El Loop trampeja la pandèmia

El Loop, el festival de videocreació de Barcelona que comença aquest dimarts, ha anat canviant de format i plantejament cada setmana, al llarg d'aquests sis mesos, amb la finalitat d'adaptar-se a la nova realitat. No ho tenia fàcil. Fires d'art com les de Basilea, París, Londres, Miami i Maastricht s'han cancel·lat per la pandèmia. Però al final el Loop es farà amb una edició hibrida en la qual no s'ha volgut renunciar a la presencialitat, perquè la trobada entre artistes, galeristes i col·leccionistes continuï viva. A la fira hi participaran 150 artistes que han creat obres que es podran veure a 60 espais d'art i culturals de la ciutat. Com l'Arts Santa Mònica, on es podrà visitar l'exposició central, que té un títol molt clarificador del que s'està vivint: Ara mateix: tot està per fer i tot és possible, en la qual es reivindica la necessitat de l'acostament artístic en temps d'aïllament. El Loop, que se celebrarà fins al 22 de novembre de forma presencial i fins al 10 de desembre de forma virtual, és abans de res una reivindicació de l'artista i de la creació local i una reflexió sobre l'entorn i la fragilitat de l'ésser humà.

“Una reivindicació de l'acostament en el qual es reinventa l'espai de l'Arts Santa Mònica en obrir les finestres perquè hi entri la llum i una prova pilot que reivindica els espais que hi ha hagut a la ciutat”, ha explicat, per videoconferència, Chus Martínez, directora de la FHNW Academy of Art and Design de Basilea, que feia 10 anys que no muntava una exposició a Barcelona. En la mostra del seu retorn, juntament amb Rosa Lleó, exposa el treball de 15 artistes que aborden problemàtiques com el gènere i la identitat. Entre aquests, Mercedes Azpilicueta, Pedro Torres, Blanca Casas, Fito Conesa, Patricia Dauder, Núria Güell, Javier Peñafiel, Tere Recarens i Irene Solà (fins al 17 de gener).

No serà l'única exposició que es podrà veure des d'aquest dimarts a l'Arts Santa Mònica. També Lladres, de Mabel Palacín, que “aborda la qüestió del llenguatge i els models de comunicació amb un enfocament en la veu com a lectura i el so com a identitat”, explica l'artista.

Segons la directora artística del festival, Carolina Ciuti, l'edició d'aquest any posa el focus en l'entramat artístic local. A diferència d'altres edicions, en la d'aquest any no hi haurà un tema central, “sinó que tots els programadors han tingut llibertat total”, ha explicat Ciuti. Com els responsables del programa 1+1+1, un recorregut audiovisual per centres culturals i artístics del Gòtic i el Born (Museu Picasso, Convent de Sant Agustí, Museu Marès i Reial Cercle Artístic), que “recull programes d'artistes que estan vinculats a la ciutat”, com Agustín Ortiz o Blanca Arias.

A la Filmoteca de Catalunya es podran veure exposicions individuals d'artistes, com I si veure era el foc, dedicada al treball fílmic de la veneçolana Valentina Alvarados i el xilè Carlos Vásquez, i comissariada per Ciuti i Marina Vinyes; o House of the sun, de l'artista brasiler Pedro Torres a Casa Seat, que desdibuixa les fronteres entre videocreació, escultura i instal·lació. Al Palau Güell Helena Vinent “qüestiona les nocions binàries de capacitat i de discapacitat”.

Com cada any, el City Screen, sota coordinació de Victoria Sacco, complementarà el programa del festival, en galeries de la ciutat, abordant temàtiques com la crítica al colonialisme, la relació entre cos i tecnologia o la construcció de la identitat, ha explicat Sacco, amb creadors com Jennifer Cox, Humberto Rivas i Dora García, entre d'altres.

Durant la presentació del festival no s'ha parlat de la fira. En els últims anys es feia a l'hotel Almanac, tancat per la crisi sanitària, però enguany es farà al Museu d'Història de Catalunya, entre el dia 17 i el 19 de novembre, encara que es prorrogarà a internet a través d'una plataforma en línia.