Gavi i l’efecte Luis Enrique

Hi ha futbolistes que es fan veure, perquè juguen de cara a la galeria o tenen bons padrins, i n’hi ha també que es fan mirar sense necessitat de propaganda, fins al punt que l’aficionat no els treu els ulls de sobre perquè agraden a tothom, als que exigeixen intensitat i els que volen talent, jugadors com ara Gavi. Pablo Martín Páez Gavira, que és el nom complet de Gavi, s’ha guanyat l’afició del Barça i de la selecció espanyola amb un tres i no res, protagonista el darrer cap de setmana a la Lliga de les Nacions disputada a San Siro, Milà.

Gavi se les va tenir amb Verratti a les semifinals contra Itàlia, i a la final davant de França va treure de polleguera Pogba. No és que no tingui miraments amb ningú, tot i que només té 17 anys, sinó que la seva competitivitat i motivació augmenten en funció de l’alçada i la fortalesa del rival, ja sigui amb la selecció o al Barça. Gavi no s’arronsa, fica el peu i no para quiet, fa la guitza sense parar i, quan convé, s’estarrufa tant que ningú diria que mesura 1,73 m. El seu temperament fa que sembli un gegant difícil de tombar i de defensar a dins i a fora de l’immens Camp Nou.

Atrevit i fort, Gavi juga també de forma desacomplexada, virtuós amb la pilota, capaç de passar-la molt bé i també de driblar, com si volgués seguir les petjades d’Iniesta, que tan aviat feia d’interior esquerre com de fals extrem abans de ser canonitzat com a centrecampista al Camp Nou. Té el control orientat imprescindible per poder ser volant del Barça, gira i es perfila molt bé, s’associa amb naturalitat i, a més a més, té la gràcia i l’atreviment dels jugadors andalusos; va néixer a Los Palacios. Ataca i defensa i li agraden els reptes com a Luis Enrique.

José V. Madolell ho va explicar en un tuit: “Tinc la impressió que d’alguna manera Luis Enrique es veu reflectit en Gavi, en especial per la seva desimboltura, per la naturalitat amb què afronta les situacions difícils”, explicava el mestre Mado. Al seleccionador li van dir de tot menys bonic quan va convocar Gavi per haver jugat només “dues estonetes” amb el Barça. La resposta del futbolista al camp va fer callar tothom i va donar la raó al seleccionador, cofoi pel partidàs d’un juvenil de qui tenia els millors informes des del futbol base del Barcelona.

Luis Enrique va ser entrenador del filial i va guanyar el triplet amb el Barça. Va ser un entrenador cabdal per animar un equip aleshores trist i desencisat com el blaugrana i recuperar l’esperit guanyador dels temps de Guardiola. I ara ha ressuscitat una selecció que semblava morta per la manca de futbolistes que marquin la diferència, com els que té per exemple França amb Mbappé i Benzema. Luis Enrique sempre ha estat un inconformista i un rebel, i Gavi se li assembla perquè no es rendeix mai des que Koeman el va fer debutar amb el Barça.

Gavi no està disposat a deixar passar l’oportunitat que se li ha presentat per les lesions de Pedri. Així s’explica com pressiona aquests dies, que sigui tan àgil i dinàmic, no tingui por i salti les línies amb rapidesa, no s’immuti per res, molt segur de si mateix, conscient de ser l’internacional més jove a debutar amb la selecció que ara entrena Luis Enrique. Gavi ha demostrat que sap competir després d’haver-se mostrat com un futbolista modern que juga igual de bé quan porta la pilota que quan no la té o l’ha de recuperar, enèrgic, agressiu i descarat, des de sempre molt valorat a la Masia.

A l’escola va aprendre el solfeig del Barça i avui és un futbolista rigorós tàcticament i que sap col·locar molt bé el cos, dotat a més a més d’unes condicions naturals singulars perquè el seu centre de gravetat és baix i les seves cames són musculades i potents, agraïdes també per a les desmarcades i el joc fluid, tan necessari avui al Barcelona. El mestissatge és la clau de volta de les joves promeses blaugrana que arriben a la Masia des d’Andalusia, les Canàries o l’Argentina. El respecte al seu caràcter és tan important com la seva capacitat per aprendre el joc del Barcelona.

I si a la qualitat física i tècnica s’hi afegeix l’entusiasme de Gavi les expectatives són màximes en uns moments en què l’equip i el club necessiten el planter: avui Gavi no sembla tenir cap defecte, només se li riuen les gràcies, tan expressiu i vistós que sovint se’l presenta com si fos el rei Mides. No se sap què serà de la seva vida futbolística perquè és molt jove, però pel que sembla, si depèn d’ell, està disposat a arribar fins on faci falta, talment com va passar amb Ansu o Pedri o es vol que passi amb Eric Garcia.

El planter és el tresor d’un Barça arruïnat pels fitxatges, i d’aquí ve que a l’afició li costi tant aplaudir Coutinho com tan poc venerar Gavi.