Pere Almeda: “La prioritat estratègica del Llull és fer una xarxa de residències”

Fa poc més d’un any que va assumir la direcció de l’Institut Ramon Llull (IRL) després del pas fugaç de Francesc Serés, que va durar quatre mesos en el càrrec. Pere Almeda (Barcelona, 1976) recorda que el relleu va ser fàcil perquè es va trobar amb un equip molt professional i amb molta experiència. Continua pensant que treballar en aquesta institució de projecció internacional de la cultura catalana —que ha complert 20 anys— és un “privilegi” i explica que el 2023 es presenta com un bon any si s’aprova el pressupost, que augmentarà un 50%, i permetrà impulsar una xara de residències per rebre crea­dors de fora i que els d’aquí puguin sortir a l’exterior.

PREGUNTA. Amb quin equip compta el Llull?

RESPOSTA. Ara som a la vora d’unes 75 persones i la previsió és que, si s’aprova el pressupost del 2023, puguem arribar a superar les 80. El Llull havia estat congelat durant molt temps d’ençà de la crisi del 2009. Abans, el 2007, havia arribat a tenir un pressupost de 20 milions i després es va reduir a la meitat.

P. Quin és el pressupost del 2023?

R. Esperem que totes les forces polítiques siguin suficientment madures per llegir el moment actual i, per tant, facin l’esforç d’arribar a un acord. Si s’aprova aquest pressupost, arribarem gairebé als 16 milions.

P. En què es notarà?

R. Bàsicament creixem perquè el Llull és un consorci del qual formen part el govern de la Generalitat, el govern Balear i l’Ajuntament de Barcelona. I ara, en la darrera junta rectora, hem aprovat la incorporació també de l’Ajuntament de Palma. Per a nosaltres és molt important, perquè referma el vincle amb les Balears, i la cultura catalana pot tenir molta més embranzida.

P. Li falta una tercera zona de parla catalana. Què passa amb València?

R. Bé, València no forma part del Consorci, però sí que contribueix en el nostre pressupost. Contribueix amb partides concretes, sobretot en l’àmbit de la llengua. I evidentment, tenim la porta oberta. Creiem que en algun moment hi ha d’haver el pas perquè formin part també del consorci de l’Institut Ramon Llull, però al seu moment.

P. A les Balears, amb el canvi polític, hi va haver l’acostament a l’Institut Ramon Llull. A València no ha estat així.

R. València és una realitat particular, específica. Hi hem de tenir molt respecte. Per tant, tenen els seus propis temps. Tenim un diàleg permanent i esperem que, així que sigui possible, puguem donar la bona notícia que València també forma part del Consorci. Però això s’ha de treballar amb temps i deixar que els temps polítics vagin fent.

P. Podria formar part del creixement del 2023?

R. Ens agradaria molt. Forma part d’unes decisions polítiques que s’hauran de prendre, però en tot cas han de ser les institucions de València les que hauran de prendre la decisió.

Esperem que, de seguida que sigui possible, puguem donar la bona notícia que València també forma part del consorci

P. Parlava del creixement que possibilitarà el pressupost del 2023.

R. L’aplicarem a l’àrea de llengua i universitat, però també a literatura, especialment a creació. I també crearem un nou programa, bé, que ja hem creat, que és tot el programa de coneixement, innovació i residències. Aquesta és una prioritat súper estratègica. Ens hem adonat que les residències són un dels grans instruments d’intercanvi i de diàleg cultural que atrauen talent internacional. Aspirem a tenir una xarxa de residències de creadors en tots els àmbits a Catalunya, a les Balears i segurament també a València. També volem arribar a acords i convenis amb les principals residències del món perquè el talent d’aquí pugui anar a fer projectes a fora. Creiem que dona moltíssim resultats.

P. En què es concretarà?

R. Volem mapejar el que hi ha i el que falta. Al Llull tenim l’experiència de gestionar la Faberllull, la residència d’Olot. Ara el que volem és pensar la possibilitat de crear residències específiques en llocs concrets i magnífics del nostre territori.

P. Alguna que es pugui concretar?

R. Esperem que d’aquí a uns mesos puguem donar notícies sobre la creació d’alguns espais. Aquí a Catalunya, alguna primera experiència pilot que esperem poder posar en marxa el 2023 en algun lloc emblemàtic. Fa un parell de mesos es va incorporar Àlex Hinojo per liderar aquest projecte.

P. Com definiria la cultura catalana?

R. Definir una cultura és una tasca complexa, i qualsevol projecte que intenta definir què és la cultura europea o què és la cultura francesa acostuma a fracassar. Una cultura és moltes coses a la vegada. Representa una forma d’entendre el món. Però la cultura, sobretot, també és conflicte. Tot i que també es poden generar consensos. Per tant, una definició de cultura ha de ser necessàriament complexa i oberta. I ho hem d’entendre així. I les institucions hem de fer una política cultural que sigui el màxim d’oberta sense caure en els essencialismes. Jo crec que la cultura catalana, quan es tanca sobre si mateixa, és quan comença a tensionar-se en el pitjor dels sentits.