L’emotiu discurs d’una infermera de la covid-19: “Ens hem hagut d’empassar les llàgrimes”

“Participar avui en aquest acte és un privilegi trist. Avui retem homenatge als milers de persones que han mort a causa de la covid 19”, així començava Aroa López, la infermera supervisora de les Urgències de l'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, el seu discurs en l'homenatge d'Estat a les víctimes de la pandèmia. “Tant de bo jo no fos aquí pronunciant aquestes paraules. En els meus anys com a supervisora he tingut experiències molt difícils, però aquesta ens marcarà per sempre. Ha estat molt dur. Ens hem sentit impotents”, ha recordat la sanitària, que ha admès que ha “hagut d'aprendre sobre la marxa”. Aroa López ha estat la representant dels sanitaris en l'homenatge d'Estat. Treballa a Vall d’Hebron des del 2003 i és la supervisora d'Urgències de l'hospital barceloní des del 2017.

Quan la Moncloa preparava l'homenatge va voler que hi intervinguessin persones de les comunitats autònomes que més han patit el drama del coronavirus. Catalunya ha triat López perquè és sanitària d'un dels hospitals on s'han atès més pacients per coronavirus. La direcció del centre sanitari la va seleccionar com a representant d'aquesta primera línia en la lluita per atendre els pacients. A més, va ser una de les artífexs del redisseny del servei d'urgències que van estar obligats a inventar-se per atendre l'onada de contagis.

“Hem tornat a entendre, millor que mai, per què hem triat aquesta professió: per cuidar i salvar vides, tot i que molts companys haguessin de donar la seva pròpia vida per fer-ho”, ha destacat. López sap del que parla, el 2016 es va contagiar de grip A, van arribar a intubar-la, va estar greu i fins i tot va haver d'acomiadar-se dels seus éssers estimats. Però es va salvar. Quatre anys més tard ha estat ella l'encarregada d'ajudar en aquests últims adeus. “Ens hem hagut d'empassar les llàgrimes quan algú ens deia que no el deixéssim morir sol”, ha recordat en el seu discurs.

Aroa López podia haver acudit a l'acte acompanyada de dos dels seus familiars, però ella ha preferit que hi anessin dues de les seves companyes d'infermeria. En finalitzar el seu discurs ha recordat la cançó Los abrazos prohibidos, del seu grup preferit, Vetusta Morla: “Pels qui fan de la feina bruta la tasca més bonica del món”.