir moltes idees… amb Zoom, videoconferència…. vam imaginar un teatre en ruïnes, una mica txekhovià , on es barregen intèrprets i actors. Part d'aquest material ha anat a parar a la peça de Mouawad. Els adolescents han de fer un treball sobre la bellesa en la societat actual. Diuen: ‘Els adults creuen que ens agrada treballar amb mitjans audiovisuals, quan en realitat el que ens agrada és estar a prop i en contacte amb els nostres companys”. Li recordo que van utilitzar fragments diversos sota el títol d'Al nostre gust, com a homenatge a Shakespeare. I em respon que Bodas de sangre “t'apropava el so mentre els intèrprets eren més lluny”. I que el que estan fent “és més performàtic, barrejant modern i clàssic, sense abusar de pantalles”.

Li segueixo preguntant pel pla del nou espectacle. “Ja et dic: dues setmanes, però les farem sobre la marxa, perquè encara no sabem com funcionarà la venda. Tot va ara una mica més lent. Si es pot prorrogar, serà un camp de proves de cara a la tardor”.

M'explica que a la tardor havia de dirigir Filumena Marturano, del seu adorat Eduardo de Filippo, amb Clara Segura i Toni Laudadio, l'actor napolità que va venir a fer Questi fantasmi ara farà 10 anys. "El Toni encara no pot venir, però volem fer-la al Nadal o al gener. És una producció de 10 intèrprets, i no ens podem arriscara haver de parar els assajos. Ens espera un sobreesforç, això és evident, però estem desbordant energia. La Clara ha pensat a remuntar Antígona, plantejant enfocaments nous. Jo em temo, això també és evident, que el teixit empresarial del teatre quedarà molt tocat, alhora que detectem aquesta eufòria de reafirmar-nos, voler fer coses i superar-nos. No crec que fem un teatre gaire diferent, però sortiran idees noves que poden canviar maneres de treballar. Al gener és molt possible que tots hi estiguem habituats. És un tòpic cert que el teatre ha estat sempre en crisi. Tenim molt per investigar, analitzar com canvien els mecanismes mentals del públic. Quan penso en el viatge a la Xina i la visita de Toni Laudadio… Se m'oblidava dir-te que quan va esclatar la pandèmia me n'anava a Berlín a conèixer The Tiger Lilies. Són anglesos, però els entusiasma tot el que s'apropa a l'esperpent. Uns bojos meravellosos, uns quixots amb els quals volia fer un caleidoscopi sobre Valle. Martes de Carnaval era una de les propostes. Hi tornarem a contactar. Més propostes? La propera primavera, una adaptació sobre la novel·la Canto jo i la muntanya balla, una preciositat. Vull tenir Lluís Soler com a Pròsper de La tempestat i Birman, un monòleg d'un actor que ha de fer de Duncan. Ho ha escrit Víctor Sunyol, un poeta de la plana de Vic. I muntar Tous des oiseaux, de Mouawad, una altra obra mestra".